cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 14°
11°

Fora corda

Fa mesos, potser un any, va esclatar una polèmica arran de la denúncia per practicar l’escalada sense autorització, per part d’uns agents de medi ambient, concretament a una escaladora que crec és d’origen italià i amb renom internacional. Varen ser els germans Pou Azkarraga, també coneguts escaladors a escala internacional, qui es varen posicionar immediatament a favor d’aquests escaladors denunciats i ho feren sense estalviar mitjans a l’hora de contactar, visitar i parlar amb mitjans periodístics locals i estatals. Aquests medis de comunicació, presentadors, contertulians i poc després representants polítics responsables en el tema, es decantaren, en general, clarament en favor d’aquests alpinistes i, també, per tant, clarament en contra de l’actuació dels agents de medi ambient. Fou tal la fúria contra aquest cos de policia ambiental, que articulistes habituals de diaris mallorquins, els titllaren directament de “talibans del medi ambient”, fins i tot identificant amb noms i llinatges a alguns d’ells.

N’hi ha prou de visitar pàgines web, youtube, facebook... d’aquests professionals de l’escalada, per a donar-se compte que tenen una ampla i visitada xarxa de seguidors i per tant, unes perspectives de negoci no gens menyspreables i que, lògicament, deuen aprofitar. Els darrers anys també s’han multiplicat les empreses que fan ofertes de guiatge per aquest tipus d’esport a llocs on abans hi han anat a instal·lar equipaments per a tal finalitat. A la vegada botigues especialitzades en el tema, de roba, equips, estris, eines... fan igualment el seu agost.

La Serra de Tramuntana i concretament la zona declarada com a Lloc de Rellevància Ambiental, espai natural protegit (Paratge li varen posar) és el lloc de Mallorca on més hi conflueixen professionals i aficionats a aquest esport. Val a dir que la Serra de Tramuntana encara conserva la declaració de Patrimoni Mundial de la Humanitat, un nom que dit sia de passada, ja deixa clara la patrimonialització cap a una sola espècie que fa, però bé això són altres divagacions. Però ja que parlam de propietaris, cal recordar que gairebé un 90% o més de les muntanyes de la Serra són de propietat particular. Normalment, i per no fugir del tema, aquests propietaris són contraris al trànsit d’escaladors i en general d’excursionistes o visitants per les seves terres. A la vegada l’autoritat i normativa competent per a la regulació i gestió de l’espai natural protegit ha d’autoritzar aquesta activitat d’escalada per les seves finques. Normalment aquesta resta prohibida durant l’època de nidificació d’espècies d’interès especial i es permet la resta de l’any. Una de les condicions que s’estableix és la necessitat de tenir autorització de la propietat del lloc d’escalada. Una condició cada vegada més en risc de desaparèixer.

La pressió dels lobbies dels esports de muntanya i encara més concretament el de l’escalada i la caça, és tan important que han aconseguit fer recular propietaris i administració pública cap a posicions més permissives a l’hora de permetre aquestes activitats de lleure, els uns per por a represàlies cap als seus negoci agroturístics, els altres per por a estats d’opinió pública o de simple irresponsabilitat política. Si encara anam més enllà podem dir que massa vegades la frontera que separa la gestió d’un govern dit progressista, d’un altre que sense manies es diu de dretes, conservador (quin antònim més autèntic), és molt prima. És el cas que ens ocupa, amb noms i llinatges, com sempre.

Pel que sembla i a hores d’ara i vists els canvis en la relació administrats-administració, qui guanya la batalla és el lleure de l’espècie que patrimonialitza la figura de l’UNESCO, contra les espècies de flora i de fauna, endèmica en molts casos, vulnerable o en perill d’extinció, que hi té el seu hàbitat, que crien a les seves penyes i voltants (res fàcil), que hi floreixen, hi fructifiquen i participen en dinàmiques ecosistèmiques que els humans, els científics, segueixen lluny de conèixer i sobretot d’entendre. I així anam fent.

Quina solució proposaria jo, ja que m’atrevesc a opinar sobre el tema, gens i molt senzill. Aplicar la declaració d’un espai natural protegit, d’un patrimoni mundial, en els seus principis, que no són, o no són només el de procurar el lleure de l’espècie humana, i sí el de la protecció dels hàbitats, de les espècies, dels ecosistemes naturals. Si escaladors, excursionistes, voladors amb parapents i drons, corredors, espeleòlegs, barranquistes, ciclistes, caçadors.... no han de poder anar, escalar, volar, navegar, caçar... a una muntanya, una penya, un bosc, un torrent... per mor de la necessitat de protegir i conservar-los, es fa i ja està, sense maníes. I l’administració pública ho ha de regular i defensar fins a les darreres conseqüències, defugint interessos particulars. No només com a valor patrimonial del món i dels ciutadans mallorquins que pagam impostos i que molts no són escaladors, ciclistes, voladors amb parapente, de drons, caçadors, corredors, espeleòlegs, barranquistes... sinó sobretot pels seus autèntics habitants i propietaris salvatges i les dinàmiques que viuen. És hora a començar a pensar que la terra no és només, única i exclusivament nostra, de l’espècie humana. Viurem millor si ho feim, segur, i la millor prova és comprovar com ens ha anat fins ara. Les limitacions, aturar-nos a pensar i a mirar davant un repte de canvi de paradigma, facilita i crea grans extensions de consciència individual i col·lectiva, més vertiginosa i emocionant que escalar amb corda segura per pura diversió i egolatria.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Pedro, fa 4 mesos

Queda ben clara la posició i odi personal i el seu punt de vista fora de lloc i desproporcionat d’aquest senyor davant els escaldors. Deixant de banda tot El tema mediambiental, porns i prugs fets a mesura dels senyors fuedals, voldria aclarir que l’escalada es un esport, com be el seu nom indica “ escalada esportiva” que enguany sería esport olímpic. Per aqueixa regla de tres tots els esportistes del món ho son per diversió i egolatria? No senyor, som esportistes i generalment amb un gran amor cap el medi en el qual ho practicam i acap a la nostra estimada illa. Siguem seriosos perfavor. Aquest senyor hauria de dimitir.

Valoració:8menosmas
Per Jordi R. Roca, fa 4 mesos

Em sembla una idea estupenda Senyor Lillo, retrocedim 2000 anys en el temps i tornem a recuperar l'illa salvatge que llavors existia amb tota la seva riquesa paisatgística, de fauna i flora, però sigui coherent amb el seu somni i oblideu-vos de tots els avenços socials que la humanitat ha desenvolupat en aquests dos mil·lennis. Podíem estar tots els mallorquins a disposició del senyor feudal de torn atès les seves porcs negres, menjant garrofes i aixecant parets seques en aquest paradís natural. Un gran pas en la civilització va ser l'aparició de l'oci, i als filòsofs grecs el van gaudir. En aquesta societat que vivim, amb tots els seus errors, els individus podem gaudir de l'esplai, que no deixa de ser un reflex dels nostres drets en un entorn democràtic i aquest oci es materialitza en el senderisme, l'escalada, l'espeleologia, el ciclisme, .... altres prefereixen desenvolupar-lo omplint hotels, restaurants i discoteques a la banda de la mar. No crec que el problema mediambiental de Mallorca siguin els escaladors, senderistes o ciclistes. També aquesta activitat minoritària cal regular-la, però mai amb la prohibició, ja que l'exclusió és una eina dels estats tirans i no és el cas de país en el qual vivim Sr Lillo.

Valoració:7menosmas
Per jardins sense caminois, fa 4 mesos

A Sta Claus demanaré que poguem gaudir des derets de poder perseguir fems. I aixís cuidar o fer guapo es cos i s'entorn proper, i divertir, expressar, jugar, educar, ajudar...
Amb es virus, al principi si no era per feina o empresa no ens deixaven.
A zones protegides especials a vegades es voluntariat arriba més i millor. I sobretot a llocs inaccessibles, per recollir fems grimpant, nedant sovint en hivern o explorant per forats o a llocs apartats.
Cadascú necessita cert tipus de llibertat, i es cos necessita certa riquesa i estímuls ambientals, fora corda i rutes marcades. Encara que si no s'hi pot anar, va bé per qui pugui fer-se un jardinet descuidat aposta

Valoració:-3menosmas
Per MeMu, fa 4 mesos

Definición de agente:

3. m. y f. Persona que obra con poder de otra.

4. m. y f. Persona que tiene a su cargo una agencia para gestionar asuntos ajenos o prestar determinados servicios.

5. m. y f. En algunos cuerpos de seguridad, individuo sin graduación.

Definición de policía:

1. f. Cuerpo encargado de velar por el mantenimiento del orden público y la seguridad de los ciudadanos, a las órdenes de las autoridades políticas.

2. f. Buen orden que se observa y guarda en las ciudades y repúblicas, cumpliéndose las leyes u ordenanzas establecidas para su mejor gobierno.

Valoració:0menosmas
Per MeMu, fa 4 mesos

"Les limitacions, aturar-nos a pensar i a mirar davant un repte de canvi de paradigma, facilita i crea grans extensions de consciència individual i col·lectiva, més vertiginosa i emocionant que escalar amb corda segura per pura diversió i egolatria."

Y no es más cierto, que pretender ir de policia, sancionando, abusando del poder, recortando derechos fundamentales, es también un despilfarro de egolatría por parte de la persona que suscribe esta absurda opinión unilateral, discriminatoria y sectaría?

Sin olvidar, que el cuerpo de agentes (y no policias) medioambientales, también responden a lobbys afines a ellos.

Valoració:4menosmas
Per eduardo moreno, fa 4 mesos

Aquest article és pur sensacionalisme hipòcrita que es dedica a criminalizar a un col-lectiu que fa més pel medi ambient que les politiques que pretenen defensar-lo.
La declaració de la Serra de Tramontana com a Patrimoni de la Humanitat no és si no una instrumentalització contradictoria d'un territori que a la vegada pretén dues coses opostes: per un costat servir de reclam turístic per seguir alimentant diferentes formules d'ingresos, i per un altre declarar l'estat d'alarma a una illa a on les politiques de medi ambient han assolat el mateix médi arribant a encunyar termes com el de la Balearització, que es defineix internacionalmente com la "degradació sistemática del medi ambient". Està clar que hi han actuacions más importants que perseguir a uns col-lectius interesats com ningú en la conservació i protecció del paratges a on es desenvolupa la seva activitat, però no és lo más fàcil. Hi podem trobar escombraires a molts de puestos de la Serra, construccions il-legals, masificació destructiva a platges, cales. Basta aturar-se qualsevol día a ses carreteres de muntanya per comprobar la extraordinaria contaminació acústica que fan cotxes i motos. Molts del meus amics tornen sempre a casa amb fems agafat de la muntanya que no és seu.
Lo que els col-lectius perseguits demanen és una prohibició amb arguments, no arbitrària, si no modulada per tal de quadrar interessos comuns, és defensar unes formes que s'ens imposen sense un criteri clar i que són desproporcionades e ignorants del significat de gaudir el medi. Aquest article no mereix una escolta molt detallada, porque per ell tot sol es desqualifica, però és cert que hem de xarrar amb qui legisla i executa, i qui ho ha escrit ha fet una declaració d'intencions per venir.

Valoració:16menosmas
Per R.R.M, fa 4 mesos

Massa disbarats urbanístics, ambientals i de tota mena hi ha a Mallorca, Serra de tramuntana inclosa, per centrar l'atenció i recursos dels Agents ambientals en els col·lectius que cites, que històricament han estat i estan compromesos amb el medi ambient i alineats amb les opcions polítiques que el defensen. Sincerament, crec que tot aquests col·lectius que cites de manera una mica despectiva, es pensaran si segueixen donant el seu vot a aquests partits progressistes que van contra dels els interessos.

Valoració:9menosmas
Per Tamara, fa 4 mesos

No solo son unos radicales algunos ama,s, que no todos, los hay excelentes profesionales, pero alguno, alguno ya sabe lo que es lidiar con la justicia, sea por expediente urbanístico o demás fechorías. También son unos caraduraras, viven sin ningún pudor pocos metros de uno de esos espacios que según ellos nos tendrían que ser prohibidos, a nosotros eh, no a ellos.
Hace ya años que esto se gesta, no nos equivoquemos, el ama radical de turno ahora tiene respaldo ideológico y politico. Políticos con buenos coches, buenas casas y buen sueldo, vamos la misma mierda de siempre. Desde un despacho es fácil legislar., más aún si es contra un colectivo pequeño.

Meter en el mismo saco a un cazador y un montañero... en fin

PD: gente como usted hace un flaco favor al cuerpo de agentes de medio ambiente.

Valoració:6menosmas
Per jo esper, fa 4 mesos

Espero que aquesta política de deixar fer negoci no acabi com en el Himalaia, que ara tenen milers de tones d´escombraries escampades al peu de la muntanya. I amb el que implica tot això.

Valoració:1menosmas
Per jo esper, fa 4 mesos

Espero que aquesta política de deixar fer negoci no acabi com en el Himalaia, que ara tenen milers de tones d´escombraries escampades al peu de la muntanya. I amb el que implica tot això.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris