algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

Anar a la platja

Anar a la platja i nedar, és un dels plaers que l'estiu ens ofereix. D'una forma més directa, als que som d'una illa on encara queden bones platges. S'acostumen a veure diferents formes d'entrar dins l'aigua; des de la persona que arriba acalorada i s'hi tira directament, fins a la que es torra prèviament al sol i després, està en remull una estona per a seguir amb l'operació d'obscurir la pell temporalment. Haurà recordat que existeix quelcom anomenat crema protectora solar? Sens dubte, millor que sí.

Hi ha també qui es disposa a nedar de forma gradual; avança a poc a poc, fent pauses, banyant-se una mica braços, espatlles i esquena, per evitar que el canvi de temperatura resulti massa brusc un cop ja sigui del tot a dins. Algunes persones també es banyen acompanyades per altres, ja que soles els resultaria impossible. No hi manquen les que neden de forma gairebé professional, o qui hi va a fer surf. Aquests, arriben a la platja equipats amb tot d'instruments que van arrossegant fins devora la mar.

Als bussejadors, hom se'ls pot trobar de sobte, tornant del fons de la mar o bé, creuar-se'ls nedant quan ja són a només uns metres per sota de la resta de banyistes. El fons del mar, convida a imaginar tot un univers que no és fàcilment visible quan només es porta careta i tub. Els bussejadors en canvi, sí que tenen el privilegi de veure i viure aquesta realitat més profunda de la mar. El ritme dels peixos i les varietats de plantes es converteixen en un atractiu paisatge de colors variats. Els corrents marins fan adaptar el ventall ample d'éssers vius a la seva intensitat. Els eriçons, ben clavats a les roques, podrien semblar a priori, una part mes d'aquestes si algú no sabes el que són.

Ja sortint de la mar, amb un sol radiant caient, no a tothom li cal la tovallola per eixugar-se. A la majoria, se la veu més a gust i relaxada després del bany. La sensació que deixa l'aigua salada no és exactament la que deixa una dutxa o una piscina. És quelcom més intens. Més real. Sense oblidar, és clar, el gust salat que resta una bona estona a la boca. Algú menja una peça de fruita que es deu haver duit de ca seva. Un menjar que pot ser exquisit en aquest moment precís, pel contrast amb el regust salat. Petits plaers com aquests, són els que defineixen els nostres estius. I que fins ara, encreuem els dits, no han pogut trastocar crisis o pandèmies diverses.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Capó, fa devers d'un mes

Anar a la mar

Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris