cielo claro
  • Màx: 30°
  • Mín: 29°
31°

1.000, 880 dies...

Aquests són els dies que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, han estat a la presó, 1.000, abans de poder gaudir del tercer grau i anar a ca seva durant uns dies i els altres sortir però anar a dormir-hi. La resta, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Quim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, na Carme Forcadell i na Dolors Bassa, 880 dies.

Aquest cap de setmana proppassat els hem pogut veure a les pantalles dels TN, amb la seva família, la seva gent, les seves amistats i companys i companyes arribant a ca seva, o en el cas d’en Jordi Cuixart entrant a la seu d’Òmnium Cultural. En el programa FAQS de TV3, el dissabte 18, en unes entrevistes a Jordi Cuixart, Josep Rull i Raül Romeva, si no les poguéreu veure, us recoman que les recupereu. El diumenge 19, n’Oriol Junqueras també a TV3.

Escoltant-los vaig aprendre una lliçó de bonhomia, a la vegada, de compromís, de fidelitat en les seves idees sobiranistes. Vaig aprendre de la perseverança en la lluita, del no defalliment malgrat els greus entrebancs que estan patint, ells més que altres amb la pèrdua de llibertat. En Jordi Cuixart ho explicità, en la resposta a: què diria a una persona que sent la frustració de com ha acabat el procés? Que canalitzi aquesta frustració fent-se soci d'Òmnium i continuar lluitant. President d’aquesta entitat que ja té 182.633 socis i sòcies, creada el 1961 en plena dictadura franquista.

El convenciment que mostraren en la força de la societat catalana mobilitzada durant aquests deu anys des de la sentència contra l’Estatut per part del Tribunal Constitucional. La persistència en la lluita per aconseguir un futur millor per al seu poble, la constància en el compromís de lluitar des de la seva realitat, amb consciència de les dificultats que encara han de venir, en una paraula, unes actituds dignes de respecte i també perquè no dir-ho de lloança, tenint present que són presos per haver defensat les seves idees des de les institucions, com a representants polítics, i des de les organitzacions socials com Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, per part dels jordis.

Han passat al tercer grau penitenciari després de 1000 i 880 dies, respectivament. No ha arribat l’Amnistia com continuen reclamant ells i bona part de la societat catalana i d’aquí, d’arreu de l’Estat, que assistí esparverada al judici del Tribunal Suprem que els condemnà.

Amnistia i no indult, ja que segons el Diccionari de la llengua catalana, aquesta és:

Decisió del poder públic que esborra el rellevament penal de determinats actes i n'extingeix la responsabilitat punitiva.

Com va ser la promulgada per llei del 15 d’octubre de l’any 1977, que ampliava la primera del juliol del 1976 insuficient i que va obrir les presons per als homes i dones condemnats per la dictadura per haver lluitat per la democràcia.

Amnistia que reclamen moltes organitzacions no governamentals internacionals, institucions europees i organismes de Nacions Unides que reiteren la necessitat d’una sortida dialogada al conflicte de l’Estat amb Catalunya.

Una decisió que ja s’hauria d’haver donat per part de l’Estat espanyol, per començar un diàleg fructífer, amb el convenciment que és possible una solució a l’encaix dels diversos pobles dins l’Estat mitjançant un referèndum com s’han pogut celebrar a Escòcia i a Quebec.

Permeteu-me que acabi amb una referència a les dues dones empresonades, na Carme Forcadell i na Dolors Bassa. Ho comentaren en el programa que us he esmentat, FAQS, elles han viscut unes condicions pitjors que els homes empresonats.

Per l’aïllament de cada una, sense poder compartir la presó, llevat del principi i el temps del judici a Madrid. Per la realitat de les presons de dones molt diferents de les dels homes. Per la injustícia de les seves condemnes, una per haver exercit el càrrec de Presidenta del Parlament, l’altra per haver obert escoles al referèndum quan no era la titular de la Conselleria d’Educació. Dues valentes dones que han patit més repressió i més dolentia per part dels magistrats del Suprem.

Dues dones, na Carme i na Dolors que han de tenir la nostra admiració, el nostre reconeixement, pel seu compromís, per la dignitat que han mostrat en tot moment com a lluitadores al costat del seu poble.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tià, fa 12 dies


Pensau que jo sols no tenc televisor... però sí una biblioteca de devers 2.500 volums.

Valoració:0menosmas
Per Tomeu, fa 17 dies

Hi son pocs, idò.

Valoració:2menosmas
Per x.-ray, fa 17 dies

Por higiene mental hace años que no veo TV3

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris