cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 29°
29°

Quin estiu!

Quin estiu més estrany, aquest! És un comentari habitual quan ens retrobem amb amistats que feia temps no veiem. Estrany, perquè no tenim la sensació de saturació de l’any passat, ni a les carreteres, ni a les platges, ni als passeigs... A l’aeroport hi ha una certa sensació d’ofegor per les cues, els controls, les distàncies obligatòries, però no hi ha els milers i milers de persones, ni el tràfic d’avions comercials dels altres anys. De privats diuen que són molts els que arriben, ja sabem que els rics que en gaudeixen no tenen problema de mobilitat.

També és estrany perquè no anem al cinema, és cert que dos complexos de sales han obert a Palma, però romanen tancats els del centre, i altres pròxims. No hi ha oferta estiuenca atractiva, les condicions fan que renunciïs a anar-hi, amb mascareta, amb distància de seguretat...

Les platges solen omplir-se sobretot els caps de setmana, és cert. Però la majoria d’elles revoltades de grans hotels que romanen tancats, amb vidres opacs o cortines als balcons de les habitacions. Hi ha hagut excessos a alguns indrets, nits de bauxa desfermada, però ràpidament han botat les alarmes i fins i tot algun Tour-operador ha avisat que no permetran altres mostres iguals.

Recuperam les aigües netes i transparents de les nostres costes, també els embassaments de Tramuntana van plens.

I malgrat que veiem tots aquests avantatges, quan passejam pels carrers de Palma notem els canvis. No hi ha embossos de turistes de creuers, hi ha molts locals tancats. De petits comerços, de bars, d’hotels de ciutat. Una sensació estranya d’incertesa, quan podrem veure activitat comercial i econòmica normal?

Fixeu-vos, he dit «normal» sense l’adjectiu que l’acompanya sempre, «nova normalitat»... Perquè no hi crec, m’agrada més dir que serà i és diferent. En aquests mesos d’estiu ja hem notat les diferències respecte a l’any anterior. Ens espera una tardor i un hivern molt i molt diferents, segur.

Diferents per quantitat de gent que ara sobreviu amb els ERTOS -expedients de regulació temporal d’ocupació, i que en arribar a la tardor tindrà una altra situació. Diferents per totes aquelles persones que ara es mengen els estalvis, i en arribar l’hivern s’hauran acabat. Diferent per tantes i tantes persones que ara fan números per si poden retornar al lloc d’origen, majoritàriament a la Península, on hi tenen família, perquè aquí veuen que no tindran feina en els mesos que vénen. Altres, mallorquins i mallorquines d’arrels més llunyanes saben que no poden retornar perquè allà, passat l’Atlàntic, encara estan pitjor, també en el tractament de la pandèmia.

Gran part de la nostra població necessitarà ajuts de les institucions, dels doblers públics que amb els nostres impostos administren els Ajuntaments, els Consells, el Govern de les Illes. Per això és indignant que persones de dretes clamin per abaixar els impostos, sense aquests com podran finançar ajuts d’emergència social?

Ajuts imprescindibles que podran pal·liar la vida quotidiana de famílies, d’infants. Ajuts que haurien de poder ser tramitats amb eficiència i eficàcia, sense multitud de papers, de gestions, d’anar d’un lloc a un altre havent de demostrar la pobresa de solemnitat.

Per això també és imprescindible augmentar el nombre de treballadores i treballadors públics, formats, amb empatia cap a les persones que s’acosten, cal per tant, augmentar el personal de les Administracions, i d’una vegada per totes, permetre usar els doblers municipals dels superàvits que tenen els bancs, per la llei Montoro del PP.

El nostre petit país ha crescut en població desmesuradament en els darrers anys, però no ha crescut en recursos públics, en finançament autonòmic en funció de l’augment de les necessitats en serveis públics com vénen reclamant les forces sobiranistes illenques. I ara, que patim aquesta «normalitat diferent» és més necessari que mai que se’ns retorni, amb justícia, allò que tant hem aportat a les finances estatals.

En aquests mesos pròxims serà més necessari que mai invertir en els serveis essencials cap a la Comunitat, en les cures, en atenció a la dependència, en educació, en sanitat, en transport públic segur, en la neteja, en el tractament de residus... en una paraula, en tots aquells serveis públics que s’han demostrat imprescindibles i que la majoria de la població ha agraït de bon de veres, en temps de confinament.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tià, fa 22 dies


He llegit l'article dues vegades i després l'he desat dins el meu arxiu. s un text al qual tornaré una vegada i una altra.

L'estat d'esperit meu, l'actitud expectativa, la manera com ara mir el nostre país (no m'hauria afigurat mai que això que ara vivim pogués arribar mai) coincideixen quasi en tot amb les aprecions de la senyora Lila Thomàs..

No som optimista sobre el que succeirà a les Balears quan la pandèmia haurà espassat: És evident que els interessos que han transformat Mallorca i Eivissa en el bordell que ara són estan a l'aguait, amb la intenció de perfer i completar la destrucció del país en profit seu.

He llegit aquest article, com dic, però sé cert que hi tornaré. Esper que la senyora Thomàs n'escrigui més dins aquesta línia i amb el mateix esperit.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris