cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín: 16°
17°

Suprimir els tribunals de la injustícia a un estat que podria esser republicà

Aquesta setmana ha estat notícia el fet que se hagués atorgat el tercer grau als presos polítics que ja duien més d’un miler de dies empresonats. Aquest fet els permetia viure la seva vida i haver d’anar a dormir a la presó la major part dels dies. Doncs, des que han obtingut el tercer grau els revengistes s’han remogut dins la pròpia brutor que escampen per tot arreu. Que si el tercer grau els el pot llevar el Tribunal Suprem, el mateix tribunal que els va condemnar injustament per un fet polític, allò que tant interessats es troben a negar, allò que els hauria d’impedir ser presos polítics i que només serien polítics presos. I amb aquestes consideracions està ple de babaus que queden conformats. El Tribunal Suprem, format per jutges totalment revengistes, ja han afirmat que si el fiscal demana la supressió del tercer grau, ells la suprimiran. Era ben segur que ho farien. Són els mateixos que han rebaixat les penes als catorze homes que la Diada de l’Onze de setembre de 2013 varen assaltar el Centre Cultural Blanquerna de Madrid. Els acusats havien recorregut la sentència anterior al Tribunal Constitucional espanyol, el qual va resoldre que s’havia de repetir la sentència i que se’ls havien vulnerat els drets. Les penes seran, finalment, entre dos anys i set mesos de presó i dos anys i nou mesos. La condemna continua essent més elevada que les penes de la sentència de l’Audiència de Madrid, que primerament els havia condemnat entre sis mesos i vuit de presó per desordres. El Suprem els condemna per un delicte de desordres públics en concurs ideal amb un delicte contra el dret de reunió, però exclou l’agreujant de discriminació ideològica i el de danys en béns públics, tal com va ordenar el Tribunal Constitucional. La primera sentència del Suprem sí que recollia aquests dos agreujants i per això les condemnes anaven fins als quatre anys.

Els independentistes catalans saben que a Espanya els perseguiran per veritats i mentides. Qualsevol acusació serà donada com a bona i fins i tot es podrà arribar a contractar acusadors per poder condemnar posteriorment. Ja ho deia a l’article passat: és molt greu anar o haver anat contra “la unidad de destino en lo universal”. I això es paga molt car. Els que vulguin viure lliures dels espanyols, viuran dins les presons espanyoles. És com si aquesta frase estigués escrita a les parets dels palaus de la Injustícia. El fet que el rei el 3 d’octubre de 2017 en el seu discurs aprovàs la repressió i condemnàs l’exercici lliure dels drets democràtics dels catalans ha fet que es condemnàs la monarquia espanyola que habilita el mal funcionament de la justícia. Ara amb l’escàndol del rei emèrit i el seu robatori contra les arques dels doblers de tots els espanyols, també hi ha hagut molts catalans que se n’han arreglat i ja n´hi ha que pensen que amb l’abdicació de Felip VI s’hi guanyaria molt, ja que la república catalana no aconseguida seria convertida en república espanyola i si la república hauria de ser la solució de tots els mals...

Per això han sorgit veus que pretenen posar les coses al seu lloc i fer veure que la república, si és espanyola, no és la solució. Que segurament la substitució d’un monarca imposat per la divinitat i Franco, per un president elegit democràticament amb una o dues voltes, podria esser aprofitat pels poders fàctics, aquests que ara pul·lulen i es troben situats al voltant de la monarquia, segurament ho farien al costat de qui fos per poder elegir el president que els vengués de gust, fins i tot podria ressorgir de les cendres un José Maria Aznar, qui lluitaria amb totes les seves forces i fundació per la unitat espanyola. La poca sobirania que els queda a les comunitats autònomes seria retallada fins a la màxima expressió. El poder central seria el que governaria, i segurament en la reforma de la Constitució que s’hauria de fer es donarien tants de poders al president, que segurament podria actuar al seu lliure albir sense haver de demanar permís a cap ni una de les dues cambres, ni al Congrés ni al Senat. Llavors aquesta persona sí que seria manejada per les forces de l’Íbex 35. Així que, que es faci justícia sobre els desastres provocats pel campetxano, però alerta amb el canvi d’institució.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris