algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

Entre la pandèmia i l’escalfament global

Vivim agotzonats entre la pandèmia i l’escalfament global, la primera com a conseqüència del segon. La contaminació del planeta Terra ens proporcionarà una pandèmia rere una altra. Segurament ens haurem d’acostumar a viure en una situació nova que acabarà amb totes les reserves, si és que en quedaven, dels que més havien robat, que no els quedarà més remei que posar tot el producte del seu lladronici a disposició de la massa afamegada, que si no s’hi posa remei pot acabar periclitant dins els palaus i les mansions de les classes adinerades. Però mentre això ocorre, els polítics, que ens creim que ha triat el poble, intenten mantenir la situació privilegiada d’uns per damunt de la misèria declarada dels altres.

Anem a fer un recompte de subvencions concedides a agrupacions diverses: A la confederació nacional de dones en igualtat: una de 410.000, una de 102.000 i una de 65.000; a la Fundación mujeres, una de 150.000 i una de 40.000; a la Federación de mujeres progresistas, una de 184.000, una de 62.000, una de 415.000, una de 30.000, una de 25.000 i una de 35.000; a la Federación de progressistes de Castilla y León, una de 20.733; a la Fundación mujeres. Actívate buscando empleo 2015, una de 80.000; A la Fundación mujeres. Actívate creando empreses 2015, 175.000; A la Asociación de mujeres progresistas “Victoria Kent”, una de 8.000, una de 34.000 i una de 42.000; a la Asociación de mujeres separades y divorciades, 10.000; a la Asociación espanyola de mujeres separadas y divorciadas, 60.000; A la Federación nacional de asociaciones de mujeres separadas y divorciadas, una de 650.000, una de 72.000 i una de 59.000. Si no es controla a què es dediquen tants de doblers és un vertader saqueig.

Tots aquests politicastres que s’omplen la boca de dir que Podemos són extrema esquerra i que aquests volen fer desaparèixer la propietat han aconseguit que es tengués una legislació que ha deixat la propietat feta pols. Es veu cada dia per les televisions. Jo només posaré un exemple: Un home troba la seva casa ocupada a Mataró i les lleis li prohibeixen recuperar-la. Aquest home té la sort que els okupes se’n van de vacacions a Eivissa, i és en aquest moment que aprofita per recuperar casa seva. Ara resulta que si els okupes el denuncien a ell, podrà ser acusat de coaccions i de violació de domicili que tenien unes altres persones. Què fan aquests polítics que legislen d’aquesta manera i que aconsegueixen els objectius dels que ells en diuen partits comunistes?

No podia fallar l’atac a l’estructura identitària principal catalana, que si compleixen la llei tanmateix són igual de culpables. Frigo es va convertir entrending tòpic” a les xarxes socials, després que l’eurodiputat de VOX, Hermann Tertsch, piulàs a Twitter que pensava fer boicot a la marca de gelats nascuda a Barcelona, per haver llevat de la retolació dels seus productes venuts a Catalunya. la llengua castellana. Els gelats que la marca Frigo ven a Catalunya, estan etiquetats en català, anglès i alemany, però no en castellà. El grup anglo-holandès Unilever actual propietari de la marca, no ha donat cap explicació al respecte, simplement diu que “compleixen amb la normativa autonòmica sobre la llengua”. Com he dit abans, compleixen amb la Llei.

Les xarxes socials estan bullint de comentaris sobre la decisió de Frigo, moltes d’elles poc respectuoses i amb grans mostres de catalanofòbia, però també n’hi ha d’altres de molt divertides. Milers i milers de productes venuts a Catalunya ignoren la llengua catalana, per molt que la llei digui que han d’estar etiquetats en català, però ara s’escandalitzen perquè algú decideix etiquetar-ho en català a Catalunya.

Amb aquesta calor que ha estat fent aquests dies, s’ha de lamentar molt que personatges com Hermann Tertsch, no poguessin gaudir d’un bon Magnum, per no saber que vol dir xocolata.

Mentre a les xarxes es flastomava la marca Frigo de gelats, a França triomfava un nin de Perpinyà, per tant, d’origen català que participava al programa televisiu “The Voice Kids”, el nin que va causar sensació a aquest programa cantant en català la cançó “Tant com me quedarà”. N’hi havia que volien que hagués cantat en italià o en altres llengües, però la majoria no volien pensar que hagués pogut cantar en català tant dolcement i amb tant d’èxit. “C’est la vie”. Entre la pandèmia i l’escalfament global també hi ha bones notícies. La condició és que no depenguin dels polítics.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per sebastià, fa 18 dies

Estic d'acord amb que els efectes de la calor que ha fet aquest any, puguin haver alterat una mica més les coses i encara agreuxat per el "collons de virus".
I mira que el personatge Hermann Tertsch, per ell sol ja no necessita incentius afegits per surtir d'estudis i de tota la sensatesa que per la seva popularitat se li podria suposar. Però el públic seu és el que té.
Amb una mica més de seny hauria pogut disfrutar del millor gelat fabricat en territori sotmés a la hisenda espanyola. Es que ho volen tot.
El general de Gaulle ja va dir en certa ocasió que: La politica és prou important com per no deixar-la a mans dels politics. O sigui, ni contigo ni sin tí...

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris