cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 13°
10°

El nou curs escolar, entre la incertesa i l’esperança

El nou curs escolar ha començat a fer camí després de mesos d’incertesa i debats de tots els colors. Si a les típiques crítiques a les quals estam avesats els docents, se’ns afegeix el fet d’haver acabat el curs anterior a distància, amb les dificultats i errors que s’hi han produït, tot i que tampoc no s’hauria d’oblidar que també hi ha hagut encerts importants. Ara bé, és d’allò més desagradable constatar que certes persones simplement creuen que els docents han estat de mans plegades setmana rere setmana i que parlen, sense complexos, de sis mesos de vacacions. Això no ha estat, ni de bon tros, d’aquesta manera.

Recordau que es va haver d’impartir un ensenyament no presencial d’emergència. És una realitat que des de fa anys es fan servir recursos en línia o plataformes d’ensenyament, però mai no s’havia arribat a la intensitat del tercer trimestre del curs 2019-20.

Com vaig esmentar en un article anterior, no es pot negar que qualcuns s’han repenjat del sistema, però no té res a veure amb l’esforç i dedicació que la majoria de docents posaren en pràctica sense aturall.

Pensau que en un curs normal la presencialitat és la base de tot el sistema, però no es tracta només d’explicar una teoria, fer exercicis i veure les cares dels al·lots. Això seria massa simple. Els professionals amb ganes de triomfar cerquen la manera més eficient d’arribar als seus alumnes, els ajuden a superar dificultats, entenen que no tots són iguals, que cal adaptar criteris i estratègies constantment i que s’ha d’anar rectificant i autoavaluant la seva tasca de manera constant.

Aquells que per edat o per deixadesa han ignorat la importància que té el món digital al segle XXI, han hagut de fer (i fan) un esforç per posar-se al dia. Per una altra banda, en general, els alumnes es mouen relativament bé (o molt bé) en entorns digitals i coneixen eines que sorprenen. No és la primera vegada que determinats alumnes suggereixen eines digitals que enriqueixen les classes, tant pel que fa als companys com als professors. Hem entrat en una etapa on tothom pot aprendre qualque cosa i això és molt positiu.

No podem deixar de banda que les directives dels centres educatius han hagut de desenvolupar una tasca a l’ombra esgotadora i que no sempre es valora correctament. Preparar un curs per a diversos escenaris i tenir en compte totes les variables no és una tasca fàcil. Pensau que fer les coses bé no vol dir fer-les perfectes i això sempre suposa una frustració quan es critica, sobretot, per part d’aquelles persones que desconeixen els esforços, temps i hores de son que hi han dedicat (i hi dediquen) per fer funcionar els engranatges dels centres educatius amb garanties d’èxit.

L’esperança de començar a fer passes en positiu i pensar que la normalitat es tornarà a imposar és una de les idees que es perceben, tot i que el bombadeig de notícies negatives frustren les il·lusions i esgoten les energies d’una part considerable de la comunitat educativa. El que tothom percep amb més o manco intensitat és que la normalitat del futur ja no serà la d’abans de la pandèmia. És evident que el salt evolutiu cap a altres maneres de fer les coses és una realitat que s’està desenvolupant de manera progressiva. Es tracta, naturalment, d’una evolució que, tanmateix havia d’arribar, però que, per circumstàncies especials, s’ha avançat en el temps.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris