cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 24°
21°

Tu, vós, vostè

Tu, vós i vostè són les tres fórmules de tractament que tenim en la nostra llengua (paral·leles a les que existeixen en d'altres llengües romàniques). Com que no tenen exactament la mateixa extensió que en castellà (ni hi coincideixen del tot), podem observar sovent un punt d'interferència. Però també ens poden donar lloc, si tenim la llengua ben incorporada, amb un punt elevat de genuïnitat, a situacions que poden portar fins i tot a la incomoditat.

En català, la fórmula de respecte és "Vós". Tractam de vós les persones majors, les persones a les quals devem un tractament respectuós (en situacions formals), i, fins i tot, al nord d'Eivissa, existeix el tractament de vós per als infants. Malauradament, avui dia està a la baixa, però encara el podem sentir de tant en tant a l'àrea des Amunts. El tractament de "Vostè" és més distanciat. També l'hem de situar dins els tractaments formals, també és respectuós, però no presenta aquesta proximitat respectuosa que li atribuïm al vós, sinó que de vegades, de manera ben voluntària, marca una distància. En Gabriel Cañellas, qui va ser president de la comunitat autònoma de les Illes Balears, diferenciava ambdós tractaments magistralment. Als diputats que li queien bé (o que eren dels seus) els tractava de vós. A la resta, de vostè. Si tractava algú de l'oposició de vós, el diputat en qüestió ja sabia que hi tenia un accés més fàcil. Si el tractava de vostè, no feia falta ni que intentàs segons quines aproximacions. S'adaptava perfectament al sistema de tractament de la nostra llengua.

El "Tu" és el tractament informal entre persones conegudes. Els mateixos diputats que es tracten de tu abans de començar una sessió parlamentària passaran a tractar-se de vós quan la cosa requereixi un punt de formalitat. No és adequat, en la nostra llengua, tractar de tu algú que no coneixes, amb qui no tens cap relació.

En espanyol, en canvi, el tractament de tu s'ha estès de manera molt considerable. Ara s'estila tractar de tu tothom, com si menjassin tots al mateix plat, que dirien ells. El tractament formal més habitual és el de "Vostè" (entre nosaltres molt més restringit). I només tracten de "Vós" gent com el bisbe o el rei. (Tot i que, en el cas del rei, últimament se n'afluixen una mica).

El sistema de megafonia de l'aeroport des Codolar-Eivissa s'hi adapta bastant bé, a les diferències de sensibilitat català-espanyol. Així, en català diuen "Mantengueu la distància de seguretat mentre espereu el vostre equipatge". No sabem si ens estan tractant un per un de vós o si fan un plural que en seria l'equivalent. En qualsevol cas, a l'orella eivissenca ja li va bé, aquesta fórmula. En canvi, als nostres vesins els diuen "Mantén la distancia de seguridad mientras esperas tu equipage". Uf! Això en eivissenc no sonaria mica bé. "Esperas", "Tu equipage". De què ens coneixem?

Alguna companyia aèria, veient l'extensió del tractament de tu en espanyol i fent-ne una traducció automàtica, es dedica a tractar-nos de tu per megafonia també quan se'ns adreça en català. És totalment inadequat i ens sotragueja una mica les orelles. De què la conec, aquesta veu enllaunada? Hi he dinat, a la cuina de casa, algun dia, amb aquesta màquina que m'està xerrant? Es tracta d'un homenatge involuntaria a Isaac Asimov, pel seu centenari

Tampoc no resulta adequat el tractament indiscriminat de "Tu" per part dels servidors públics als ciutadans de les nostres illes (i de la resta del domini lingüístic), en el cas que aquests servidors públics només facin servir una llengua (cas en el qual mai no sol ser la nostra). Pens, per exemple, en l'última vegada que vaig passar un control d'alcoholèmia fet per la guàrdia civil de trànsit. Els populars tràfics. M'aturaren i em demanaren el carnet de conduir. Els el vaig fer avinent tan aviat com vaig poder. L'agent va llegir el meu nom. "Bueno, Venná", em va dir, tot intentant adreçar-se a mi amb el meu nom de pila (cosa que també és totalment incorrecta, en una situació formal i en una relació purament administrativa), "zopla aquí en eza boquiya". Em vaig quedar de pedra. Bernat? Ara em dic Bernat de llinatge? No entenen la disposició del nom i dels llinatges en un document oficial com és la llicència de conduir? "Sopla"? Bufa? Vaig estar a punt de respondre-li que no recordava quin dia l'havia convidat a sopar a casa. Però m'ho vaig estalviar, perquè vaig suposar que una cosa rapideta podria durar anys i panys, si entrava en detalls.

Llavors vaig pensar que devia ser un protocol seu per fer-se pròxims als ciutadans. Cosa que, efectivament, deu funcionar així a totes les Castelles. Però que no hi funciona en absolut ni al País Valencià, ni a Catalunya i a les Illes Balears. Aquí, si algú et tracta de tu sense conèixer-te de res, més i més quan t'està fent bufar per saber si vas gat, està envaint el teu espai, t'està tractant amb desconsideració i / o està mostrant prepotència. O totes aquestes coses (i alguna més que m'estalviaré) al mateix temps.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Cucut, fa 18 dies

Tot va partir del 1980 quan començaren a tutejar als Capellans i als mestres, i aquests ho consentiren. Després vingué l'anomenar al pare i a la mare pel seu nom enlloc de dir-li "papá" i "mamà" o "mon pare" o "mamare". I ara ha arribat el "pare-col·lega", que al final, ni es pare, ni es col·lega.

Valoració:10menosmas
Per Bubota, fa 19 dies

L'error está que els joves volen fer com els anglesos, i es pensen que YOU = TÚ, i YOU es igual a USTED.
TÚ, en anglés es THOU, i només es diu al nins fins que ja xerren i caminen, i al nostre SENYOR en l'Oració.

Valoració:6menosmas
Per Anthony, fa 19 dies

Estoy totalmente de acuerdo contigo, pero sobraba la coña a los agentes supuestamente andaluces.

Por edad, he sido educado en el "vosté" a todas las personas que eran mayores. Jamás se me ocurrió tutear a nadie, costumbre que desgraciadamente he perdido, supongo que empujado por los aires de los nuevos tiempos. He visto, en una clínica de Palma, a niñatas tutear a médicos. Yo en su lugar, las saco a la calle. Y sin embargo, callaron

Por eso me carga que cualquier pajolero, que no conozco de nada, me tutee tanto directamente como por escrito. Fea y desagradable costumbre que en alguna ocasión, totalmente enfadado he cortado por lo sano, incluso de mala manera. Lo reconozco.

- Señorita, ¿hemos estado alguna vez los dos en la cama juntos?
- ¿Y ahora, por qué me dices esto?
- La estoy tratando de Vd., como corresponde y Vd. continua tuteándome.
- Perdone, perdone. No volverá a ocurrir.
- Seguro.

Escena de supermercado, como se da en cualquier lugar. A veces he callado, para que mi mujer no me diga que soy un intolerante. Pero es que no lo tolero.

Esta escena, desgraciadamente, la he vivido en otras ocasiones.

En los pueblos de Mallorca, el "vos", es, o era, mas habitual. En Palma, todo lo contrario. Predominaba el "vosté", acompañado del consabido "don" o " doña". Incluso conozco a un señor, de los de verdad, que el vos no lo admite.

Pero me temo, que esto no tiene arreglo, si no se empieza por los medios de comunicación.

Muchas gracias.

Valoració:-2menosmas
Per Pere Llofriu, fa 19 dies

Molt ben explicat. El que em preocupa és que en queda de tot això en els jóvens. Les subtileses esmentades, la gent major digna d’un respecte (a Mallorca els pagesos més vells eren “el sen...”)... això abans s’aprenia per simple repetició familiar, però pareix que s’ha trencat, a l’escola de primària no pareix que sigui prioritari, i per acabar-ho de compondre, la gerga de les maquinetes, la simplificació de dir de tu a tot...

Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris