nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

Madrid independent

Sentint Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la comunitat de Madrid, dient que són a punt de rebaixar mig punt l'IRPF, m'ha vengut al cap un conegudíssim article de Pasqual Maragall, signat com a secretari general del Partit Socialista de Catalunya, al diari El País, el 21 de febrer de 2001, titulat "Madrid se va". La tesi bàsica de l'article era que Madrid s'estava independenditzant d'Espanya. Maragall hi venia a dir, en aquell article, que Madrid ja no tenia intenció d'exercir com a capital d'Espanya, sinó que estava jugant en una mena de "liga mundial de ciudades", en la qual li interessava, bàsicament, competir amb les grans urbs americanes. "Tenemos la impresión", escrivia Maragall, "de que Madrid se mide con Miami, con Buenos Aires, con Sao Paulo. Que ya no le interesamos" (per la resta de l'Estat). "que España, para Madrid, es ahora tan sólo el lugar donde ir a buscar pequeñas y medianas empresas en venta para mejorar posiciones, sector por sector, antes de dar el salto al otro lado del charco". Entenc que la referència al "otro lado del charco" constitueix, més aviat, una manera de parlar de la globalització, del món interconnectat, de l'economia transnacional i transfronterera.

L'article en qüestió venia determinat per la discussió sobre si al Regne d'Espanya hi havia d'haver només un hub aeroportuari (el de Madrid-Barajas) o si n'hi cabien dos (cas en el qual també caldria comptar amb Barcelona-El Prat). La decisió, en qualsevol cas, no era en mans de Barcelona, tenint en compte que la gestió dels aeroports de l'Estat espanyol estava (i es troba encara, dinou anys després) en mans d'un organisme com Aena, sense paral·lel als aeroports de la resta d'estats membres de la Unió Europea. Una gestió aeroportuària completament centralitzada, com la que pateix Espanya, fa possible que tot es posi al servei d'un únic macroaeroport, i que la resta en siguin permanentment vampiritzats. (S'ha d'apuntar que, malgrat tot, passats dinou anys, Barcelona sí que s'ha convertit en un hub aeroportuari, tenint l'Estat en compte i Aena entrebancant-ne contínuament la seua capacitat d'expansió). Però bé, les línies generals de l'article de Pasqual Maragall continuen completament vigents. Fins i tot, com apuntarem tot seguit, en alguns àmbits, s'han anat eixamplant.

Les declaracions d'Ayuso ens posen en onda del que realment està passant: senzillament, que Madrid compta amb un Estat (l'Estat espanyol) treballant pràcticament en exclusiva per a la ciutat. Per això Madrid no es confina, malgrat que l'índex d'infecció pandèmica supera molt àmpliament el de qualsevol altre lloc del Regne d'Espanya, inclosos, per descomptat, l'Eixample de Vila i el centre de Sant Antoni de Portmany. Hi ha un grau de contagi molt més elevat ara a Madrid que no hi havia al a Conca d'Òdena quan s'hi va produir el primer confinament per coronavirus. Però Madrid no es pot confinar. Perquè Madrid no és "autònoma", sinó independent. I, com a independent, compta amb un estat que està exclusivament (ho voldria remarcar, exclusivament!) al seu servei. Perquè, al cap i a la fi, això de la capitalitat constitueix només una excusa barata. Madrid no és confina perquè és indepedent.

Madrid podrà continuar mantenint una fiscalitat diferent de la de la resta de comunitats dites autònomes perquè s'ho pot permetre. Perquè compta amb un estat propi (mal anomenat Estat espanyol) que li ho permet. Així, malgrat la suposada igualtat entre tots els espanyols, Madrid acapara empreses a compte d'una fiscalitat més beneficiosa que la que existeix a llocs com Catalunya, el País Valencià o, en ocasions, fins i tot el País Basc (encara que ells sí que tenen la clau de la caixa). Madrid pot atraure empreses no perquè sigui la capital d'Espanya, sinó perquè és independent. I, essent independent, compta amb un estat propi (l'Estat espanyol) que li fa les disposicions a mida, a la carta, tal i com la ciutat les necessita per créixer a costa de tots els altres.

La independència de Madrid ja ha començat a fer aflorar el mal estat territorial, a diversos llocs del Regne d'Espanya. Per això, comunitats dites autònomes com les Canàries i, més recentment, com Astúries o l'Aragó ja compten amb representació a costa de la reivindicació territorial (Foro Asturias, Teurel Existe, Coalición Canaria, Nueva Canarias, etc) constitueixen símptomes clars del malestar generat per la independència de Madrid. Hi ha alguns elements estabilitzadors que permeten que la independència de Madrid no hagi revertit de manera més o manco immediata en la implosió d'Espanya. Entre aquests factors d'estabilització hi hem de comptar el fet que hi ha dos partits estatals que, a dos comunitats autònomes concretes, funcionen com a partits regionalistes. Em referesc, naturalment, al gran partit regionalista d'Andalusia, el PSOE, i al gran partit regionalista de Galícia, el PP. El dia que Madrid, sempre voraç sense mesura, cridi els seus líders a files, el grau d'inestabilitat, a totes les Espanyes, pot ser majúscul. I tot per la independència de Madrid. Que fa anys que s'ha consumat. I que ningú no farà, evidentment, cap esforç per certificar-la.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per sebastià, fa devers d'un mes

Avui mateix, al TN del migdia a TV3, la fiscal del TS na Pilar Fernandes, ha deixat anar aquesta perla en el judici per inhabilitar al President Torra. Ha dit: ... és legitimo, pero no asumible.
O sigui, legitimo pero no asumible deu volguer dir, no me da la gana? o, porque puedo? i dona la raó a l'autor de l'article quan afirma que "compta amb un estat que està exclusivament (ho voldria remarcar, exclusivament!) al seu servei".
Un article que hauria d'obrir molts ulls, de la primera fins a l'última lletra, si no hi hagués aquest estat amb tanta experiència, per desgracia, a guanyar-se adeptes. (Andreu Buenafuente Premi nacional de TV 2020, Premis Goya, locutors/es que s'han passat al millor pagano, Angels Barceló, Susana Griso, Carles Francino, en Sardà i sa germana... la llista és llarga i la "lealtad no existe ".
Vaja, que només viuen ells, i es creuen amb tot el dret.
Si no hi podem fer res més, al menys que sapiguen que els estimem tant, com ells a nosaltres.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris