nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 16°
17°

I hem hagut de sortir al carrer, de bell nou

Així és, divendres 24 de juliol hem hagut de sortir al carrer, de bell nou, amb mascareta i distància de seguretat, les feministes a Palma. Quatre assassinats masclistes en una setmana, una d’elles, Lillemor Christina Sundberg, de 52 anys, morí després d’una setmana de rebre la brutal pallissa del seu espòs, aquí a la barriada de Son Cotoner de ciutat.

Haver de... És la forma verbal que expressa obligació, perquè és així, una obligació de les persones que som feministes de manifestar-nos en les formes que puguem, al carrer per exemple, mostrant el nostre rebuig, la nostra ràbia, la nostra indignació i també la nostra immensa pena per la mort d’aquestes dones en mans d’agressors masclistes.

No ens cansarem, no ens podem permetre el cansament, de dir ben clar que no volem més morts, no volem més assassinats, enguany ja són 25 les dones que han perdut la vida així, a l’Estat espanyol.

La violència que patim les dones és sistemàtica. Ni casos aïllats ni pertorbats mentals, sinó producte lògic de les societats masclistes. Fins que no entenguem això, no acabarem amb aquest degoteig d'assassinades que ja no sorprèn a ningú. És una piulada del twitter del Moviment Feminista de Mallorca. Paraules dures, però reals.

Quants articles he escrit contra la violència masclista? No sé el nombre, molts. Quants més n’hauré d’escriure? Tampoc ho sé. Esper que pocs, significarà que va disminuint a poc a poc aquest problema social, aquest drama que provoquen homes que creuen que l’afecte és possessió, que la violència i la mort és la seva resposta.

Divendres proppassat, després d’una bona diada del llibre, les feministes que ens trobàrem amb mascareta, sense tocar-nos, amb les distàncies pertinents, tornàvem a cridar Ni una menys! Ens volem vives! Si toquen a una, ens toquen a totes! Després d’haver fet un minut de silenci en memòria i homenatge a aquestes 25 dones assassinades l’any 2020 a l’Estat espanyol, l’any de la pandèmia de la COVID19, l’any del confinament, l’any ... Que no s’aturen les agressions, ni les violències cap a les dones.

Ens hem trobat altra vegada al carrer, i de bell nou, un article a aquest mitjà sobre la violència masclista, sobre el patriarcat que ofega, que asfixia, que reprimeix la llibertat de les dones que plantegen canviar les seves relacions afectives.

I una vegada més, continuarem lluitant per eradicar el patriarcat, per canviar les mentalitats, per transformar la societat per fer-la més justa, més solidària, més igualitària.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris