cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
20°

'Estat Profund' contra Govern

Durant aquestes últimes setmanes està apareixent sovint als mitjans de comunicació el concepte "Deep State" (Estat Profund), en referència als poders de l'Estat que romanen més o manco ocults, que existeixen al marge de les decisions democràtiques de la gent i que condicionen la política a la banda de fora (i a vegades també en contra) de la sobirania popular. Aquest Estat Profund, al Regne d'Espanya, estaria format per alt funcionariat altiplaner, bona part dels caps de Justícia, part de la cúpula militar i policial, determinats magnats dels mitjans de comunicació i alguns capitostos dels poders econòmics. I comptaria amb simpaties polítiques molt clares i molt determinades, que, a grans trets, no concorden amb l'opinió majoritària de la població, sinó que s'hi troben, a grans trets, profundament enfrontades.

L'Estat Profund existeix a tots els estats consolidats. M'imagín (i hi podria posar la mà al foc que és així) que existeix un Estat Profund (DS, en les seues sigles en anglès) a França, a Itàlia, a Polònia o a Grècia. Pertot hi ha mecanismes i ressorts dels estats que, d'alguna manera, poden escapar-se (més o manco) del control dels legítims representants del poble (aquells que han estat elegits democràticament a les urnes). La diferència més important entre els DS dels països esmentats (i de dotzenes més que en podríem esmentar) i el del Regne d'Espanya és que l'espanyol compta amb el suport d'un gruix important de mitjans de comunicació. En cas de conflicte entre el DS i el govern, aquests mitjans de comunicació es posen inexorablement al costat del DS. A França (i no diguem ja a Alemanya o al Regne Unit, els mèdia que farien costat al DS en cas de conflicte amb el seu govern serien pràcticament indetectables).

El DS espanyol arrela profundament en el franquisme, i ha estat poc tocat per la transició a la democràcia (o, al cap dels anys, amb gran capacitat regenerativa, ha aconseguit de refer el tarannà antidemocràtic que caracteritza tota dictadura). Sense aquest pòsit antidemocràtic no es podria entendre, per exemple, que s'haguessin usat tots els mecanismes que s'han usat per combatre l'independentisme català sense que s'hagués produït un gran escàndol plurinacional i la gent hagués reaccionat (del Matxitxako a Cadis i de la Gomera a Jaca) amb la mateixa contundència que es va fer al Principat. Aquest pòsit dictatorial és el que permet que, en la batussa entre el DS i el govern de l'Estat, hi hagi una part de la població (i tots els partits polítics de l'oposició) que facin costat al DS, posant de manifest la feblesa del govern, en un moment que necessita tota la solidaritat política.

Les tensions entre el govern i el DS s'han posat especialment de manifest a partir de la destitució per part del ministre de l'Interior, F. Grande-Marlaska, del coronel Diego Pérez de los Cobos, cap de la repressió contra Catalunya el 2017. Pérez de los Cobos, de coneguda filiació antidemocràtica, una de les cares més visibles del DS, ha "perdut la confiança" del ministre de l'Interior perquè, mig aplacat (o això es creuen els curts de mira) el conflicte a Catalunya, ara toca anar contra els socialistes. Que seran com els del poema. Primer varen atacar els terroristes. Jo no era terrorista. No me'n vaig preocupar. Després varen atacar els independentistes catalans (demòcrates, ep!). Jo no era independentista ni català. Fins i tot ho vaig aplaudir. Ara m'ataquen a mi. I la dreta, que també serà devorada pel DS, aplaudeix amb les orelles. Qui defensarà la marqueseta, quan el DS vagi a devorar-la a ella? Ai, Grande-Marlaska, com és de curta la memòria i de gran la inconsistència!

Si el DS s'entesta, ara mateix, a carregar-se el govern d'Espanya, és ben lògic que l'esmentat govern faci tot el possible per posar-lo a ratlla. De fet, als països democràtics, el govern ni s'ha de despentinar, per posar a ratlla els seus respectius DS. Pérez de los Cobos i els seus han deixat anar un informe segons el qual gent com Fernando Simón, o com el delegat del govern a la Comunitat Autònoma de Madrid serien responsables de la pandèmia del coronavirus perquè varen autoritzar les manifestacions del 8 de Març, Dia de la Dona Treballadora. No fa falta dir que el coronel de la guàrdia civil va buscar una jutgessa afí per tenir el ressò judicial necessari. Filla, néta i germana de guàrdies civils. I que, si la cosa va endavant, tot plegat desembocarà a la sala de l'Audiència Nacional liderada per un tal Marchena. Us sona de res?

Ara la pregunta és ben senzilla: quan va esclatar, l'ou de la serp? La teoria d'un servidor de tots vostès és que la data clau és el 20 d'octubre de 2017, quan la policia va irrompre al Departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya sense que el govern d'aquest país els hagués cridat, mentre la gent es manifestava al carrer contra el colp d'Estat. Aquell dia els jutges comprovaren que, amb les lleis que els han anat fent a mida perquè es puguin carregar la democràcia, tenen més poder que els representants elegits a les urnes. Ho vaig dir llavors i ho repetesc ara: iniciant el procés contra en Junqueras sabien que algun dia el podrien iniciar contra el ministre de Sanitat del govern d'Espanya. I, posteriorment, contra qualsevol membre d'aquest govern, president inclòs. Fa dos anys i set mesos que la serp ha sortit, i cada dia va més descontrolada. I he de dir, amb un calfred a l'espinada, que veig més fàcil la independència de les Illes Balears que tornar la serp a la seua cova a la capital d'Espanya.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ara, fa devers d'un mes

Només una solució: batuda general a la serp, i aniquilació definitiva. Si no no hi ha un futur socialment vàlid.

Valoració:2menosmas
Per Joan Capó, fa devers d'un mes

20 de setembre

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris