nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

Feixisme versus comunisme

Se’ls considera els extrems de l’espectre polític, com si parlàssim de la gamma de colors que podem triar per als gustos de tothom, almanco en democràcia. Això és en el pla teòric i filosòfic. A la pràctica el tracte que se’ls dona és extraordinàriament asimètric, i a l’estat Espanyol, d’escàndol.

Per si algú acaba d’aterrar, encara diu que és de centre, apolític o que tots són iguals, recordem que els espanyols, per defecte, tenen un substrat feixista (substrat-feixista-del-espanyols). Franco n’és la personificació històrica i els seus marmessors continuen. La majoria de votants ni se n’adona, precisament per això, perquè ho du posat de sèrie, però els que puguin superar aprehensions i mirar-s’ho des del balcó, i sobretot comparar amb les democràcies veïnes, comprovarà que Espanya és una anomalia. Només un botó de mostra: la connotació de ‘dolenta’ que té la República a estat espanyol. Això és un missatge franquista que ha sedimentat al substrat esmentat. A Estats Units esser republicà i fatxa és la cosa més normal del món, un fatxa espanyol ha d’odiar la república per sobre totes les coses.

Els noticiaris ja en són una bona mostra: Martin Villa declarant amb 10, o 40, anys de retard; els botxins com Billy el Niño s’han mort amb les condecoracions mentre ses víctimes no han tingut cap reparació. Les exhumacions dels assassinats pels feixistes: molts fills d’aquests assassinats ja són morts. El patiment i humiliació dels familiars va esser de pel·lícula patètica, amb la col·laboració estel·lar de l’Església. Per a recuperar la Memòria Històrica hem hagut d’esperar que fossin morts quasi tots els que tenien memòria. Tot amb 40 –o 80– anys de retard, i de mala manera, endevina per què?

El Rei és hereu del que ha fugit a Abu Dabi, que ja era hereu de Franco, qui amb la seva guerra havia destruït la democràcia, 40 anys de dictadura, després la transició. Els feixistes varen transitar de la dictadura a la democràcia actual, que encara presenta moltes imperfeccions, gràcies a què mols espanyols amb substrat feixista, a l’hora de votar, òbviament, ressusciten la bèstia que duen dins.

Espanya continua ancorada en el “Dios-patria-rey”, és una qüestió dogmàtica, de fe, i més que de fe, de fe espanyola d’inquisició: o ho creus o estàs condemnat al foc etern. A Espanya les clavegueres de l’estat són la “policía patriótica”. Aquells que s’esgargamellaven per reclamar “la X” del GAL ara callen com a putes, perquè la X de la claveguera patriòtica no pot esser altre que Eme Punto Rajoy, un personatge misteriós que els jutges de la Gürtel no han trobat, y la “Y” és Jorge Fernández Diaz, el ministre més patètic d’aquest segle, i això que també ho han estat Wert, Matas, Mato... És mena de híbrid entre un bisbe i Millán Astray, i com que només respon davant la Marededeu, encara li hauran de posar un altre tribunal a mida.

Manuel Fraga és un cas de manual: era ministre de la dictadura i va protagonitzar la transició, fins i tot fundant el PP –si no abreujam no en sortirem– i apadrinant Aznar, qui és alhora el padrí jove polític de Casado. L’esperpenta Aguirre era la protectora de la pallassa Ayuso i d’Abascal. Les famílies dels industrials més potents que ja usaven esclaus de Franco, mutatis mutandi, són les de l’Íbex. Els del Tribunal de Cuentas són sobretot enxufats del PP. Els jutges que han condemnat els polítics catalans són majoritàriament posats pel PP, per això ara Casado es nega a que es renovin com cal.

Si t’han de jutjar convé de totes-totes esser fatxa. No hi ha color. Comparar les penes que els jutges solen posar als fatxes amb les que ja han posat, preventivament, a les víctimes del cas inventat dels CDR, un altre escàndol. Comparar les condemnes del 23F amb les dels presos polítics, delirant. No diguem ja comparar el que va fer Tejero amb el que van fer, o no, els Jordis. Com diuen els del dijous a Cort, això no és justícia, és venjança i escarment.

A Espanya fins i tot els socialistes estan més a la dreta que la dreta alemanya, a part de monàrquics de conveniència. No s’atreveixen a derogar les lleis feixistes que posen els del PP quan comanden (llei Wert, mordassa...). Les nostres autonomies són ridícules comparades amb els Landers, tot i què Pedro Sánchez s’ha declarat federalista, mentre treia l’exèrcit al carrer. Ara torna a dir el contrari, què hi farem... I la premsa, el que faltava: a Madrid, dels diaris de gran tirada, n’hi ha un pro PSOE (o Partido Español) i tota la resta va a càrrec de la Brunete mediàtica de la capçalera.

A Mallorca la guerra pràcticament fou unilateral. Amb l’excepció de l’episodi del desembarcament de Manacor, la resta fou no guerra sinó repressió, que s’allargà sine die. Amb 80 anys de retard hem sabut que aquesta repressió ja estava planificada abans del cop d’estat, però la versió oficial encara és que Franco va venir per posar pau (perquè la república era un merder, segons els espanyols). La majoria de professors d’història encara no poden dir això, encara han de fer el colló. Ara s’anuncia la llei per a la Memòria Democràtica, que llevarà les medalles als torturadors post mortem, declararà nuls els judicis franquistes... Gràcies, però feim tard, 40 anys tard, i encara n’hi haurà que remugaran. Quasi tots els protagonistes hauran mort sense haver vist cap reparació, ni misericòrdia cristiana, pel seu sacrifici per a la nostra llibertat.

El comunisme a l’Espanya actual, en canvi, és un ideal per a poca gent que els voten encara més pocs, aleshores tenen molt poc pes en la societat actual i, per tant, no són una amenaça per a ningú. En les democràcies consolidades l’episodi més famós contra el comunisme fou la caça de bruixes dels “patriotes americans”, un episodi patètic que pareix que volen repetir els fatxes espanyols. Basta fixar-se en els titulars de premsa, o en els tertulians de la capçalera, quan diuen ‘comunista’ no és per anomenar simplement els de l’altra banda, és per insultar.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Llofriu, fa 4 dies

...i per cert, una peça clau del cas “Aporlellos CDR” van esser els de la foto de capçalera publicant el “secret de sumari” del cas, mentre el Jordi Ros encara no sabia que hi feia, a la presó.

Valoració:1menosmas
Per Pere Llofriu, fa 4 dies

Jordi Ros: ‘Em van posar una pistola al cap i em van dir: “Ja saps per què som aqu픑
“aquesta policia militar està completament polititzada i vinculada a l’extrema dreta. Nosaltres som catalans, d’esquerres, progressistes i independentistes. No ens entenen ni ho volen entendre. Aplicaran tots els mètodes possibles per a incriminar-nos i fer violent el moviment, que és completament pacífic, com s’ha demostrat milers de vegades.” Llegiu-ho a Vilaweb:

https://www.vilaweb.cat/noticies/jordi-ros-em-van-dir-et-portarem-a-intxaurrondo-i-alla-parlarem-de-politica/?utm_source=push

Toni: gràcies per ‘el altres’, a mi també m’agraden més els altres. El cas Judes, que deu referir-se als hipòcrites de les clavegueres de l’Estat, tampoc no té ni cap ni peus, però continua i destrossa vides de gent innocent. Davant això n’hi ha que ho poden ignorar com si no existís, si fos el cas de tothom tendríem la democràcia de Rússia, o pitjor.


Sebastià: gràcies per sempre.

Valoració:1menosmas
Per a mi m'agrada, fa 5 dies

Surten moltes coses de cop potser, però ben entretingudes i enllaçades un poc com a una cançó o glosa. Carai, costa valorar la política o ideologies que intenten ser millors o respectuoses a lo gran. Hi ha moltes variables i lo social és ben complicat. Igual que endivinar es futur. Però aquí s'agraeix, perquè el que explica em sembla similar a altres que pateixen per intentar que millorem junts. Per exemple per dubtar i ser un poc més ateus, anarquistes o pacifistes. No sembla gens dolent, sobretot com exercici en petit, en lo personal. Que es divulgui que els hauriem de respectar molt més i ser més empàtics i tenir reconeixement, sobretot si els encalcen mals interesos

Valoració:4menosmas
Per Toni A., fa 6 dies

M'estim més els altres articles, francament. Aquest, tot i que no diu res que no sigui ver, no té ni cap ni peus.

Valoració:-5menosmas
Per sebastià, fa 6 dies

I ara es fa dir: Sr,
Potser abrevíes per sheriff?
em refereixo al de : "la calle es mia" de mala memòria, però m'hi fas pensar molt sovint ( i unes trenta vegades variades com les monedes de plata).
No estaria gens malament que li donéssis les gràcies a en Pere Llofriu, per haver-te posat una foto d'alguns dels teus idols. Han quedat ben "retratats.

Valoració:0menosmas
Per Sr, fa 6 dies

maquillando el regimen genocida del comunismo con 100 millones de muertos.
Fascistas malos, comunistas buenos?

Valoració:-6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris