cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
21°

Mallorca tota sola o la renúncia a ser

Malauradament, la meva adscripció independentista cap a una Confederació dels Països Catalans, no es veu representada per l’autoanomenat sobiranisme mallorquí de MES, PSM i propostes d’ideòlegs circumstancials, i em sap greu. Els intents d’acostament, intentar entendre aquesta estratègia política per fer-la meva han estat debades: un espai curt de mires, estret i nial, que no permet mirar lluny, ni alenar, ni ser, ni deixar ser.

La meva edat em va permetre l’experiència de viure moltes derrotes, sense descomptar la dels meus pares, la definitiva i essencial, la del cop d’estat franquista: sense vèncer el feixisme no hi havia futur, sense guanyar no hi ha futur, i no va ser vençut, no hem guanyat, comprovau, qui ostenta amb tota esplendor i impunitat, l’autèntic poder del règim polític, constitucional, espanyol. Quan de mal fa mirar per altres bandes i no veure de front el mal que ens mata. I això, aquest mal, no és d’ara, molts que ho denunciaren i hi lluitaren poc abans o poc després de la mort del dictador, especialment bascos i catalans, ho pagaren, ho paguen, molt car.

A escala local o, usant l’eufemisme provincià d’autonòmic, les derrotes contra aquell PP de majories absolutes de Gabriel Cañellas (la gent els vota!) varen fer caure en tal estat depressiu aquells incipients intents ideològics, polítics, d’alliberament, anticolonialistes, del PSM, que varen caure en la pitjor de les temptacions: o passar-se a l’enemic, versió edulcorada PSOE i acòlits, o mirar d’assemblar-s’hi. I és aquí precisament on encara soim, on encara esteim.

D’aquella sembra, tal collita. Poc més que d’aquesta experiència de renuncia del fet nacional, d’alliberament anticolonial contra l’estat espanyol colonitzador a l’escala natural de Països Catalans, els ideòlegs d’aquest nacionalisme, sobiranisme, ben nodrit de noves, còmodes, permeses i oportunes incorporacions ideològiques, feministes, ecològiques i de qualsevols orientacions sexuals, han construït el seu niu on hi posen els ous, nials perquè els cal ser caponats... pel poble.

No ens ha de venir de nou que un poble ferit, esgotat, vençut, amb una part infamement vencedora, després d’anys i anys de feixisme actiu i amb l’agreujat per a la psique i realitat col·lectiva amb la frustrant, imperdonable, tolerància, permissivitat, de les xereques democràcies europees i americana, el poble sense aire, sense cultura política, voti a la Constitució espanyola o a partits essencialment corruptes. Jo ho vaig fer votar si a la Constitució espanyola, tenia 18 anys.

Que els altres, els colonitzadors, els enemics i adversaris polítics actuïn com ho fan: espoliació econòmica, devastació ecològica del territori, denigració i exterminació de la pròpia cultura, identitat i llengua pròpia és el seu quefer de cada dia. Que els actors principals es diguin IBEX, Guàrdia Civil, Monarquia espanyola, Tribunal Suprem, PP, PSOE, VOX i de secundaris, administració autonòmica, sindicats espanyols, Podemos, IB3, judicatures... no ens ha de venir de nou, sabem o hauríem de saber qui són, d’on venen, mesurar bé el seu poder, que és molt i, però, nosaltres actuar en conseqüència de saber qui són i qui soim, no com podem tergiversar les realitats i idees perquè ens agradi més com queda la nostra anàlisi i suposada realitat.

Ara mateix al panorama mallorquí no s’hi veu cap camí, cap opció independentista defensora d’una Confederació de Països Catalans. Esquerra Republicana de Catalunya ara és a Mallorca, MES, res més. Una renuncia més, ara per ara. Darrera ni davant dels discursos dels ideòlegs i líders polítics, del sobiranisme mallorquí, no hi veig cap proposta rellevant de cooperació activa, de lluita compartida, d’unitat a escala nacional, de Països Catalans. Quina implicació solidaria hem establert contra la repressió dura, activa contra els independentistes catalans hi ha? Quants dirigents o militants de MES, quants ideòlegs, han participat, encara que testimonialment, en per exemple, els dijous a la plaça de Cort amb la Música per la Llibertat? Quantes setmanes fa que s’hi manifesten? Té res a veure aquesta acció de solidaritat continuada amb la ideologia de MES? Silenci.

N’hi ha que diuen que no hi ha més camí que l’entesa, que no es pot deixar un govern en mans del PSOE i Podemos o encara pitjor, del PP, VOX i C’s, i bé, quins són els resultats? No només d’ara, sinó de sempre, pel que fa a la capacitat de decisions econòmiques, territorials, ecològiques, lingüístiques, mitjans públics de comunicació...? Des de quan el sobiranisme d’esquerres mallorquí participa dels governs del Consell o del Govern Balear? Em venen al cap noms propis, polítiques de baixa volada sempre, res que presagiï un canvi de rumb d’aquest camí. On és l’error? Al meu parer en la renuncia, sobretot i especialment en la renuncia a la confiança en el propi poble, en la renuncia a entendre que aquí, a Mallorca, o soim Països Catalans o no soim res. Les decisions que ens han de permetre afrontar de bon de veres la crisi climàtica, social i econòmica, política, només rau en la fidelitat al propi territori, al propi poble, amb honestedat i fermesa de principis ideològics, sense renuncia. Una cosa és l’entesa, una altra la rendició.

Espanya amb la seva intransigència autoritària i Europa amb la seva confortable neutralitat antidemocràtica no fan res més que promoure, fer emergir, estimular, una vegada més el feixisme gairebé endèmic. Ens hem de defensar, ens hem de poder defensar.

Per altra banda, l’emergència climàtica, que afecta tota la terra, però amb especial incidència la supervivència de molts éssers vius, inclosa la nostra espècie, fa que avui, entitats conservacionistes de llarga trajectòria com el GOB o de més recents com Terraferida, participin d’una manera més clara en propostes, en la transformació de les polítiques, especialment l’econòmica, mediambiental i turística. Jo els demanaria, com fa anys que ja vaig fer, una implicació directa en la lluita política amb la seva incorporació com a proposta electoral. En aquest cas, els pregaria no cometre l’error, gairebé ecologista, de no tenir en compte la importància de la diversitat, en aquest cas territorial, lingüística, cultural... i política dels Països Catalans, obviar-ho a aquestes alçades seria caure en un mal parany. És la meva idea, és la meva opinió.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa 10 dies

«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 dies

"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 dies

«Si el mallorquinisme no pot ser oposat a balearisme, i balearisme vol dir, essencialment, catalanisme insular, està clar que el mallorquinisme únic que s’ha d’admetre com a bo i raonable és el catalanista». Joan Estelrich (1917)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:3menosmas
Per Joan Josep Llull, fa 10 dies

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara (2020) ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:3menosmas
Per pancuit, fa 10 dies

@mallorquín: No en saps.

Valoració:3menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa 11 dies

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:5menosmas
Per catalanobalear, fa 11 dies

Sempre s´ha dit que millor sol que mal acompanyat.
I la pregunta és, quants mallorquins de ses Balears no veu que s´estan perdent moltes oportunitats en la presència de tant d´españolam corrupte, tots gonelles o forasters.
Si volem salvar sa nostra pàtria de tanta marimandanga ñorda, haurem d´anar junts i decidits a plantar-los-hi cara en qualque aspecte que faci falta.

Valoració:11menosmas
Per mallorquín, fa 11 dies

El panorama es desolador para los pancatalanistas mallorquines.
Creo que voy a llorar....

Valoració:-8menosmas
Per Visca la Catalunya sencera!, fa 11 dies

La nació catalana existeix. Som UNA nació. El territori del nostre País (en singular) va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. Reconeguem d'una vegada la nostra realitat nacional.

Valoració:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris