algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 12°
17°

Pot perdre Trump les eleccions?

Aquest novembre, toquen eleccions presidencials als Estats Units. Fa quatre anys, semblava molt difícil que algú amb un discurs com el de Trump, pogués arribar a la presidència de l'encara primera potencia mundial. Però així va ser. La classe obrera blanca tenia la clau i es va expressar de forma majoritària a favor del candidat republicà. El lema de 2016 Make America Great Again, el mateix que havia usat Reagan l'any 82, juntament amb un discurs barroer i suposadament antielits va connectar amb amplis sectors de la societat. Resultava i resulta xocant que un magnat es presentés amb èxit, com algú del poble i fins i tot aparentant ser una peculiar versió d'antisistema.

Gaudeix Trump ara com ara de la mateixa popularitat? El Coronavirus i el moviment Black Lives Matters nascut arran de la brutalitat policial que aquest cop es va acarnissar amb George Floyd, qui, un cop reduït va morir asfixiat després d'exclamar reiteradament que no podia respirar, poden resultar dues pedres inesquivables per a l'actual president en la cursa cap a la reelecció. En el primer cas, perquè ha tingut uns efectes devastadors i ha evidenciat de nou les fortes desigualtats socials que inclouen el fet que milions de ciutadans i ciutadanes es troben sense cobertura sanitària en un país on a penes hi ha sanitat pública.

El segon perquè recorda una història de fa ja 29 anys: era el 1991 quan Rodney King, un ciutadà d'origen afroamericà, tornava amb cotxe de veure un partit de bàsquet amb dos amics més. Un cotxe de la policia els va fer el senyal perquè s'aturessin. Havien begut algunes cerveses i, potser per això, King va accelerar tot intentant fugir. La persecució va acabar a un carrer del sud de Los Angeles. Quatre agents els van fer sortir del vehicle. Després, van apallissar King brutalment; van descarregar-li armes elèctriques, li van fotre coces i el van colpejar amb porres d'alumini. Un veí, segurament espantat pel renouer de l'helicòpter, va mirar què estava passant i va posar-se a filmar tota l'escena amb una càmera de vídeo. Recordem que gravar, en aquells anys, no era ni de bon tros, tan freqüent com ara. Després, va enviar la cinta a una emissora local que en va fer difusió i el cas va passar a ser conegut a escala internacional.

La primavera de l'any següent, un jurat compost per deu homes blancs, un asiàtic i un hispà va absoldre els quatre agents, també blancs. El poder judicial avalava doncs, el racisme i la impunitat. Aquest mateix dia, a Los Angeles, va esclatar una revolta que va durar gairebé una setmana. Hi va haver 63 morts, més de 2.000 ferits, més de 3.000 incendis, destrosses a 1.100 edificis i pèrdues econòmiques de milions de dòlars. Va ser un esclat d'ira continguda durant molt de temps. El president Bush (pare) va decidir enviar l'exèrcit el qual va arrestar a més de 10.000 persones. D'aquestes, un 44% eren hispanes, un 42% afroamericanes, un 9% blanques i el 5% restant pertanyien a altres ètnies. El novembre, va haver-hi eleccions presidencials i un jove candidat demòcrata, de nom Bill Clinton, va imposar-se a les urnes a George H. W. Bush.

Fa gairebé 30 anys d'aquests fets, i efectivament, no es pot dir que l'assassinat de George Floyd hagi donat lloc a una reacció popular comparable a la de l'aleshores. També és cert que a Rodney King, malgrat totes les atrocitats patides i sempre injustificades, no van arribar a matar-lo. Hem de tenir en compte igualment, que un 70% del total dels nord-americans creuen que el somni americà és una realitat. En altres paraules: que si hom neix a una família modesta pot arribar mitjançant l'esforç personal i mèrits propis a un nivell social superior o fins i tot, molt superior al d'on prové.

Les dades òbviament no avalen aquesta teoria. Però és gairebé un consens social que, en aquest cas, beneficia a Trump i el seu discurs. El novembre veurem si les dues grans pedres al camí, hauran pogut ser increïblement esquivades pel candidat republicà o bé, si hi haurà quedat enrocat, produint-se el relleu a la Casa Blanca. En aquest cas, molts milions de nord-americans i de ciutadans d'arreu del món podran respirar alleugerits i amb calma, com no va poder fer-ho el malaguanyat George Floyd.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa devers d'un mes

En George W. Bush no és es fill des dos George Bush? Perquè en Bill Clinton, l'any 1992 s'enfrontà an es pare

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris