cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
20°

Per Palma amb un maia i una maputxe

L'estiu de l'any 2011, l'Obra Cultural Balear, entitat de la qual jo n'era el coordinador, va organitzar dues sessions del Fòrum OCB, titulades 'Cultures minoritzades: els maies a Guatemala i els maputxes a Xile'. L'activitat comptà amb la participació de José David Catu, membre del consell de Formació maia-CEFORMA, i de Rosa del Carmen Curihuentro Llancaleo, periodista maputxe i integrant del projecte 'Curs Lingüístic de Pobles Indígenes'. Els actes es varen fer el 15 de juliol a Can Alcover-Espai de Cultura, i el 16 de juliol a la sala de plens de l'Ajuntament d'Esporles.

Aquell 15 de juliol em va correspondre la tasca i el plaer de passejar per Palma amb els dos convidats, na Rosa del Carmén i en José David.

L'itinerari inclogué la Seu, el Parlament, el Consell, la plaça de Cort, Santa Eulàlia, Can Joan de s'Aigo... i la plaça de Sant Francesc. Allà admiràrem la majestuositat de la façana de la basílica, però quan el convidat maia i la convidada maputxe fitaren l'estàtua de fra Juníper Serra i el jove indi californià, es varen posar molt nerviosos, es varen indignar i, sobretot, el que em va corprendre més, és que es varen sentir ferits, dolguts, ofesos...

De sobte, aquella estàtua que per a mi era paisatge habitual, 'de sempre', i a l'ombra de la qual, fins i tot, de petit, hi havia jugat a futbol, agafava nous significats.

Nou anys després, com a rèplica d'un terratrèmol mundial que ha sacsejat consciències arreu de l'hemisferi Nord del Planeta, ha esclatat el debat sobre què cal fer amb aquest monument.

Cal tenir en compte, però, que el debat sobre aquesta estàtua concreta és interessant, no només perquè és un homenatge a una figura controvertida com Juníper Serra, sinó pel significat de la figura del jove californià.

Però encara és més important el debat que subjau i al mateix temps, desborda, aquesta controvèrsia: qui decideix què hi pot haver i què no hi pot haver en l'espai públic?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per intereses y puñetas, fa 21 dies

¿Y tú por qué admites publicidad en castellano?. ¿No te da vergüenza?. ¿Acaso los intereses son superiores a la dignidad?.

Se ve que todo lo que no son pesetas, son puñetas.

Valoració:-1menosmas
Per NATI-ANNA, fa 21 dies

Per a mi l'opressió va consistir en què al col.legi cada cop que parlava en català o deia alguna "catalanada" -terme ofensiu que ens aplicaven si a l'idioma patrio cristiano"hi introduiem alguna expressió nostrada com "hermana, no me veo" - no m'hi veig... se'm 'm "crisianitzava-apostolitzava ... "hábleme en cristiano" Es van acabar les osques quant molt emprenyada li vaig dir "jo sóc més cristiana que vostè pequè jo no l'oblgo a parlar en el meu idioma"
Més tard vaig utilitzar aquesta frase per adreçar-me als funcionaris.

Valoració:-1menosmas
Per Claro que sí, guapi, fa 22 dies

Por otro lado, sería interesantísimo ver la cara de un mapuche, o de un kurdo, de un tibetano o de un yazidí, cuando le explicáis que vuestra opresión consiste en que te hablen en una de las dos lenguas oficiales del territorio cuando vas a poner gasolina.
A mí, se me caería la cara de vergüenza.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris