cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
27°

Dones que són notícia

Diumenge 28 de juny a la premsa escrita he trobat dues notícies de les quals en són protagonistes dones. Segurament pensareu que no és tan estrany, avui dia ja comença a ser més habitual aquest fet. Allò que és digne de la meva reflexió no és tant el genèric dones, si no quines dones són.

En primer lloc, a l’arabalears.cat una pàgina dedicada a les dones que poden ser les vicepresidentes del candidat del partit demòcrata a President dels EUA, sis dones de diversa procedència, quasi totes ocupant ara ja càrrecs polítics, uns electes altres no. Els seus noms: Kamala Harris de Califòrnia, Elizabeth Warren de Massachusetts, Keisha Lance Bottons d’Atlanta, Val Demings de Florida, Susan Rice no diu l’Estat però va ser ambaixadora l’ONU amb Barack Obama i Michelle Lujan Grisham governadora de Nou Mèxic des del 2019.

No us resumiré l’article, el primer d’agost sabrem quina d’elles acompanyarà el candidat Joe Biden en la cursa del mes de novembre per ocupar la Casa Blanca. Aquest té 77 anys i ha explicat que vol una companya disposada a assumir la presidència si s’escau. Dones que són notícia en aquell gran país, que ocupa un dels primers llocs en persones mortes per la COVID19, també en el nombre de contagiades, i com sabeu, allà sí que la malaltia no és igual per a totes. Un país que no té sanitat pública malgrat els esforços de les legislatures d’Obama, la malaltia ha tingut més incidència en les persones més pobres que no han pogut pagar una assegurança mèdica privada.

Candidates a Vicepresidentes, d’un país que mai ha tingut una Presidenta, un país divers, ric, contradictori, que ha elegit un empresari com a President republicà, que nega la malaltia provocada pel coronavirus, que retira els fons econòmics a l’Organització Mundial de la Salut, que no vol veure les respostes de la gent a les morts provocades per la policia, que no vol acceptar la pluralitat de les persones que viuen al seu país, pluralitat de tota classe, de creences, d’orientació sexual, de color de la pell, de lloc de procedència.

Dones demòcrates diferents de l’única candidata anterior, Hillary Clinton, que provenen de llocs diferents, tenen color de pell diferent, creences diferents, i que poden ser l’esperança de canvis per moltes persones de bona voluntat que lluiten per enviar el Sr. Trump a ca seva.

L’altra notícia del diumenge és d’Última Hora, dues pàgines reproduint l’informe del Poder Judicial on es recull el nom i circumstàncies de les 36 dones assassinades a les Illes Balears per la violència masclista. Trenta-sis des de l’any 2003 fins al 2019. Un informe de l’Observatorio sobre Violencia de Género indicava que les Illes Balears és la Comunitat Autònoma amb major nombre de víctimes per a la seva població.

Trenta-sis, la majoria amb les fotos, explicant les circumstàncies del seu assassinat. No hi són totes, segons el Moviment Feminista aquestes són les víctimes segons les estadístiques oficials que es recullen des de l’any 2003, però n’hi ha més, moltes més que no entren dins el còmput perquè no quadren en les relacions que estableix la llei estatal del 2004.

Hem d’agrair a aquest periodista, Víctor Malagón que ens hagi recordat cada una d’aquestes dones que perderen la seva vida de la manera més absurda i injusta. Pel fet de ser dones, exesposes,o excompanyes, o examigues dels homes agressors, assassins, que deixaren infants orfes en molts casos.

La notícia ens diu també que sis d’aquests se suïcidaren, justament després d’haver llevat la vida a la víctima, i quatre ho intentaren. Deu de 36, no arriba a un terç. Altres foren condemnats per damunt 15 anys de presó. Fixeu-vos només en dos casos hi havia ordre de protecció. Poques, dues, havien presentat denúncia.

Però ningú ha tornat a la vida aquestes mares, filles, germanes, amigues, a les persones que les estimaven. Malgrat els anys que han passat, aquestes trenta-sis dones continuen ben presents en les vides de les seves famílies.

I continuen presents també en la memòria de les feministes que lluitam per eradicar aquest problema social, que volem unes relacions afectives basades en el respecte, en la igualtat, en la coresponsabilitat.

No les podem ni volem oblidar!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Vidrier, fa 3 dies

De debò? Debat innecessari Tià? Està tot dit? Quanta suficiència, no? Que cadascú s'espavili com pugui! És això?
Una persona com tu que coneix casos d'excel·lència femenina en el treball, que ha estat feminista, que reconeix la dedicació més sistemàtica de la dona en àmbits acadèmics.
Al final sembla que això teu és una posició molt personal però poc objectiva.
I no, no soc na Lila. I soc home.

Valoració:0menosmas
Per Tià, fa 4 dies

No, Lila (Vidriera), la major part de les opinions dels homes són guiades per la raó, al contrari que la de les feministes furibundes, obsedides i "llençoleres", que convindria que es posessin en mans d'una bona psicòloga. Una psicòloga sana d'esperit i lliure de tares..

Mentrestant, deixem´-ho anar, que tot intent de diàleg és debades.

Valoració:0menosmas
Per Vidrier, fa 4 dies

Crec que el debat sobre feminisme està molt influït per circumstàncies personals de cadascú. Que és difícil tenir una visió de conjunt.
Les aportacions del homes són superficials i fora de context. Han de ser elles les que presentin un protocol d'actuació davant la societat que només llavors pugui ser discutit per tothom (homes i dones).
Això és un debat per a tenir raó o per a millorar la condició de les dones i els homes?
Podem parlar en nom de milions d'éssers humans invisibles (sobretot dones)?

Valoració:0menosmas
Per Tià, fa 5 dies


Bé, Vidrier(a?), davant aquest frit-i-bullit d'informació, jo m'hi perd.

De tota manera, supòs que s'ha vist molt clar que jo som antifeminista (adversari del feminisme de les ones tercera i quarta, és a dir el feminisme actual). Jo, que havia estat, temps enrere, feminista actiu, que m'havien qualificat de "feminista "avant la lettre"", quan l'onada actual, i en bona part aberrant, de feminisme actual tant de mal ha fet tant a dones com a homes encara no s'era desfermat.

Esper que, aquests dies que segueixen, i a riscs d'embafar els participiants en aquesta secció, pugui exlicar com he fet aquest canvi, per bé que continuu d'esser feminista en el sentit d'igualtat de drets i de deures per a mascles i femelles de l'espècie humana.

Esper que en puguem parlar.

Valoració:0menosmas
Per Vidrier, fa 5 dies

2019.12.18. Verificat

El divendres 13 de desembre van morir dues nenes de 5 i 6 anys assassinades a mans de la seva mare al municipi de Vilobí d'Onyar, pertanyent a la comarca de la Selva. A través de les xarxes socials, sobretot Facebook, es féu viral un missatge que ja havia circulat a principis de 2019 en el qual s'assegurava que "aquest any hi ha hagut més nens morts a mans de les seves mares (67) que dones mortes comptades com violència de gènere (47)".

Aquesta afirmació és falsa: el nombre de nens assassinats per les seves mares, tant aquest any com els dos anys anteriors, és inferior a el nombre de dones assassinades per culpa de la violència masclista, segons ha pogut comprovar Verificat.

Si bé l'Institut Nacional d'Estadística (INE) encara no ha publicat les donades oficials de defuncions per sexe i grup dels anys 2018 i 2019, sí que es pot comprovar que a l'any 2017 es van produir 19 homicidis per agressions i dues morts per causes externes en menors de 0 a 14 anys a l'estat espanyol. El nombre augmenta fins a 24 homicidis i 5 morts per causes externes si s'inclou el grup d'edat de 15 a 19 anys. Aquestes dades, però, no mostren si hi ha una relació de parentiu entre homicida i víctima ni tampoc el sexe de la persona que ha comès el crim.
Qui sí que ha publicat dades dels anys 2018 i 2019 és l'ONG pels drets de la infància Save the Children, i els números tampoc concorden amb els que es difonen en el missatge viral. Segons l'organització, l'any 2018 van morir a l'estat espanyol 22 menors d'edat per causes violentes, la majoria d'ells a mans del seu pare o de la mare, assegura Save the Children, però no especifica la proporció. Al mes de juliol, la xifra de 2019 era de 17 menors morts per causes violentes, 9 de les quals a mans del seu pare o de la seva mare, de nou sense especificar el sexe del progenitor. En el cas concret de Catalunya, les dades aportades per la Conselleria d'Interior parlen d'un menor d'edat mort per violència domèstica aquest 2019. Per tant, tant la xifra publicada per l'INE l'any 2017, com les xifres dels anys posteriors que aporten Save the Children i la Conselleria d'Interior, són molt inferiors que la xifra que planteja la desinformació viral i en cap cas es demostra el grau concret d'implicació de la mare en cadascun dels crims.

En el cas de les 47 dones assassinades a mans de les seves parelles, la dada també és falsa: des que el 2003 es van començar a comptar les morts per violència masclista a l'Estat espanyol, hi ha hagut un total de 1.033 dones assassinades a mans dels seus parelles o ex-parelles i la xifra anual sempre és superior a 47. Només en 2019 i a falta d'uns dies per acabar l'any, a l'estat espanyol han estat assassinades 55 dones a mans de les seves parelles o ex-parelles, 4 més que l'any passat.


El recompte de el portal Feminicidio.net eleva la xifra fins a 99 dones assassinades, a causa que també compta els crims comesos contra les dones fora de l'àmbit de la parella o de la relació sentimental. En el cas concret de Catalunya, són 10 les dones assassinades per violència masclista aquest 2019 (pàg. 5), segons l'últim informe d'octubre de l'Institut Català de les Dones

Per tant, és fals que el nombre de menors d'edat assassinats a mans de les seves mares sigui superior a el nombre de dones assassinades a mans de les seves parelles. Les dades demostren que passa el contrari.

Tot i ser falsa, aquesta afirmació ja ha estat utilitzada en dues ocasions per l'actual diputat al Congrés dels Diputats per Vox, Iván Espinosa dels Monteros, un a principis de 2019 i l'altra el passat mes de setembre. També la va donar per bona l'escriptor Fernando Sánchez Dragó en una columna d'opinió del diari El Mundo el 6 de gener de 2019, quan va afirmar falsament: "Aquest any hi ha hagut a Espanya menys dones etiquetades com a víctimes mortals de violència de gènere (47 ) que nens assassinats per les seves maretes (67).
https://www.verificat.cat/es/fact-check/es-falso-que-hayan-muerto-mas-ninos-asesinados-a-manos-de-sus-madres-que-mujeres-por-violencia-machista

Valoració:0menosmas
Per Tià, fa 5 dies

per a en Vidrier,

No s'hi compten avortaments (sobre la qüestió si l'avortament és un assassinat, se'n pot discutir).

https://www.google.es/search?source=univ&tbm=isch&q=m%C3%A1s+ni%C3%B1os+asesinados+por+mujeres+que+mujeres+por+hombres&sa=X&ved=2ahUKEwi9mJzV-bPqAhUHmRQKHRB3ApYQsAR6BAgKEAE&biw=1579&bih=775

Valoració:0menosmas
Per Tià, fa 5 dies


Bon dissabte, Vidrier.

Encara no he trobat (però el trobaré) l'article amb les dades que jo adduïa. En tenir-lo, te l'enviaré.

Mentrestant, per entrar en olivetes:

https://www.elmundo.es/cronica/2018/03/18/5aad7a67e2704e7f7d8b45b7.html

De passada, et diré que una de les satisfaccions que hi ha dins la me a família és que una dona, encara ben jove, és pilot (no gos dir "pilota") d'aviació comercial, que en vols transcontinentals sol esser capitana.

Però quan la cosa surt de mare, quan es comença a embafar el lector amb dades que tots sabem, la cosa es desborda, i és llavors quan parl d'embafament.

Valoració:0menosmas
Per Vidrier, fa 5 dies

Bon dia Tià.
No crec que el nombre d'infants morts per dones en l'àmbit familiar sigui més gran que el de dones mortes per parella home o homes amb qui elles han tingut relacions. M'ho has fet mirar. I crec que no és així.
A no ser que estiguis parlant d'avortament. I, en aquest cas, estàs introduint un altre debat.
Respecte de la visibilitat: si elles es prenen tantes de coses més seriosament que els homes, per què no s'ha de dir? No hem d'aprofitar-nos d'aquest interés i aplicació que tenen i fer-lo servir de model? Els mèrits s'han de reconèixer.
No acab d'entendre tanta prevenció per part teva.

Valoració:0menosmas
Per Tià, fa 6 dies


Vidrier,Bon dia,

És evident que hi ha un malentès entre tu i jo. Mirem d'aclarir-lo.

El que m'empipa del feminisme són coses com aquesta: a Espanya, el nombre d'infants assassinats per ses mares és superior al de dones mortes per l'home amb qui conviuen o amb el qual tenen relacions.

I no he vist mai, ni una sola vegada, que les feministes en parlin. Al contrari, ho amaguen.

He anat a manifestacions en defensa de les dones i en contra del feminicidi però cap vegada, ni una, no s'hi ha alçat una veu contra l'assassinat d'infants per ses mares, ni una pancarta en la defensa dels menuts indefensos. I això és hipocresia.

Les dones que, en manifestacions d'aquesta mena, criden "Les dones no ens morim, ens maten" són unes hipòcrites egoistes.

Tenc fills i filles, i no he alçat mai un dit, ni la veu, contra sa mare.

Això dit, passem, si vols, a un altre aspecte de la qüestió: Allò que jo he qualificat d'obsessió embafadora".

No hi ha cap raó per a omplir el Balears amb llençols en què es canten les glòries de les dones que aconsegueixen visibilitat. Això ja ho sabem, i que n'hi ha de cada vegada més, cosa que m'alegra.

Vidrier, dius que hi ha més col·laboradors mascles damunt el Balears que no femelles. Bé, i què? Has vist, damunt el nostre diari d'avui, la foto d'una aula universitària? Les al·lotes hi són molt més nombroses que no els al·lots, i m'alegra que siguin tantes elles i m'entristeix que ells siguin tan pocs. Dins l'ambient universitari això és general, i ben bé que ho trob. Però no és cosa d'anar-ho esbombant dia rere dia, perquè això embafa.

La meva activitat professional no té res a veure amb la docència però, sovint, i per raons diverses, em veig a haver de parlar davant aules plenes d'adolescents. No et sorprendrà ni et vendrà de nou si et dic que el nivell (intel·lectual, d'aplicació, d'interès) d'elles sol esser superior al d'ells. Però això no és raó per a haver-hi de repetir, tornar repetir, picar i repicar una vegada i una altra, en forma obsessiva, contraproduent... i embafadora.

Un altre dia, si vols, podem reprendre el tema. Per ara, salut i que Déu ens guardi del coronavirus.

Valoració:0menosmas
Per Vidrier, fa 7 dies

Una de les poques articulistes de DdB, la majoria són homes, que posa la problemàtica de la violència que pateixen les dones en perspectiva i en Tià diu que això és una obsessió.
Que n'és de fàcil als homes liquidar aquestes qüestions en tres paraules!
Què equivocats que estan!

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris