algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

Principi de curs atípic

Haureu vist aquest títol a molts mitjans de comunicació, és així. Comença un curs, el dijous 10, amb moltes incerteses i molta inseguretat. El Govern de les Illes Balears ha augmentat el nombre de professionals per a l’ensenyament. Insuficient encara, diuen els representants sindicals per poder fer front al necessari desdoblament o reducció d’alumnes per aula. Insuficient també deuen dir els pares i mares de l’ensenyament concertat, que en alguns casos veuen més difícil encara la reducció de ràtios.

Des de la Conselleria s’insisteix en la necessitat d’obrir escoles i instituts. Amb seguretat, amb mesures de prevenció. No ha de ser gens fàcil gestionar aquest inici de curs, crec que s’ha de donar un vot de confiança, sobretot transmetre molts ànims i coratge per a les persones docents que duran a terme la seva tasca amb professionalitat i eficiència.

La feina docent és una de les més valorades en països pobres, perquè s’aprecia la transmissió de coneixements que faran els infants més preparats per al seu futur. Ho sabem les organitzacions no governamentals per a la cooperació i desenvolupament que treballen a països d’Àfrica, de Centreamèrica, d’Àsia. Ens expliquen la necessitat d’ajuts exteriors perquè massa vegades els seus governs no els faciliten recursos econòmics suficients, tant a Índia per exemple, com a Guatemala.

Aquí, hem passat per diferents etapes. En els nefastos anys del govern del Sr. Bauzà assistírem a una revolta educativa, no només dels docents, de tota la comunitat, en defensa d’un ensenyament de qualitat i en català. Una rebel·lió als dictats del PP que aconseguí un consens social amplíssim. Fins i tot molts militants i votants d’aquest partit es giraren en contra seva, en defensa d’una escola per als seus fills i filles, per als néts i nétes, que veien amenaçada amb retalls al personal, a les dotacions econòmiques dels seus centres.

En les setmanes del confinament hem sortit a aplaudir les persones que continuaven treballant per a la salut de la ciutadania, des dels sanitaris en tots els serveis, fins als fematers, netejadores, dependentes dels establiments d’alimentació, i tot un llarg etcètera que inclou allò que es diu «serveis essencials».

I els docents? Han rebut molts aplaudiments de les famílies que han compartit l’ensenyament als infants, agraïments de la bona feina feta en les condicions que ningú esperava. Crec que també, en general, la societat ha valorat aquest treball en línia que han fet, malgrat que com sempre, hi ha versions de tota casta, exemples del bon fer i altres en sentit contrari, de carregar massa sobre els pares i sobretot mares, la tasca quotidiana a casa.

Com a tot col·lectiu que fa feina amb persones, hi ha molta diversitat. Com en el sanitari, sense anar més lluny. Hi ha professionals sanitaris que saben tractar les persones amb respecte i altres que els costa mirar a la cara del pacient, mentre expliquen les instruccions que ha de seguir. En el col·lectiu docent passa el mateix, des de professionals que els agrada la seva feina, gaudeixen de fer-la amb personetes que creixen, adolescents que descobreixen el món amb els seus amics i amigues, i altres que els agradaria més la recerca, la investigació, que no la docència.

Com en el col·lectiu de pares i mares, la pluralitat, la diversitat és ben present. Mares i pares que volen conèixer la mestra, el tutor, dels seus infants, que responen a les entrevistes, a les reunions, i altres que descarreguen damunt l’esquena del docent tota la responsabilitat en l’educació, no només de la instrucció. Solen ser aquelles persones que més discuteixen amb els mestres, que menys accepten allò que els expliquen dels seus fills i filles, que no valoren la tasca docent.

Hi ha hagut casos d’agressions a sanitaris, és cert. Crec que són excepcions de l’actitud general de la ciutadania quan ha de visitar el centre de salut, l’hospital. En general anem a aquests llocs amb confiança plena en els coneixements que tenen els professionals que passen a atendre’ns, per recuperar la salut.

En canvi, crec que en el món de l’ensenyament, aquí, s’han perdut, en part, aquestes actituds. Com si el docent no fos un professional que s’ha format durant anys, que continua fent-ho curs rere curs, no només en la seva matèria acadèmica, també els aspectes didàctics i pedagògics imprescindibles per transmetre coneixements.

En aquests temps que vivim, quan encara la pandèmia de la COVID19 és ben present, quan veiem la nostra economia malmesa, plena d’incerteses i mals auguris laborals en els mesos del curs que comença, en aquest temps d’inseguretat per a tantes persones que han vist la seva feina afectada per la pandèmia, desitgem un bon inici de curs escolar, en primer lloc als infants, als adolescents, que necessiten retrobar-se amb les amistats i amb els docents. També per aquests, que segur ho faran de la millor manera possible, amb eficiència, amb treball col·lectiu. I finalment per a les mares i els pares, que continuaran col·laborant en tot el necessari en el desenvolupament dels seus fills i filles.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris