algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

Estius d’ara i d’abans

Reconeixia el canvi d'estació per la gent que l'envoltava més que no pas per ell mateix. Les converses solien girar entorn dels plans per al juliol o l'agost tot depenent de quin fos el mes que tocava fer una pausa. Solien anar des d'un viatge de quinze dies a l'altra punta del món, fins a quedar-se a casa per manca de pressupost, passant també per opcions diguem-ne intermèdies, com anar uns dies a l'apartament de la platja, cedit temporalment pels pares als aspirants a estiuejants. Un concepte aquest que, veia com cada vegada, trontollava amb més força. Si tanta gent, com ell mateix, no es podia comprar un primer habitatge, com punyetes se'n compraria un altre per estar-s'hi un mes a l'any?

Si bé a la seva família mai havien tingut segona residencia, recordava quan alguns amics de l'escola i de l'institut el convidaven. Era un món prou diferent del seu. També recordava amics dels seus pares, explicant amb il·lusió la compra imminent d'algun apartament, caseta de fora vila o xalet a qualque zona de la costa. Ara però, els fills d'aquests amics, tenien situacions similars a la seva. No entenia que era el que havia passat. Sentia parlar de crisi cada cop que posava les notícies. Però tot eren dades que no sabia interpretar i, a més, la qüestió es relatava com si alguna maledicció aliena a societats, països i governs hagués caigut sobre determinades parts del planeta. Com per voluntat divina. Com un càstig merescut davant el qual, hom només podia resignar-se, emigrar o resar.

Havia parlat amb algun amic sobre la diferència que hi havia entre la vida que s'imaginaven quan eren més joves i la que finalment els havia tocat viure. Solia percebre resignació i confusió. Algun altre, li responia que havia tingut sort amb la feina i, que a l'estiu, anaven tota la família a una casa molt gran que tenia l'àvia. Com una dolça decadència, pensava. Difícil de mantenir en un futur no molt llunyà. Reconeixia però que alguns eren més afortunats que ell. La veritat però, és que feia temps que ni l'estació de l'any, ni les circumstàncies excepcionals del moment, li trastocaven gaire la seva vida. Mentrestant, la ciutat i el barri, sobrevivien al ritme d'un estiu atípic.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tià, fa devers d'un mes


Molt bo. En poc espai i sòbriament descriu, amb una gran justesa, aquesta època que ens ha tocat.

És un article que mereix esser desat a l'arxiu de l'ordinador.

El tornaré llegir.

I l'època que tocarà als nostres fills? I als seus fills?

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris