algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

Llars pobres que enriqueix les llars riques

El passat mes de juliol l'Institut Nacional d'Estadista (INE) publicà els resultats de l'Enquesta de Pressupostos Familiars de 2019. A parer meu, és una informació força interessant per copsar la, diguem-ho així, "sociologia de la despesa de les llars", i que no havia tingut ocasió de comentar fins ara.

Pel que fa a les famílies de casa nostra, una de les dades més rellevants és que la despesa anual mitjana de les llars va ser de 33.125,73 €. Aquí s'escau recordar el que tècnicament s'anomena "teorema del valor mitjà", i que té una explicació a base de funcions contínues, derivades, intervals, secants que uneixen els punts extrems dels intervals que, alhora, són paral·lels a la tangent d'un punt. En fi, un embolic que no hi ha qui ho entengui. Hi ha, no obstant això, una alternativa molt més entenedora: el popularment conegut com a "teorema del mig pollastre", que és aquell acudit que explica que, si ens ajuntem dues persones, i jo em menj un pollastre, estadísticament fem la mitjana, i ens surt que hem menjat mig pollastre cadascun, quan veritablement jo m'ho he menjat sencer, i l'altre ni l’ha tastat. És a dir, cal tenir en compte que aquest pressupost de més de trenta tres mil euros -en ser la mitjana, sense altra ponderació, de pressupostos de súper luxe, de les famílies riques, de les no estrictament riques, i de les que acumulen tot un seguit de carències materials, i que arriben a fi de mes amb moltíssimes dificultats- és un miratge estadístic.

I tanmateix, el que em sembla que té més interès, i s'assembla més a la realitat, és la distribució d'aquests pressupostos familiars, altrament dit, en què es gasten els pressuposts disponibles les llars illenques. En alimentació, begudes i tabac se'n va un 15,17%; en vestir un 4,09%; un 4,38% es gasta en mobles, articles de la llar, i pel seu manteniment; en sanitat la despesa suposa un 2,76%; en transport un 14,93%; en comunicacions un 3,36%; en oci i cultura un 4,92%; en ensenyament un 0,84%; en restaurants i hotels un 9,43%; en altres béns i serveis un 7,04%; i, atenció, en habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles un 33,09%!

Que les llars hagin de destinar, de mitjana, una tercera part dels pressupostos familiars a l'habitatge és del tot intolerable. És un indicatiu que l'habitatge és un bé de mercat especulatiu, i no pas un dret incondicional, una especulació que empobreix les llars pobres i que enriqueix les llars riques. Tot plegat, un indicatiu més de la desigualtat realment existent a casa nostra que, si no s'hi posa remei, s'agreujarà amb la coronacrisi social provocada per la covid-19 que, de moment, sembla incontrolada.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris