algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
16°

SOS i suport a Victoire Ingabire, la Mandela ruandesa

Un nou SOS clama per Victoire Ingabire Umuhoza, activista pel diàleg, els drets humans i la reconciliació a Rwanda, coneguda com la Mandela ruandesa. Tot i l’aparent llunyania, Ingabire té vincles importants amb les Illes Balears: l’any 2009 va ser una de les 30 representants ruandeses al Diàleg IntraRwandès que es va celebrar a Mallorca. A Mallorca va anunciar públicament que havia decidit deixar l’exili als Països Baixos per anar a Rwanda a portar el missatge de diàleg a l’interior de Ruanda i registrar el seu partit polític per concórrer a les eleccions presidencials. Just abans d’anar a Rwanda l’any 2010 va ser acollida per la Fundació S’Olivar d’Estellencs. En aquestes dues ocasions es va reunir amb diverses autoritats de les Illes balears, qui li van mostrar alè i suport. Ingabire era llavors la cap del partit opositor ruandès, Forces Democràtiques Unificades, des de l’any 2006. Actualment presideix el Partit polític d’oposició Dalfa, pràcticament des de la clandestinitat davant els nombrosos atacs, investigacions policials i empresonament dels darres deu anys. Novament ha estat citada el 17 de juny amb l’objectiu de ser interrogada per una suposada col·laboració amb grup terrorista. El passat dia 13 de juny, la policia registrà durant hores el seu domicili, també el d’un altre opositor, Bernard Ntaganda, i varen confiscar els seus ordinadors, els telèfons, arxius informàtics, tot provocant la seva incomunicació i, d’aquesta manera, incrementar la seva inseguretat personal i la continuada tortura psicològica que pateix fa anys...

No ha estat la primera vegada. L’acusació falsa que han de patir els líders de l’oposició al govern autoritari de Ruanda ve de lluny. Tot sovint els acusen de tenir la pretensió d’atacar amb l’ús de la violència el govern i, d’aquesta manera, subvertir l’ordre establert. Res de nou. És el pretext tradicional que solen utilitzar els règims dictatorials i autoritaris. Tanmateix, Victoire Ingabire sempre ha demostrat estar fermament compromesa amb un pau duradora per al seu país i, per extensió dels Grans Llacs. Les institucions internacionals ho saben.

Les crítiques d’Ingabire a l’actual govern i la seva infatigable tasca a favor de la reconciliació, que ella impulsa eficaçment, de manera compromesa, li va costar primer de tot l’exili, i després la presó perquè va estar vuit anys tancada, privada de llibertat amb l’acusació d’enaltiment del terrorisme, després d’un procés judicial que va estar farcit d’irregularitats, mancat de les mínimes garanties legals. Tant va ser així, que la Cort Africana de Drets Humans va dictaminar, en una resolució datada el mes de novembre de l’any 2014, que s’havien violat els seus drets a la llibertat d’expressió i d’opinió, i va exigir al govern ruandès el seu alliberament. Tot i que finalment va ser indultada i alliberada el mes de setembre de 2018, des de llavors ençà ha patit un constant assetjament i repressió persecutòria.

Cal destacar que el compromís de Victoire Ingambire amb el procés de pau i diàleg, ha estat reconegut per diverses institucions internacionals, entre elles l’Asociación Pro Derechos Humanos de España, que li va concedir el Premi Internacional de Drets Humans el passat mes de desembre de 2019.

Aquests fets d’ara es produeixen, novament, en un context de criminalització per part del govern de Ruanda, criminalització que ha derivat en greu violacions dels drets humans, com ara detencions arbitràries i desaparicions forçades d’opositors al règim autoritari, entre els quals hi ha periodistes, polítics i activistes a favor de la pacificació del país africà.

Un exemple de tota aquesta repressió sistemàtica, va ser el cas de Kizito Mihigo, víctima del genocidi ruandès de 1994. Reconegut artista ruandès, que des que va publicar una cançó crítica amb el sistema autoritari, no va deixar de patir persecució governamental. Primer va ser arrestat, després va ser condemnat a deu anys de presó, acusat de conspiració, i finalment indultat amb Victoire Ingabire i altres presos polítics. Així i tot, el passat 17 de febrer, el senyor Mihigo va morir sota custòdia policial, després de ser novament detingut i de ser acusat de pertànyer a una suposada milícia terrorista. La Fundació S’Olivar, l’Associació Drets Humans de Mallorca, l’Associació Inshuti, l’Asociación Pro Derechos Humanos de España, la Federación de Comités de África Negra de España, La Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU, la Fundació Ficat, Novact-Institut Internacional per a la No-Violència activa i moltes organitzacions de drets humans i víctimes ruandeses, entre moltes d’altres, reclamen des de fa anys que les institucions internacionals vetllin per la seguretat de Victoire Ingabire i vetllin també perquè pugui exercir els seus drets fonamentals, i entre ells, el dret a la participació política i participar en els assumptes públics del seu país, Ruanda.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Guillem, fa 10 mesos

En qüestió de vulneració de Drets Humans, cap abús ens ha de ser indiferent, tots els abusos ens han de indignar i per això ens hi hem de rebel•lar, siguin allà on siguin. Passar dels abusos d’estat i dels dèficits democràtics que pateixen en altres indrets del mon, reforça tots els règims autoritaris, ens fa a tots els pobles més vulnerables i es ressenten tots els drets i garanties democràtiques en tots els estats. Ser solidaris amb la gent lluitadora d’altres pobles, reforça els nostres drets i la nostra democràcia.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris