cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
25°

La realitat no és tan real com sembla

Que la ficció és juganera ja ho sabem, però que ho sigui la realitat ens sorprèn amb massa freqüència. La realitat no és tan real com sembla. Com ens sembla. Fa massa temps que ens enganya. Jugar amb la ficció és un art. Jugar amb la realitat és una ximpleria. La realitat no té bromes, la ficció és tot esplai i entreteniment: diversió. Trieu!

El camí més dreturer per endinsar-nos en la realitat és el camí de la ficció. Com és possible això? Hi he reflexionat molt i mai n’he tret l’aigua clara. Però he arribat a una rèplica que em sembla acceptable i, sobretot, honesta. Aquesta: la ficció forma part de la realitat. Per tant, la realitat té un component fictici que li proporciona l’atractiu que sense ell no tindria. La realitat està en deute amb la ficció, perquè sense ella no seria real. Per tant, sola, la realitat, no és tan real com ella creu. Sense ficció no hi ha realitat. Sense ficció, la realitat seria coixa, guerxa i broixa.

Què seria la realitat sense Ulises, sense Hamlet, sense Gregor Samsa, sense Anna Karenina, sense Miguel Strogoff, sense Heathcliff, sense Pilar de Romaní, sense Aureliano Buendía i tants altres? Seria incompleta, defectuosa i inacabada. No llegir i escoltar la ficció és no voler veure la realitat. La ficció és l’ànima que la fa real. La pandèmia del coronavirus que encara estem patint no hauria arribat, almenys amb tanta virulència, si haguéssim llegit a temps el que la literatura ens anticipava. Potser vagi equivocat, perquè hi vaig sovint, però generalment he cregut que la realitat és la pell o la closca del fruit, i la ficció és el contingut i la popa. S’ha de pelar o esclovellar el llegum o la baia per poder fruir del seu sabor.

És dins els llibres, en el seu interior i no en l’epidermis, que hi ha la vida més saludable. Els llibres, en la seva immensa majoria, són organismes vius que gaudeixen de bona salut. La ficció que contenen s’allunya de qualsevol patologia material, de qualsevol desassossec real, i si en alguna ocasió s’hi refereixen o els recorda, ho fan ajudant-se de l’art, de la poesia, de l’enginy i de l’humor. O de la ironia. O fins i tot del sarcasme. No en vol saber res de servituds i dependències. La poesia, l’art, l’humor, l’enginy i la ironia construeixen la veritat, aquesta veritat que s’amaga dins la literatura i la ficció. Són elements gasosos que transformen la matèria sòlida i líquida en màgia i esperit. La lectura em fa lliure, per descomptat, però perquè em fa sentir important, intel·ligent i audaç com passa ara mateix que ho estic dient. Intrèpid. Que tot això no és cert, que tot és imaginari, que tot és fictici? És igual! Però és: és i és cert, i això és el que importa: la veritat d’ara mateix, la veritat del present. És que hi ha res més al món que no sigui present? Si algú ho sap, que m’ho digui. Que m’ho comuniqui, però que aporti proves científiques d’allò que diu.

No és que la lectura, la literatura, el llegir ens proporcioni sempre el coneixement. No, el que ens proporciona és la saviesa, que es troba en una esfera molt més elevada i profunda alhora. Llegir ens proporciona la desobediència, la distància adient, l’esperit crític. Això és la saviesa. La ficció, per més fantasiosa que sigui, ens descobreix la realitat. I més que la realitat, la veritat, ja que la realitat l’amaga. Aquest és el secret de la lectura: la lectura és el viarany de les grans troballes. A més, ho fa amb un somriure permanent. Res més generós que la ficció literària. Ens ho dona tot sense demanar res a canvi, fins a donar-nos la realitat que no trobem en ella mateixa. No fem mai una lectura literal, exacte, inequívoca, del llibre que estem llegint. Mai. Quan llegeixo, no llegeixo un text aliè, sinó que em llegeixo a mi mateix, llegeixo el meu interior, faig la meva interpretació perquè no en tinc d’altre. Quan llegim, profanem, transcrivim, però aquesta transcripció, aquesta profanació aliena ens ajuda a inferir què som i qui som. I som grans, únics i meravellosos!

De realitat només n’hi ha una: la que un mateix experimenta. I l’experiència s’adquireix a través de metàfores i semblances ben construïdes. El llegir fa créixer. No cap amunt ni cap avall, sinó cap endins. D’això es tracta. El turisme més eficaç pel propi turista és l’interior: turisme d’idees que al final es converteixen en accions. En monuments a un mateix i a la humanitat sencera. Aquests viatges, no programats ni tampoc caòtics del tot, ens mostren la diversitat de cultures, de pensaments, de filosofies i de punts geogràfics humans que pul·lulen al voltant nostre. Només llavors, després de pesar-ho i d’avaluar-ho tot, ens serà donada la saviesa d’elegir bé. Si poguéssim sumar totes les emocions i tots els sentiments de tots els humans que habitem el món, aleshores podríem fer la mitjana i deduir de tot plegat la saviesa dels homes. Això es podria aconseguir si tothom posés per escrit el que pensa, i que a continuació tothom ho llegís. Impossible! Només ho podem fer parcialment i molt minoritàriament. Fes-m’ho, aleshores. Llegim i facem la mitjana. Llegir és viure amb els altres, conèixer-los, singularitzar-los. D’aquesta lectura de l’alteritat, per fictícia que sigui, és d’on brolla el nostre saber personal. Aquesta ficció dins la realitat ens mostra el que hi ha dins nosaltres de veritat. Res més cert i real que la ficció. Gràcies a la literatura tots trobem la nostra realitat, el nostre jo.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per tonietlo, fa 29 dies

S'escrit és gustós i ric.
Molt d'acord, pq per adaptar-se va bé simular, recrear opcions i jugar. I ballar, expressar i riure i burla per fer fogir pors i agafar empenta.
I per redonnectar amb aquest estat o entrenar-ho a vegades va bé distreure's, jugant a situacions de desordre, evadir, deportar, fer deport, s'esport, lleure...
Segurament això ve abans de ses pintures rupestres més llunyanes d'homínids. Infants i animals juguen i sommien i es simbolisme ho accelera tot. I inclús ets homos grisos de Momo ho necessiten, però no ho reconeixen obertament ; - )

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris