muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Aparcar els vells a les residències

En quin moment, com a col·lectiu, ens vàrem convertir es éssers monstruosos i abjectes que 'no tenen temps' per cuidar els seus parents majors i els 'aparquen' en residències?

Si ho pensam, no fa tant de temps.

Compartesc l'objectiu que assenyalen els promotors del manifest 'La vida al Centre' de repensar el lloc que hauria d’ocupar la gent gran en la nostra societat, tot i que, en realitat, en aquest cas no caldria repensar gaire, bastaria que ens proposàssim que ocupin el lloc que han ocupat sempre.

És cert que avui, les persones, de mitjana, viuen més temps, i també és cert que un sistema de residències repensades (aquestes sí), són necessàries per a persones altament dependents.

Crec, però, que col·lectivament hauríem d'activar els mecanismes polítics i econòmics necessaris per aconseguir, en primer lloc, que les persones velles puguin continuar vivint en la seva llar, rebent, si fa falta, els serveis assistencials domiciliaris que els hi permetin mantenir la seva independència.

També convé recuperar, o no perdre, segons el cas, la pràctica de que els fills cuiden dels pares quan aquests són majors. Per reforçar aquesta pràctica, que molts hem mantingut, però que sembla que la tendència és a oblidar, serà necessari donar més suport a les famílies perquè la gent gran pugui continuar vivint a prop o dins el seu entorn familiar i no hagin de recórrer necessàriament a les residències.

Aquesta pràctica històrica, però, s'ha de corregir en un aspecte clau. No poden ser només les dones les que assumeixen tota la responsabilitat i tota la feina de tenir cura dels majors.

D'altra banda, cal tenir en compte que, cada vegada, hi haurà més majors sense fills.

Tant si tenen família com si no, la gran prioritat és que les persones majors visquin confortablement a ca seva.

Estic convençut que la tecnologia ens pot ajudar molt a assolir aquest objectiu.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tarangu, fa 10 mesos

El discurs a favor de les residències havia calat prou en moltes de famílies i persones. Era políticament correcte. I un immens error des del meu modest punt de vista.
Soc de la generació dels "boomer" dels 60'.
Crec millor morir a casa. Si per circumstàncies que ara no puc preveure en el futur m'haguessin de dur a una residència m'estimaria més morir-me a la Serra de Tramuntana (estil "La balada de Naraiama") o com Lluís Maria Xirinacs.
En les dècades que venen riurem molt. Assistirem a nous paradigmes, noves tecnologies, nous horitzons.
Però també a contingents de gent major de 65 anys molt mal sofrida que rebentarà i esclafarà els somnis, les il·lusions i les esperances de les noves generacions.
Sense futur.
Això ja ho deia Sid Vicious a finals dels setanta del segle passat.
Profecia acomplerta.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris