nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

Patiment, pobresa i mort

Ha passat mig any des que l'Organització Mundial de la Salut va declarar el coronavirus Covid-19 com una pandèmia planetària. En aquest temps els gestors polítics han estat sotmesos a una tensió extrema, a un estrès brutal.

A nivell mundial tenim exemple de polítics que han sabut gestionar la situació de manera molt eficient. No és el cas dels polítics de l'Estat espanyol. La gestió del Govern de Pedro Sánchez ha estat extremadament deficient, fins al punt que és difícil imaginar que es pogués fer pitjor. Des dels governs autonòmics es pot al·legar que varen haver de fer front a la gestió de la crisi sanitària amb les mans fermades per l'autodenominat 'mando único'. Tot i amb això, és cert que els tres governs dels Països Catalans varen fer una gestió una mica més eficient i varen liderar el qüestionament del 'mando único' que, amb el pas del temps, s'ha demostrat tètricament negatiu.

Sis mesos després del començament de la cadena de crisis provocada per la pandèmia, el balanç i les perspectives sobre la gestió política, no només no han millorat, sinó que s'han confirmat a la baixa.

A les Illes Balears és particularment decepcionant comprovar com des de les institucions públiques s'han comès tres errades imperdonables.

La primera: es va escollir entre la bossa i la vida. I es va escollir la bossa. Una bossa foradada en forma de temporada turística que ens ha duit un rebrot de la pandèmia i no ha ajudat a pal·liar la crisi econòmica que ja ha començat.

La segona: no s'ha donat marge a cap plantejament alternatiu al model econòmic que, és, precisament, una de les principals raons de que la crisi econòmica mundial colpegi amb més força les Balears. Hi ha alternatives al monocultiu turístic, però el Govern, més enllà d'una retòrica abstracta, insisteix en potenciar allò que ja s'ha enfonsat.

La tercera: no s'ha tengut l'honestedat o la valentia d'explicar a la ciutadania una veritat que ha quedat reafirmada amb aquestes crisis: les Illes Balears, sense més sobirania política i sense un finançament just, seran castigades amb més duresa i crueltat per les cisis sanitària i econòmica.

I no són bromes: parlam de més patiment, més pobresa i més morts de les que hi hauria hagut si les circumstàncies fossin unes altres.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris