cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
25°

200.000 persones sense feina

Es calcula aquesta xifra, persones que perdran la feina a les Illes Balears com a conseqüència de la pandèmia sanitària de la COVID-19. A aquest número li afegim dues o tres més, com a família que convisquin amb elles, arriba a sis-centes mil persones d’una població total, segons el darrer còmput, d’un milió dues-centes...no són bromes.

És la conseqüència d’una economia basada majoritàriament, per no dir exclusivament, en el turisme. L’any passat ens visitaren tretze milions de persones, que provocaren massificació a les platges, a les carreteres, als carrers de Palma... les mallorquines i mallorquins teníem sensació de saturació, cert. Ara comença la prova pilot de dur deu mil alemanys, a les quatre illes. Una prova arriscada, un experiment que no solucionarà la temporada turística d’enguany.

Els mitjans de comunicació alemanys ens diuen que majoritàriament la seva població triarà passar les vacances prop de ca seva, dins el mateix territori o els veïnats. No volen arriscar-se. El mateix sembla que passarà amb els britànics, aquests amb una incidència de la malaltia de les més altes d’Europa.

Una temporada perduda, de l’any vint del segle vint-i-u. I no està clar la previsió de recuperació per la tardor, o per la temporada de l’any que ve. El cinquanta per cent de la població illenca sense feina és una realitat que viurem.

Crec que hem de ser conscients que la crisi econòmica provocada per la pandèmia serà tant o més greu que la de l’any 2008. El Col·lectiu Alternatives ha presentat recentment el document PER UNA SORTIDA SOSTENIBLE, JUSTA I PROGRESSISTA A LA CRISI, us el recoman, el podeu trobar a: http://collectiualternativesib.blogspot.com/. Un col·lectiu d’experts, economistes, geògrafs, sindicalistes, advocats, historiadors, demògrafs. De les esquerres plurals de Mallorca, inicialment impulsat per les Fundacions Darder Mascaró i la Gabriel Alomar.

En aquest document es planteja la necessitat de planificar la transició cap a un canvi de model econòmic per a les nostres Illes. Ni podem pensar que el canvi s’ha de fer immediat, caldrà una etapa de transició, ni l’hem de voler fer sense parlar amb tots els sectors implicats, amb molt de consens.

A més de l’anàlisi de la realitat que ens ha duit la COVID-19, estableix una sèrie de prioritats a l’hora d’abordar les sortides possibles:

Prioritats a curt termini, la primera, pensar en les necessitats de la gent. La segona encarar a fons la reestructuració del model turístic. La tercera fer valdre els esforços col·lectius de les Illes per avançar cap a criteris estratègics de sostenibilitat. La quarta, és apostar per una veritable diversificació productiva que ens faci menys dependents dels fluxos turístics. Aquí és on es fa més evident que mai, la necessitat d’una planificació estratègica regional que lideri el govern de les Illes Balears, amb una coresponsabilitat pública compartida amb els consells insulars i els ajuntaments.

A continuació fa una sèrie de propostes apostant per l’economia del coneixement, l’economia verda i de lluita contra el canvi climàtic que poden crear llocs de feina: La cinquena prioritat demana reforçar els serveis públics, no sols com a elements fonamentals per aconseguir la cohesió social de les nostres comunitats illenques, sinó també com a generadors directes o indirectes d’ocupació i d’activitats productives vinculades. I la sisena i no menys important, és que del conjunt de les prioritats esmentades, es pugui confluir en l’àmbit social en una idea de país.

Us deixo les paraules finals del document:

La sortida progressista a la crisi del COVID-19 també exigeix a les nostres Illes de la consolidació d’un eix progressista, amb un compromís ferm de reafirmació democràtica i de fomentar l’autoafirmació i la voluntat col·lectiva de voler actuar com un poble diferenciat, i que com a tal, vol ser reconegut en un context d’una nova globalització més democràtica, que exigirà a la vegada, d’una solidaritat més acusada entre tots els pobles i estats del món. El Pla Autonòmic de Reactivació Econòmica, pot ser una oportunitat per a treballar en aquest sentit.

És imprescindible trobar els marcs organitzatius per a facilitar la participació organitzada i estructurada de la ciutadania en el seu disseny, implementació i seguiment, que donin veu als actors diversos de la societat civil. Des de la nostra singularitat hem de contribuir a la construcció d’una biodiversitat política global, més humana, més sostenible, més democràtica.

També com a 'Col·lectiu Alternatives' feim la nostra peculiar aportació, des de la voluntat d’ajudar a construir col·lectivament un relat i una pràctica de com podem sortir d’una manera positiva d’aquesta crisi. El camí serà llarg i difícil. Però si hi ha claredat en els objectius, capacitat d’articular una ampla i plural majoria de forces polítiques i socials entorn d'un projecte col·lectiu, i perseveració en el treball i l’esforç per arribar-hi, segur que ho aconseguirem.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris