cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 31°
30°

Bunyolí o el funeral de Bearn

O en paraules de Joan Alcover: la trista despulla d’un mon esbucat... de sis fonts que tenia, ara ni blat.

Bunyolí ho ha estat tot, és fins i tot protagonista de la història que ja no s’entén, com de quan era baronia, amb jurisdicció pròpia i una extensió molt superior a l’actual. Fins a temps relativament pròxims encara comprendria tot el sector nord oriental del terme de Palma. A l’altra part de sa Riera encara hi ha Bunyolí Nou, de vegades dit ‘d’allà sa Riera’ i ja que hi som en alguns mapes diu ‘Can Riera’. D’aristocràcia pareix que hi hagin passat les Nou Cases, o les devuit. Mentre es consolidava la població d’Establiments, abans de construir l’església parroquial actual, la capella de Bunyolí en va esser el precedent.

La baronia es va abolir amb la constitució de Cadis, aleshores Bunyolí i Establiments seran part d’Esporles, però per poc temps ja que el 1837 esdevingué municipi independent. Finalment els comptes no sortien i decidiren dissoldre aquest municipi, però ara s’adherien a Palma, que era on tenien més doblers. L’aristocràcia ja s’anava arruïnant i al canvi de segles XIX-XX moltes possessions passen a mans de la nova burgesia o empresaris, com és el cas d’Antoni Ques, que va comprar aquesta possessió. Anys més tard fou assassinat pels de Franco, però no sé per què.

El cas de les fonts valdria la pena investigar-lo a fons i provar de revertir la situació. En el millor temps n’hi havia per a fer funcionar una cimentera, omplir un safareig dels grossos i encara n’hi havia un excedent per a les pròximes possessions, fins passat Son Anglada. Ara cal omplir el safareig amb motors i aigua de pou. Les fonts són quasi totalment eixutes, cosa que és el més freqüent a cotes baixes, i no tant baixes. Altre temps encara hi havia una cultura de l’aigua molt més complexa, i d’aprofitar-ho tot, que es va abandonar tot just arribar l’aigua d’aixeta a les cases. A la possessió, a més de la singular calçada d’en Galiana i altres, que són aqüeductes dignes dels romans, també hi ha xaragalls empedrats per a l’aigua d’escorrentia que ara formen corredors de joncs i murtra, a més de la impressionant avinguda d’entrada amb el conjunt de grans eucaliptus i fleixos dels voltants.

En el bon temps del Foment de Turisme una excursió clàssica passava per aquí fins a Sobremunt. Ara ha perdut interès per mor de la urbanització des Verger, que ha estimulat a què els camins de carro es tanquin (tanmateix ja no hi ha carros...), però als de les bicis sí que els van bé els trams asfaltat de dalt i s’ha fet un circuït fins a Maristel·la.

Ara és venal, per prop de 14 milions. No me faria res que ho compràs l’Ajuntament. Si els ciutadans que van a torrar davall les alzines de Menut anassin a davall els ametlers de Bunyolí, el clima ho agrairia, però les darreres notícies són que Consell i Govern han fet anques arrere en la compra del castell d’Alaró, i de quasi tot el que havia de millorar amb l’ecotaxa també: els ous en terra. Encara la faran servir per a despistar del que ens foten de Madrid.

Mai no havia estat partidari de comprar terres, però si els autoanomenats socialistes no serveixen ni per derogar la llei mordassa caldrà inventar una nova esquerra que torni al poble part del que li han robat, per exemple paisatge, espai públic, camins públics... això podria sortir d’impostos especials a les transaccions especulatives i carronyaires, per exemple comprar possessions sense cap intenció de conrar-les. Un cas sagnant en seria Son Cabrer (davant Son Espases), on s’hi afegeix que és un cas lligat a la corrupció “cañí” (Gürtel, Matas, votar els polítics que ens roben...)

Bunyolí ja no és el que era, però diríem que encara conserva tot el que caracteritza una gran possessió, alguns departaments estan bastant deteriorats però hi són: casal impressionant amb vistes, tafona de les grosses, capella... en deuen quedar ben poques a Palma, de possessions com aquesta, la majoria encara més deteriorades i segons els nostres usos, costums, “jauvorem”, malcriadeses vàries o simples estadístiques, el més probable és que tot faci flamada. Les cases des Rafal de Santiscle (a la rotonda de Can Valero) varen desaparèixer un cap de setmana d’agost. Era un cas de manual d’enderrocar ‘per si de cas’, no fos cosa arribàs abans un decret de protecció, quelcom semblant havia passat amb sa Teulera, Son Quint i moltes altres no tan sonades. Son Cabrer, Na Beiana (ex quarter) i també moltes altres esperen que caiguin soles, ja s’arreglarà el pròxim especulador.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Bernhard, fa devers d'un mes

"Perquè tot ha estat arruïnat, degradat, diria que són ells que ho han arruïnat... i degradat tot. No es tracta de cap cataclisme que hagi caigut damunt els homes. Pel contrari, es tracta del judici dels homes, del judici sobre sí mateixos, en el qual Déu hi té alguna cosa a veure, fins i tot diria que hi pren part... I sigui el que sigui això en el que pren part, és la més espantosa creació imaginable. Perquè el món ha estat corromput.
[...] tot allò del que s'han apoderat ha estat corromput i com que, astutament, s'han apoderat de tot, ho han corromput tot.
Perquè tot el que toquen - i ells ho toquen tot - ha estat corromput. Així fins la victòria final. Apoderar-se, corrompre, corrompre, apoderar-se. O amb altres paraules, si vols: tocar, corrompre i per tant, apoderar-se; o tocar, apoderar-se i per tant, corrompre. Així durant segles, sempre endavant, sempre el mateix, uns cops de forma astuta, uns cops de forma ruda, a vegades amb compte, a vegades amb brutalitat, Sempre en la mateixa direcció, com l'atac per sorpresa d'una rata. Per a la victòria perfecta, era essencial que l'altre bàndol, o sigui, tot el que és excel·lent i de qualque manera gran i noble, defugís qualsevol tipus de lluita. No hi va haver cap lluita, només la sobtada desaparició d'un bàndol que va significar la desaparició del que és excel·lent, gran, noble, per a que els guanyadors, els que ataquen per sorpresa, conquerissin la terra.

Béla Tarr, "El cavall de Turí"

Valoració:1menosmas
Per Malloquí, fa devers d'un mes

Heus aquí la turística Mallorca; ruïnes i depredació paisatgística. Llengua sota mínims i cultura de parc temàtic, contaminació ambiental i massificació humana. El turisme ens ha arruïnat com a poble, ha envilit consciències i ha propiciat una invasió mai coneguda en tota la història. Hem pagat un preu molt car perquè, a més, no podem ni salvar els mobles. Ara que vingui el llumeneres de torn amb el discurs que el turisme de masses és riquesa. Segur que ho és, ja saben ells per a qui, ja.

Valoració:8menosmas
Per camps i descampats, fa devers d'un mes

Un plaer de llegir, plè de detalls i variacions interessants de temes actuals importants, i altres de records.
Potser sí que falten finques públiques, sobretot amb muntanyes i boscos, camps...
Mallorca ha crescut de població i sa capacitat de desplaçament, però es va restringint s'accés. O a poblacions falten descampats propers per jugar infants. S'espai i llibertat on abans es podia fer esbarjo improvitzat ara es complica. Per fer escapades sovint cal fer gestions, mercat o burocràcia.
Bons desitjos a tothom de jocs voramar, i bones lectures d'estiu

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris