cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín: 16°
16°

Silencis clamorosos

Aquesta setmana s’ha acabat l’estiu, l’hem viscut de manera diferent als altres anys, és una afirmació amb la qual coincidirem, sense turisme massiu, sense feina per massa gent, sense embossos a les carreteres, sense comerços i oferta complementària amb caixes substancioses... El pitjor, sense resoldre les incerteses que ens esperen per la tardor que comença i l’hivern que veiem més difícil que mai.

I si això és un resum d’allò que primer ens ve al cap, el títol d’aquesta col·laboració setmanal fa referència als silencis, clamorosos, que també hem viscut en aquest estiu.

Silencis que fan mal, quan assistim astorades als incendis d’una part important de Califòrnia, que s’afegeixen als de l’humeral d’Amèrica llatina que comprèn diversos estats, o els de Sibèria que ningú en parla, els de l'Amazònia, d’Austràlia, de fa uns mesos. Incendis que són devastadors, que cremen àrees immenses de terrenys boscosos que eren pulmons verds de la zona. El canvi climàtic és aquí, ja no és cosa de quatre ecologistes, és ben present arreu del món i ens afecta ben directament. Volem polítiques valentes per combatre’l, de la Unió Europea i de cada un dels Estats membres. No volem veure més declaracions negacionistes com les del Sr.Rajoy i el seu cosí, fa uns anys, o del Sr. Trump ara.

Silencis dolorosos, anguniosos, quan veiem la mort tan propera, de persones que es llancen a la mar Mediterrània, la nostra, per sobreviure fora de ca seva on pateixen persecucions, fam, guerres absurdes. Persones que volen arribar nedant a la costa grega o maltesa, perquè els vaixells d’Open Arms i altres, van plens i no troben on atracar.

Quan veiem l’altre gran incendi, aquest al camp de refugiats de Mória, a l’illa de Lesbos, on hi malvivien 13.000 persones que esperen poder travessar fronteres i arribar a un país europeu. Coneixem, gràcies a les organitzacions humanitàries les condicions de vida que ara els ofereixen, grans tendes de campanya sense cap equipament, perquè puguin dormir, sense llits ni tan sols.

Silenci dels governs europeus que no surten a negociar com repartir-se les 13.000 persones a cada un dels seus llocs. Només algunes ciutats espanyoles, no arriben a 10, han sortit a demanar que el Govern espanyol reclami una política clara d’acceptació d’aquestes persones i les puguin distribuir per la nostra geografia.

Silencis que fan mal, sabem que en aquest temps de pandèmia les condicions en què la societat civil pot mostrar la seva veu han canviat. Les manifestacions, les concentracions, als carrers són difícils d’assegurar i molta gent s’ho repensa a l’hora de ser-hi. Així i tot, les xarxes socials tan actives en molts temes, ara haurien de fer fum en solidaritat, en exigència d’accions, en combatre les actituds racistes, xenòfobes que massa vegades apareixen fins i tot a les institucions com la veu d’un diputat de VOX al Parlament que va rebre una resposta contundent.

Volem fer sentir la nostra veu, als mitjans de comunicació, a les xarxes socials, al carrer si pertoca, volem mostrar la nostra solidaritat amb tantes persones que pateixen unes condicions de vida inhumanes.

En temps de pandèmia, som conscients que es necessitaran tots els recursos públics per millorar la vida de les persones que pateixen i patiran manca de recursos, de feina, ho tenim ben present. Al mateix temps no ens podem permetre actituds insolidàries, per la qual cosa també hem de recordar aquell lema de fa uns anys, Benvingudes persones refugiades a ca nostra, i hem de voler que una part d’allò que tenim pugui ser compartit per aquelles que res tenen.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris