algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

En el 47 aniversari del cop d'estat a Xile

Els xilens i les xilenes –com altres pobles llatinoamericans- iniciaven el 2020 amb bastants incerteses, però amb motxilles carregades d'esperances. Seguia la impressionant mobilització social que, de fet, canvià el país. La reacció del poder polític-financer-militar va ser un intent de "cop" contra aquest canvi conquerit als carrers. No van poder frenar la irrefrenable embranzida d'una majoria social farta de "pinochetisme" camuflat de democràcia.

La cèntrica –i habitualment envaïda pel trànsit de cotxes- Plaza Italia de Santiago de Xile, va ser ocupada per la gent del comú que la va canviar de nom. Ara li diuen "Plaza de la Dignidad", de la dignitat de la gent que no ha parat de lluitar contra les terribles diferències socials, contra l'enriquiment d'una minoria a costa de l'empobriment de la majoria, contra l'espoliació dels recursos naturals per part de les multinacionals, contra la destrucció del medi ambient, contra el patriarcat estructural amb una violència masclista sense complexos; en definitiva, de la dignitat de la llarga lluita contra l'experiment neoliberal de la dictadura de Pinochet.

Va arribar la pandèmia de la covid-19, i la mobilització canvià en les seves formes, però no en la seva intensitat. El canvi sembla que ha quallat. Ara estan en plena campanya del referèndum sobre el procés constituent xilè. El pròxim 25 d'octubre Xile viurà una experiència democràtica inèdita mundialment: En el referèndum es decidirà, simultàniament, si es vol o no reemplaçar la Carta Fonamental, és a dir, la constitució vigent redactada el 1980 per la dictadura d'Augusto Pinochet, –la pregunta és si la ciutadania xilena aprova o rebutja aquesta idea, i, per això, la campanya de la dignitat és el ja famós #JO APRUEBO–, i qui redactarà la nova constitució.

Més enllà d'aquesta importantíssima batalla per acabar amb el llegat de la dictadura pinochetista, em semblen rellevants les actuals lluites ecologistes que són, sens dubte, lluites contra el capitalisme extractivista desfermat a Llatinoamèrica. Un exemple d'això és la magnífica feina que fa l'Observatorio Plurinacional de Salares Andinos. Per raons que no vénen al cas, tinc una especial preocupació pel que succeeix en el Salar de Atacama. Igualment, el Xile d'avui no és aliè a la internalització del moviment feminista. Recordem, per exemple, que "Un violador en tu camino" -la performance creada per un col·lectiu feminista de la ciutat xilena de Valparaíso- s'ha convertit en l'himne internacional contra la violència masclista i el patriarcat assassí d'arreu.

En fi, un any més cal recordar que l'11 de setembre de 1973 els colpistes, capitanejats per Augusto Pinochet, i a les ordes de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) nord-americana, no sols van bombardejar el Palacio de la Moneda, i van provocar la mort física del Compañero Presidente Salvador Allende. Els colpistes van aconseguir interrompre els processos de canvi en molts indrets del món, i el seu cop d’estat va significar la posada en pràctica de les nefastes teories neoliberals, altrament dit, van posar en peu una acarnissada lluita de classes en la que sempre guanyen -si o si- els capitalistes més exacerbats.

Però l'impuls revolucionari, i l'exemple de dignitat de Salvador Allende, van romandre. Ho recordava un 11 de setembre de 2003, pocs mesos abans de traspassar, la gran dirigent del Partit Comunista de Xilè, Gladys Marin, amb les següents emotives paraules:

"... La semilla de Allende está germinando. Lo mejor del pueblo, curadores de esa semilla, la cuidaron y la protegieron y como la memoria es como la tierra, esa semilla está germinando. Y hoy en este siglo por obra de los pueblos, de los que aman y respetan la tierra, la semilla allendista es patrimonio de la humanidad y florece en todo lugar. 'La historia es nuestra y la hacen los pueblos", dijo Salvador Allende. Tenemos que continuar haciéndola. ¡Con Allende, mil veces VENCEREMOS!".

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris