algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

La meva primera detenció (i el rei Borbó)

El setembre de l'any 1989 es va (re)inaugurar l'estadi olímpic de Montjuïc. El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el batle de Barcelona, Pasqual Maragall, varen convidar el rei espanyol, Juan Carlos de Borbón, a fer-ne els discurs d'inauguració.

L'organització independentista en la qual militava qui signa, la Crida a la Solidaritat, tenia el costum de llançar coets de protesta contra la presència del rei espanyol, cada vegada que aquest visitava els Països Catalans.

Aquell vespre, amb dos companys més, vàrem burlar les mesures de seguretat i vàrem arribar a una explanada, devora el cementeri de Montjuïc, on el dia abans hi havíem amagat uns coets.

Quan el Borbó va entrar a l'estadi, el públic assistent li dedicà una eixordadora xiulada, mentre nosaltres hi afegíem el so dels coets.

Quan ja partíem del lloc, va venir un helicòpter dels GEO de la policia espanyola, amb un dels agents apuntant-nos amb una metralladora i ens va ordenar que ens aturàssim.

L'helicòpter policial va aterrar a l'explanada, els GEO ens varen emmanillar i ens varen fer esperar fins que vengueren dues furgonetes a cercar-nos.

Ens varen conduir fins a la comissaria de Can Tunis. Allà ens varen intentar interrogar, però ens vàrem negar a declarar. Ens varen proposar que signàssim un document i ens alliberarien, però ens vàrem negar a signar qualsevol document que no estàs en català.

Les hores passaven, els nostres companys de La Crida s'havien concentrat a les portes de la comissaria. Els agents, superats per la situació i per l'habilitat del nostre advocat, Francesc Arnau, decidiren reclamar la presència del comissari, que no era a les dependències policials. Al cap d'una estona va comparèixer el comissari amb una forta olor a alcohol que delatava el que després corroboraríem: anava gat com una sopa.

Quan el nostre advocat va intentar parlar amb el comissari, aquest li va contestar «a mi me habla en castellano!» a la qual cosa, Francesc Arnau, sense alterar-se (mai no ho feia) li va dir que segons la llei ell tenia el dret a parlar en català... sense que pogués acabar la frase, el comissari li va etzibar una forta galtada que gairebé va tombar el lletrat i va enviar les seves ulleres a tocar de la porta, on els nostres companys, a través del vidre, contemplaven l'escena escandalitzats.

Hores després, ja havia sortit el sol, amb la mediació de la Diputada de Guàrdia del Col·legi d'Advocats de Barcelona, sortíem en llibertat els tres militants de La Crida i l'advocat, que també havia acabat detingut.

Tot i la gravetat de l'agressió a Arnau, era la primera vegada que la policia agredia físicament un advocat en democràcia, mai es va arriba a jutjar el policia agressor.

Tota la 'batalleta' era per il·lustrar que hi ha gent que fa més de trenta anys (altres persones, més temps i tot) que denunciam, amb paraules i fets, la monarquia corrupta espanyola...

No ens sortiria més a compte, a tots plegats, fer cas a la gent a la qual el temps ens va donant la raó, que continuar tractant-nos com si els delinqüents fóssim nosaltres?

No ho dic per mi. Ho dic per nosaltres.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Au, fa devers d'un mes

Espanya en estat pur.

Per aquells anys, jo tornava d'un viatge per "França" en tren. Mai oblidaré l'entrada a Portbou, dos guardies civils amb tricorni, asseguts a una cadira de fòrmica color de cel i mirant una corrida de toros per la tele. En quinze dies vaig entendre que feia part d'un estat del tercer mon.

Com ara.

Valoració:3menosmas
Per ja esta bé, fa devers d'un mes

Ya esta bien Marti. Si tenías que irte de vacaciones, mejor dejar la página en blanco.

"El hombre inteligente se olvida en 10 minutos de un fracaso, el "menos inteligente" (digámoslo así, para que nadie se encabrite) no olvida nunca un presunto "éxito".

Por cierto, necesito dos minutos y tres vueltas de ratón para leer todo el periódico. Incluidos los anuncios en lengua castellana.

Valoració:-7menosmas
Per marbosch, fa devers d'un mes

Espanya mai ha deixat de ser una dictadura feixista, amb una "capa" de pintura democràtica pel damunt (ens deixen votar sempre que surtin uns resultats acceptables pel poder); heu sentit, només que sigui una sola vegada el fugit Joan Carles I o el seu fill Felip VI (no me entero de nà), condemnant la dictadura del psicòpata genocida feixasta Francisco Franco?
La resposta és clara: NO; ni ho sentireu mai perquè ells en són el fill i el nét polítics.

Valoració:14menosmas
Per supos, fa devers d'un mes

Supongo que mañana estarás en Petra.

Valoració:-5menosmas
Per sebastià, fa devers d'un mes

Si estem parlant de l'any 1989, ja sabem com anaven les coses i que tot i aixó hi hagués gent com els de la Crida a la Solidaritat, amb la visió d'ara, ens ha d'encoratjar més.
Sabem de la sibilina politica de'n Franco i del seguiment dels seus hereus (politics i beneficiaris econòmics, que es perpertúen també de pares a fills com una reialesa).
La desgràcia és que molta gent que es diu independentista, es neguen a reconèixer la més gran de les evidències: la suposada integració dels descendents dels 3 milions d'espanyols que en Franco ens va enviar el segle passat i que a la majoria dels casos no ha estat així. Només quan van anar arribant en petita escala.
Després ja es va formar el gruix de l'immigració i els partits espanyols PSC i PP ho van tenir molt més fàcil.

Valoració:9menosmas
Per I tant, fa devers d'un mes

El viernes, 14 de agosto, tendrás una nueva oportunidad.

Lo de los cohetes, a gusto.

Valoració:-8menosmas
Per Vidrier, fa devers d'un mes

Convé no oblidar mai que el règim del 78 no és democràcia. Gràcies Tomeu per aquest testimoni que t'honora.

Valoració:25menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris