cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 19°
16°

Sobre el tabú del suïcidi

El passat 10 de setembre es va celebrar el dia Internacional per a la Prevenció del Suïcidi. A la idea de voler llevar-se d'enmig s'hi deu arribar, segurament, després de processos intensos i llargs de patiment que poden venir provocats per malalties mentals, circumstàncies vitals molt adverses i gens estranyes en el context econòmic i social que ens ha tocat viure, així com per multitud de combinacions de factors molt variats. Fins que deu arribar un dia que després d'haver-ho pensat reiteradament la persona en qüestió, decideix que ja no pot més.

És llavors quan les persones que se n'assabenten, intenten trobar una explicació senzilla i rapida, per a una decisió tan dolorosament dràstica. Els cunyats i les cunyades de torn, per exemple, diran que és una decisió covarda, incapaços d'imaginar-se ni per uns segons l'infern que degué arribar a ser la vida de la persona que ha decidit marxar.

Es curiosa la distancia social i mental existent en relació a la qüestió a la vegada que una part de les causes que la provoquen les podem veure cada dia als mitjans de comunicació. No poder pagar l'habitatge i trobar-se molt a prop d'un desnonament sense alternatives ni cancel·lació del deute en cas d'hipoteca, patir mobbing a la feina, que no deixa de ser la versió adulta del bullying escolar i que comporta una normalització de la violència psicològica i física ja des de ben petits.

Dirigida això si, cap a persones concretes del grup. Són sovint aquestes persones que no encaixen, ni el grup els facilita l'encaix, les que poden convertir-se en una espècie de peça que, per les raons que sigui, fa nosa. Esdevenint el blanc perfecte d'elements sense escrúpols que necessiten matxucar i rebaixar determinades persones per a mantenir un lideratge freqüentment imposat per ells mateixos. Però per desgràcia i sovint, amb el suport passiu d'una majoria que mira cap a una altra banda.

Així doncs, aquests problemes del dia a dia ja siguin de naturalesa econòmica, laboral, psicològica, de relacions interpersonals, etc... Semblen de sobte desconeguts i llunyans per part de la societat quan toca enfrontar-se a un drama humà com aquest. Més enllà d'hipocresies i tabús més o menys consensuats, la prevenció, s'ha revelat com a eina útil per a baixar el nombre de suïcidis. Ofereix a la persona afectada la possibilitat de poder parlar sobre els seus pensaments i expressar amb confiança les seves angoixes a un professional expert en la matèria que pot fer-li un seguiment tot aplicant els protocols que estimi pertinents.

Enfrontar-se al desastre que suposa que algú es llevi la vida, significaria fer un pas endavant cap a una societat que conscientment, rebutja la idea que ningú s'hagi de veure en una situació tan bèstia com per a prendre una decisió fatídicament irreversible. No és la vida de la persona que ho deixa tot, si és que li quedava alguna cosa i plega, la que ha estat un fracàs. El fracàs és del conjunt de la societat. I potser el tabú, vengui també d'aquí.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per PereFF, fa devers d'un mes

Molt encertat el text. Adient per fer front al silenci "social", al que es troba massa sovint la menció al suicidi. Tema que podem descriure com a tabú, també des de la por a afrontar una realitat, que tanmateix hi és present entre nosaltres,.
Rompre el silenci amb un article com aquest, ben segur que ajuda a comprendre, a fer una mirada propera, lluny de la distància imposada, a la qual massa sovint es troben les persones que, per causes molt diverses, senten o (- hen sentit que el suicidi, pot ser una solució-). Cerquem diàlegs per afrontar-ho, cerquem rompre amb la intolerància i la manca d'empatia amb aquesta dolorosa i silenciada realitat.

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris