algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Sobre el tabú del suïcidi

El passat 10 de setembre es va celebrar el dia Internacional per a la Prevenció del Suïcidi. A la idea de voler llevar-se d'enmig s'hi deu arribar, segurament, després de processos intensos i llargs de patiment que poden venir provocats per malalties mentals, circumstàncies vitals molt adverses i gens estranyes en el context econòmic i social que ens ha tocat viure, així com per multitud de combinacions de factors molt variats. Fins que deu arribar un dia que després d'haver-ho pensat reiteradament la persona en qüestió, decideix que ja no pot més.

És llavors quan les persones que se n'assabenten, intenten trobar una explicació senzilla i rapida, per a una decisió tan dolorosament dràstica. Els cunyats i les cunyades de torn, per exemple, diran que és una decisió covarda, incapaços d'imaginar-se ni per uns segons l'infern que degué arribar a ser la vida de la persona que ha decidit marxar.

Es curiosa la distancia social i mental existent en relació a la qüestió a la vegada que una part de les causes que la provoquen les podem veure cada dia als mitjans de comunicació. No poder pagar l'habitatge i trobar-se molt a prop d'un desnonament sense alternatives ni cancel·lació del deute en cas d'hipoteca, patir mobbing a la feina, que no deixa de ser la versió adulta del bullying escolar i que comporta una normalització de la violència psicològica i física ja des de ben petits.

Dirigida això si, cap a persones concretes del grup. Són sovint aquestes persones que no encaixen, ni el grup els facilita l'encaix, les que poden convertir-se en una espècie de peça que, per les raons que sigui, fa nosa. Esdevenint el blanc perfecte d'elements sense escrúpols que necessiten matxucar i rebaixar determinades persones per a mantenir un lideratge freqüentment imposat per ells mateixos. Però per desgràcia i sovint, amb el suport passiu d'una majoria que mira cap a una altra banda.

Així doncs, aquests problemes del dia a dia ja siguin de naturalesa econòmica, laboral, psicològica, de relacions interpersonals, etc... Semblen de sobte desconeguts i llunyans per part de la societat quan toca enfrontar-se a un drama humà com aquest. Més enllà d'hipocresies i tabús més o menys consensuats, la prevenció, s'ha revelat com a eina útil per a baixar el nombre de suïcidis. Ofereix a la persona afectada la possibilitat de poder parlar sobre els seus pensaments i expressar amb confiança les seves angoixes a un professional expert en la matèria que pot fer-li un seguiment tot aplicant els protocols que estimi pertinents.

Enfrontar-se al desastre que suposa que algú es llevi la vida, significaria fer un pas endavant cap a una societat que conscientment, rebutja la idea que ningú s'hagi de veure en una situació tan bèstia com per a prendre una decisió fatídicament irreversible. No és la vida de la persona que ho deixa tot, si és que li quedava alguna cosa i plega, la que ha estat un fracàs. El fracàs és del conjunt de la societat. I potser el tabú, vengui també d'aquí.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per PereFF, fa 7 mesos

Molt encertat el text. Adient per fer front al silenci "social", al que es troba massa sovint la menció al suicidi. Tema que podem descriure com a tabú, també des de la por a afrontar una realitat, que tanmateix hi és present entre nosaltres,.
Rompre el silenci amb un article com aquest, ben segur que ajuda a comprendre, a fer una mirada propera, lluny de la distància imposada, a la qual massa sovint es troben les persones que, per causes molt diverses, senten o (- hen sentit que el suicidi, pot ser una solució-). Cerquem diàlegs per afrontar-ho, cerquem rompre amb la intolerància i la manca d'empatia amb aquesta dolorosa i silenciada realitat.

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris