nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 26°
26°

Els pinars bruts, un invent permanent per demanar subvencions

Ben d’acord en tot el que deia JoanVicenç (els-boscos-no-son-una-amenaça) i més:

Diumenge passat, tornem-hi-torna-hi, un altre article desgraciadament titulat “Els pinars bruts, un perill permanent d’incendi”, justament en el diari germà pel que fa al redreçament cultural, però en matèria de natura pareix que l’assessor els hagués fugit desesperat.

L’article és un caramull de tòpics, espants i mentides en la línia prou coneguda, i ja denunciada des d’aquesta mateixa col·laboració, de donar la culpa al bosc de tots els mals que li atribuïm, quasi tots antròpics, i ja li donam la culpa a priori, al bosc, de què si algú cala foc al bosc, la culpa no serà del delinqüent (no piròman) sinó del bosc, per esser “tan brut” i per “colló”. Només faltava afegir “més se’n mereix”. Demencial. Empegueït d’haver de repetir les mateixes cullerades (maleir-els-boscos).

El perill d’incendi més greu és que no tenim cap notícia de delinqüents (no piròmans) que siguin a la presó per calar foc. Ben al contrari hi ha gent a la presó, i més de mil dies, per delictes inventats, com els polítics catalans i els joves d’Altsasu. Si l’èmfasi que posen els jutges espanyols contra els catalans el posasin contra els delinqüents (no piròmans) que calen foc, ja s’haurien abolit faria anys.

Posant-me per un paràgraf amb els contraris. Els propietaris (no pagesos) que vulguin “fer net” al seus boscos, no tan sols no està prohibit, sinó que segons l’infaust article hi ha 2,5 milions a repartir, però pareix que als ploramiques habituals no els basta, el què volen és que sigui el Govern els que els faci tota la feina de “fer net”. Tant és així que encara donen la culpa al temporal del 2001, fa 19 anys! (segons els meus comptes ja està podrit i és matèria orgànica que torna a la terra). Per una banda, si en 19 anys no es poden retirar les branques seques, perquè retenen la propietat? Per altra banda les branques seques perilloses no són les de 2001 sinó les de 2019, 2017, 2015... n’hi ha per triar.

La majoria de propietaris no produeixen, ben al contrari el que més els agrada és posar filferrada i rètols d’amenaça que es passegen amb escopetes de matar cabres. Si és un negoci privat i no funciona, doncs com la botiga del cantó. No pot esser que una cosa privada s’endugui subvencions públiques i encara tanquin els camins, públics o no. Crec que els neopagesos que encara vinclen l’esquena també se n’han de sentir insultats.

Els boscos mai no s’han fet net, ni ara xuclant d’aquests 2,5 milions. D’entrada la Natura no ens ha de menester per a res, s’ho ha fet sense nosaltres moltíssims milions d’anys, no et creuries quants. Algú s’imagina l’amo de Son Ganxo i en Pep Tanoca “fent net” amb uns gavilans enmig de la selva de Borneo? No. No pot pus de ridícul, a Borneo, i a Eivissa? Els tòpics de l’article esmentat, i del que faran el mes que ve, no té res a veure amb la dinàmica de la Natura, ni amb les illes ara o de fa cent anys.

Els nostres padrins no eren ecologistes, no milloraven el medi ambient, no estaven pendents de la sostenibilitat... Els nostres padrins sobrevivien com podien, que també té mèrit, però és d’una altra pel·lícula. L’alzinar com a ecosistema no necessita que els porcs arrasin el sotabosc, eren els nostres padrins, que per menjar sobrassada necessitaven que els porcs arrasassin l’alzinar. No és el mateix, és el contrari. Ara són les cabres que arrasen l’alzinar i ningú no en menja sobrassada, ara l’alzinar es destrueix per una cabotada. L’alzinar no “necessita” que les cabres l’eliminin. Els tòpics es munten a posteriori, seleccionant i dulcificant el que fa més gràcia a la generació actual d’uns detalls aleatoris d’una vida abolida.

Si fa cent anys no hi havia la problemàtica actual dels incendis era perquè ja estava tot cremat (mirau fotografies de l’època), de cent, o mil anys enrere. Per defecte es cultivava per tot, per exemple tota la vall d’Honor fins Orient, o fins Pollença. A la resta... per exemple a Coanegra hi ha una cinquantena de forns de calç i cada un xuclava quantitats enormes de branques cada dia: és més que ridícul suposar que els calciners es dedicarien a seleccionar les estepes més garrides. A l’enciclopèdia de l’Arxiduc el ‘pinar’ no és un bosc sinó unes altres parcel·les per a producció de fusta, per vendre-la, òbviament. A conseqüència d’abandonar aquell món la Natura es regenera: això és el pinar actual, una situació ex novo, aleshores ho haurien de gestionar ecòlegs, no enginyers de fustes, ni els néts del carboners.

Encara ara, els que probablement xuclen d’aquest 2,5 milions tampoc no “fan net” en sentit utòpic, si de cas en el sentit de mallorquinarro espavilat. El resultat horrible és ben visible a la carretera de Son Gual a Calvià (foto de capçalera; se-l’han-han-carregat).

Excepcionalment, un darrer detall de memòria un poc borrosa però prou aclaridor: “bosc” per a mi és un mot ben normal i ben mallorquí, però per català i crec que més per cultisme. De nin amb lligams amb foravila no puc recordar haver sentit a parlar de “bosc”, en canvi sí que hi havia “pinar”, que ja no era el de l’Arxiduc però encara amb unes funcions concretes: llenya, esclata-sangs, matar un conill... o “alzinar” que era una altra cosa: per pasturar els porcs, trobar gírgoles, hi havia sitges... l’ullastrar ja era lo darrer, una mena de pedregar per anar a cagar i poca cosa més –no era com ara–. El concepte de “bosc”, sobretot com a ecosistema, es cosa de l’escola o directament de llibres més tard. No sé de cap llibre d’aquests que digui que el bosc necessita de neteges de l’Homo espabilatus.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per inspira rondalles, fa 24 dies

I és interessant afinar a comentari previ que ets arbres singulars són caramel.let, i perquè algo més seriós no es cerca. Convida a què com societat ens mirem en es mirall, i si hi ha autoenganys panxacontents

Valoració:1menosmas
Per inspira rondalles, fa 24 dies

Pes cas no sé, supòs que també, però en general amb lo d'Homo espabilatus hi ha una bona veta de possibilitats. Sembla que qui sàpiga veure podrà tobar oportunitats per fer un documental d'aquest estats i estratègies locals, que de tant en tant ens arriba dins nostro. Als bons al.lots de forma casolana, per sorpresa, imprevista.
Potser seria antropologia d corrupció casolana? O tal com trampeja un Mr Bean local? Des de versió currante' o pobre miserable 'buscón' fins gent amb recursos. I també són curioses ses rondalles de resoldre problemes, i algunes tenen molt art i enginy

Valoració:1menosmas
Per Pere Llofriu, fa 27 dies

No estava catalogat, però tampoc no hi estan les alzines d’Almallutx. La protecció d’arbres singulars’ és un caramel·let per als nins que s’han portat bé. Una cosa més seriosa no interessa.

Valoració:2menosmas
Per jvlc, fa 28 dies

Era arbre monumental catalogat per l'administració? Tant se val. La gestió i control silvícola, de la que tant se n'omplen la boca segons quins tècnics i caps forestals, deixa molt que desitjar per segons quins llocs. El problema rau en què per una banda aquests surten poc de l'oficina per segons què i per l'altra que han demostrat una afinitat amb les serradores que fa por, especialment a l'hora d'avaluar la sanció a imposar en les múltiples i greus malifetes.

Valoració:6menosmas
Per Pere Llofriu, fa 28 dies

No ho havia detectat fins ara: dins el camió es veu un tronc de pi, la secció del qual és de les mateixes dimensions que les rodes. És (era) el pi de sa Coma Bella que apareix en un enllaç. Idò: se’n duen els arbres monumentals mentre deixen els ronyosos que cauen damunt la carretera.

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris