cielo claro
  • Màx: 30°
  • Mín: 29°
31°

Escriure articles al dBalears

La publicació d’un text tot d’una després d’haver-lo redactat, ara en forma d’articles en un diari digital, obliga l’autor a haver d’espavilar; és just per això que l’ocasió permet exercitar millor l’escriptura. Sovint pensam que només aprenem coses quan llegim. És un error perquè quan escrivim, quan pensam no sols allò que deim, sinó sobretot com ho deim, aquest exercici de pensar i escriure també és útil per aprendre. Aquesta avinentesa, la de la transcendència pública immediata, és una bona oportunitat. Vull dir que hi ha diferència entre escriure un paper i estotjar-lo en un calaix o escriure’l i publicar-lo tot d’una. És per això que he d’agrair a la col·lecció Ona Mediterrània-dBalears que m’hagi facilitat l’ocasió de publicar els articles i després elegir una selecció que ara hem titulat Escuts protectors.

He d’agrair també a Joan Lladonet, a Francisca Vicens i a Lluïsa Pizà els suggeriments —consignats amb molta precisió— que m’han fet quan ha arribat el moment de revisar els textos. Endemés, estic agraït a Sili Arguimbau —una dona que ha fet una feinada en la defensa dels nostres drets nacionals— perquè ha volgut dedicar temps i afany a redactar el pròleg d’aquesta recopilació.

En haver de començar a escriure articles cadascú deu tenir els seus motius, com és de suposar. No cal que ens hi posem d’acord. Per ventura escrivim per esbravar-nos, tan senzill com això. Els mots, com que ens representen, ens conhorten, si estam convençuts que hem encertat. Per paga és tan abassegadora l’ambició social desamiga, tan desagradable l’entorn urbà que creix per damunt de les autopistes públiques, que sovint hem de menester una mica de protecció; millor dit, d’autoprotecció. Blai Bonet ho deia d’aquesta altra manera, i sobresortint: «Vet aquí la raó per què ma llibertat no espero mai dels altres. Sóc jo qui tindrà compte de ser just en l’obra alta».

Doncs això mateix. Si aconseguim enviar a la redacció del diari un text una mica desat, escrit d’una manera un poc curiosa, haurem contribuït a l’edició d’un digital en català a les Illes. Vet aquí la provisió de conhort, el recurs personal que permet rescabalar els costos; la millor gratificació perquè avui en dia escriure no té cap gratificació extra. Escriure mai no n’ha tengut, però avui en dia encara menys perquè, comprensiblement, hi ha molta desconfiança, descreença, depressió social. En fi, l’escepticisme obligatori.

Si escrivim també és perquè miram de reorganitzar-nos per mor dels embats que ens arriben, i els títols dels llibres, o els dels articles, molts de pics en són indicadors. Els títols tenen una ambició resolutiva, un desideràtum més aviat expeditiu; de vegades la intenció descriptiva és una mica hiperbòlica. Els títols dels llibres volen xocar; sovint tenen una voluntat simbolista a bastament, altres vagades propagandística. Un servidor no sabia quin títol havia de triar perquè Escuts protectors no és un volum unitari, inclou articles que tracten diversos temes i, en haver de seleccionar, n’he exclòs, significativament, els de caràcter nítidament polític, o molts d’ells. La idea del títol em va passar pel cap després de recordar una conversa amb en Joan Lladonet perquè va ser ell qui un dia em va dir que escrivia articles, sobretot, per mirar d’esbravar-se.

Efectivament, vaig començar a escriure al dBalears el mes de maig de 2015, just en acabar aquella infame legislatura presidida pel Partit Popular. Em va convidar a enviar articles en Tomeu Martí. Una legislatura que va ser feixuga de dur, amb molt de desgast social. En aquell moment me’n record que vaig pensar què hi podia aportar jo, com a nou articulista, perquè llavors les pàgines d’opinió anaven plenes d’articles escrits per polítics més o manco professionals, especialistes en el tema i militants de partits. Me’n record que, fart de política, més que res perquè, tal com he dit, la legislatura havia estat molt desagradable, vaig dir a Martí que per ventura convendria obrir el ventall de temes, començar a escriure sobre afers no directament relacionats amb la conjuntura institucional i de partits polítics.

El director del dBalears no em va dir que no, fins i tot va dir que era una possibilitat, però que un servidor havia de tenir en consideració que els diaris digitals destaquen per la seva especialització. Com que vaig veure que la idea no li xocava molt i com que jo era un nouvingut, un convidat a opinar, disciplinadament vaig començar a escriure articles referits a l’actualitat política d’aquell moment. La cosa va durar poc, ben aviat, just acabat el mes de setembre d’aquell any, vaig pensar: En Martí que digui el que consideri oportú però, vist el nou panorama, jo començaré a escriure sobre el tema que vulgui, enllà de la política. Ara, significativament, dels articles que he seleccionat per publicar en l’edició de paper —setanta-dos escrits de diversa índole, segons les brusques, arrauxades o pacífiques—, un gran nombre no han estat els articles de contingut estrictament polític.

Són moltes les anècdotes que he viscut en el decurs d’aquests cinc anys —quatre anys si tenim en compte que els articles que he triat són els que s’han publicat entre els anys 2015 i 2019—, sovint relacionades amb els comentaris que m’han fet arribar, amablement, els lectors, no sempre publicats al diari i de vegades enviats directament per correu electrònic. He de dir, però, que el comentari que més satisfacció m’ha produït va ser el d’un lector que comentava l’estil dels meus articles, la manera versemblant de dir les coses decantada del realisme despullat, excessivament dur. Em va agradar perquè en haver de redactar els articles sempre m’he encaparrat més en la manera de dir que no en la qüestió de fons, el tema.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris