nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 26°
26°

Garcia-Castellón en una guerra judicial contra Podemos

El virus Covid no s’atura d’atacar persones, que sembla que no guarden un mínim de precaucions. Per tant, el Covid-19 fa matx per allà on passa perquè tothom, quan està bé, ho vol passar de la millor manera possible. I si el tapaboques molesta, anirem sense. I si la distància no ens deixa, doncs no la guardarem. En temes polítics, resulta que un vicepresident del Govern central, el que té el mateix nom que el fundador del Partit socialista és motiu de discussions i d’impediments. Aprofiten el seu look per fer modificacions humorístiques per les xarxes socials i és el principal motiu del PP per oposar-se als pressuposts que presenta el PSOE.

No el volen al Govern, i mentre el president Sánchez no el foti fora, ells no voldran arribar a cap acord. Es veu que és molt greu que el partit comunista pugui està al poder. O això és el que diuen. I l’ataquen per totes bandes. La història d’aquest atac serà el tema i el text del meu article. Jo em limitaré a traduir el que s’ha publicat a la xarxa social Facebook. L’autor de l’estudi signa com Spanish Revolution i això és el que diu:

«I qui és Manuel Garcia- Castellón, el jutge que ha iniciat una guerra judicial contra Podemos? El 1993, Garcia-Castellón, membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura, arriba a l’Audiència Nacional. El 1998, Garcia-Castellón, que investiga els crims de la dictadura militar xilena, rebutja processar a Augusto Pinochet. El maig del 2000 deixa Espanya després de ser nomenat jutge d’enllaç amb França pel Govern d’Aznar. Així passa més de 16 anys fora d’Espanya, a llocs de treball que requereixen poca feina, però amb un sou de més de 120.000 euros cada mes. Doncs, per què decideix tornar a Espanya? Pel desig d’Ignacio González. El novembre de 2016, Eduardo Zaplana i Ignacio González, que estaven investigats per corrupció en el cas Lezo, conspiren per retirar el jutge que estava al front de la investigació, Eloy Velasco, i fer tornar a Espanya a Garcia-Castellón, que els ajudaria en la causa. Aquí teniu transcrita una conversa entre Zaplana i Ignacio González: Diu Zaplana: “El problema està a la instrucció, Nacho, és que aquí no mana ningú.” Contesta Ignacio González: “Anem a veure, Eduard, tenim el Govern, el Ministre de Justícia, no sé què i tal i escolta tenim un jutge que està provisional. Tu li concedeixes un ascens i jo li dic: Vengui vostè cap aquí. Quina és la plaça que li toca? Ontinyent? A prendre pel cul Ontinyent, i aquí que vengui el titular, que jo ja m’arreglaré amb el titular, conyo...”I continua: “Jo faig que vengui aquest i li dic: escolta, vine aquí, el titular aquí. I a aquest, a prendre pel cul, però què et costa això? I a aquest tio el poses a cavar cebetes, “joder” i ja està...” I així és va fer. El juliol de 2017, García-Castellón va rebaixar de 2.000.000 a 200.00 euros la fiança de Pablo González, germà d’Ignacio. Hores després el germà de l’expresident de la Comunitat de Madrid, implicat a la trama Lezo, abandona la presó. García-Castellón arregla que Ignacio González pugui sortir de la presó pagant una fiança de 400.000 euros. L’expresident abandona la presó a la qual havia estat enviat sense fiança pel jutge Eloy Velasco, feia sis mesos. El 2018, García-Castellón arxiva la causa contra el rei emèrit per la mateixa causa que avu l’investiga la fiscalia suïssa. Abril de 2019, García-Castellón arxiva la causa contra el president de la Comunitat de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez, del Partit Popular. Anticorrupció demanava per a ell dos anys per frau, suborn i revelació d’informació reservada en el marc de la trama Púnica. L’Audiència Nacional va assenyalar incoherències a l’acte de Garcia-Castellón i va tornar a imputar Pedro Antonio Sánchez, però Garcia-Castellón va tornar a arxivar la causa el febrer de 2020. Des de novembre de 2017, Garcia-Castellón és responsable de la instrucció oberta en el cas Villarejo. I què ha fet? Ha rebutjat investigar la relació entre Villarejo i Eduardo Inda, malgrat al mòbil d’Inda quedi clara aquesta relació i malgrat a la llibreta de Villarejo hi figurin unes quantes reunions. Finalment ha decidit posar el focus de la seva força sobre Pablo Iglesias, encara que la pròpia Fiscalia de l’Audiència Nacional hagi afirmat que no hi ha cap indici de delicte a allò que vol investigar Garcia –Castellón. El lawfare o guerra judicial és una de les majors amenaces contra la democràcia en el segle XXI. És l’instrument que utilitzen els que han perdut les eleccions enfront de projectes progressistes, intentem tombar aquests governs progressistes o apartar alguns dels líders que han assolit el poder, per mitjà d’acusacions judicials sense proves o demanant ajuda a jutges amics, com és el cas de Garcia-Castellón».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per sebastià, fa 16 dies

Convindria fer-ne una pelicula per anar assimilant de mica en mica tot l'entramat, doncs seria molt convenient que la gent demòcata ho anés recordant.
Perque la recopilació de tota aquesta informació, ja s'ho val.
El problema és que s'hauria de fer tantes pelicules ...per encabir-hi els 72 casos de corrupció del PP més els que en siguin del PSOE, més els nominats (llista Falciani) per comptes a Bancs suïssos,... seria el conte de mai no acabar.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris