nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

No escriuré avui, sobre aquest senyor...

No vull dedicar l’article d’aquesta setmana a comentar la fugida vergonyosa d’aquest senyor que va ser Cap d’Estat amb el nom de rei. Se n’ha escrit molt, i encara en podrem llegir més d’articles sobre aquesta sortida, sobre les comissions cobrades i no declarades a Hisenda, sobre la seva vida privada...

El que sí que voldria comentar és que els agradi o no, aquesta situació fa que els partidaris de la república com a forma més democràtica d’Estat guanyin més i més adeptes. Aquest rei, hereu d’un dictador, ha viscut com ha volgut, ha gaudit de privilegis i a més ha furtat doblers, ja que no ha declarat bona part de la seva fortuna, i per tant, no ha pagat impostos com la majoria de la ciutadania. Aquest senyor ha fet molt més per la idea de la República que moltes banderes republicanes tretes en manifestacions.

Veurem com continua aquest vodevil, el que sí que ens preocupa i cal tenir present, és l’horror que viu Beirut, capital del Líban, amb l’explosió soferta al seu port. Les vides arrabassades, les persones ferides, els edificis esbucats, la difícil recuperació de la vida «normal», i a més, la ràbia i la indignació de la població contra les autoritats, el govern que ha permès aquest polvorí i que ara es lamenta hipòcritament.

Una indignació i una ràbia que omple els carrers de la ciutat, que interpel·la de forma agressiva el president francès Macron quan visita la zona. Una ràbia que ha de poder canalitzar-se per ser efectiva, una indignació que ha de tenir vies de sortida per poder canviar aquesta realitat, per poder recuperar la vida ciutadana sense dilació, però també sense corrupció en la gestió dels ajuts que es puguin rebre.

Beirut ciutat estimada per molta gent que la va conèixer en temps passats, com l’escriptora i periodista Maruja Torres que ens la va mostrar com a una metròpoli tolerant, en la seva pluralitat de creences de la seva diversa gent. Ara destruïda, cremada, arrasada. Líban un país de l’Orient mitjà que fou ric i pròsper com ens explica el libanès Amin Maalouf a les seves novel·les, als seus assajos, sempre amb l’afany d’establir ponts de diàleg i de comprensió, tan necessaris avui.

I deixau-me acabar amb una pèrdua més. En Pere Casaldàliga ens ha deixat a 92 anys. Va tenir solidaritat i compromís fins al final de la seva vida amb els desfavorits, la democràcia, la llibertat, la natura i els drets humans. La nostra terra, la nostra gent perd avui un gran defensor i exemple d’una vida generosa en la lluita per un món millor, que ens farà molta falta. El seu llegat, els seus ensenyaments romanen entre nosaltres i poden ajudar-nos a protegir el nostre Brasil en aquest moment tan difícil, en paraules de Luiz Inácio Lula da Silva.

El bisbe dels pobres, li deien, un home fidel a la teologia de l’alliberament que el dugué a encarar-se amb els poderosos, fins i tot amb l’autoritat eclesiàstica del papa polonès Joan Pau II.

Un home bo, íntegre. Acab amb uns dels seus versos més coneguts, que mostren bé qui era:

"Al final del camí em diran has viscut? has estimat? i jo, sense dir res, obriré el meu cor ple de noms".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per guillem, fa devers d'un mes

Tres pinzellades en un escrit, molt encertades i bones d’entendre per a qualsevol bona persona.

Valoració:5menosmas
Per x.-ray, fa devers d'un mes

República bolivariana o bananera?

Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris