cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 27°
30°

La volta rodona al bosc de Bellver

Convé aprofitar ara que encara fa bon temps i s’han llevat els emperons per passejar en llibertat.

Per accedir al bosc hi ha una mitja dotzena d’entrades. Triam la del carrer Bellver, que és la més interessant. Parteix per amunt de la plaça Gomila. Aquesta plaça ja està carregada d’història i segur que bona part de la població, almenys els d’una certa edat, en té un bon record dels anomenats millors anys de la vida. Per aparcar potser millor per Son Armadams. Així també podem entrar pel carrer d’en Camilo i just rere les barrerasses hi ha unes escaletes a l’esquerra, i per darrera les cases del Terreno. Ja som a la portalada del c. Bellver, ací fa una mena de plaça i parteix l’escalinata fins al castell. Just a la dreta ja tenim una mata d’arbre singular, però ara...

Partim pel camí ample de l’esquerra, just per davall d’un empelt de bruixa, que són aquestes bollotes que fan adesiara els pins vells. Això és el camí dels Presos (de Franco) que són els que defensaren la democràcia fins al darrer dia, però... avui hem vingut a estirar les cames, que ja és ben hora, i a respirar natura. Aviat veurem un jardí espontani d’acant i després un d’anacamptis, que és una orquídia, i no durarà gaire. Continuam pel camí dels Presos (queden trossos enclotinats) que va en paral·lel a les cases del Terreno fins que gira bruscament cap a la dreta. Ací veurem que creua un camí de molt bona factura però pocs metres: és el camí dels Bastaixos, que eren els que pujaven les pedres a ses espatlles, abans que sortís a compte emprar els muls per això, però avui...

Prendrem aquest camí per avall, per continuar prop de la paret fins a la portalada del carrer Polvorí. Aquest carrer és pintoresc i una bona mostra del Terreno antic. Qui no el conegui hi pot pegar una ullada. Continuam en el mateix sentit del carrer polvorí (a l’esquerra tenim els jocs infantils). Som a la carretereta de serveis que puja a l’aparcament per darrera, però nosaltres agafarem el paral·lel de l’esquerra sense asfaltar: això és el camí de Son Berga. En arribar a un comellaret trobarem la placa d’homenatge als presos, que no és al camí esmentat, però avui... Prop de la placa veurem una trinxera enorme que va a l’entrada de les coves de Baix. Just damunt de xap hi ha l’avenc del Dimoni.

Continuam pel camí de Son Berga fins que serem rere la residència de la Bonanova. En aquest redol hi ha els pins Grossos, amb alguns exemplars dignes d’esser catalogats. No acaben d’impressionar perquè la vegetació que els envolta, progressivament, també és molt alta i espessa, de fet aviat passarem per una mena de túnel natural. Per aquí passa el torrent des Mal Pas, que surt a Can Barbarà. És transitable i amb un mínim de gràcia i ofici podria esser un altre jardí natural.

Mentre no es digui el contrari seguim sempre el camí més ample i evident. El detall de caminois que anam trobant seria un mareig. Així doncs el camí esdevé un poc estrany però és molt ample, i va girant, de mestral a gregal. Ara anirem bastant de temps en paral·lel a la paret de Son Berga (molt llarga i d’esquena d’ase). El camí ronyós canviarà (ell tot solet) pel camí de ronda, ara de factura impecable, amb vorada i una mena de trespol, fins a l’entreforc amb un pedrís enmig: per l’esquerra ens durà a la sortida ─entrada─ de sa Teulera, però enlloc de sortir, prendrem el caminoi prop de la paret.

Continuam paral·lels a la partió, ara de sa Teulera. Pròxim forcall a l’esquerra. Hem d’anar a parar rere Son Dureta. Per aquí entrarem en un una zona més humida, amb vegetació més espessa amb abatzers i aritges (això punxa), però també amb alzines i el redol més ric en plantes. Travessam un torrentó per uns escalons picats a la pedra i continuam en el mateix sentit, cap a llevant. Ara just a baix tenim el torrent, i hem de tornar a sortir al camí de ronda (aquell tan ben fet), que aviat sortirà a la carretera principal. Si tenim el cotxe a Son Armadams podem anar carretera avall, i si volguéssim fer la volta rodona integral també, per agafar l’escaleta de l’entrada del carrer d’en Camilo, però també podem fer-ho un poc més cultural i prendre la carretera cap a la dreta...

Aviat veurem, a l’esquerra, una mena d’entrada de camions. Basta seguir pel camí ben ample i arribarem al parc infantil i just després a l’esplanada de Jovellanos. Per inèrcia arribam al caire SE on ja veim el pilar amb el bust. Ací se’ns presenta com un entreforc amb tres opcions: la dreta per amunt va cap al castell, la de l’esquerra per avall és el camí de carro més vell, ací és molt evident, però en travessar la carreterona ja serà més per a investigadors. Avui proposam el camí d’enmig, saludam el pròcer l’il·lustrat i poc després ens travessa la carretereta de n’Ortega, que era la que s’usava abans de l’actual: per avall tornarem al punt de sortida: la portalada del carrer Bellver.

A pas familiar, xano-xano, posau-li dues hores. Per a més il·lustració, El bosc de Bellver, de Pere Galiana, ens serà una guia excel·lent. Ja haureu vist que el castell és just enmig de tota la volta, del memorial a Jovellanos és d’on el tendrem més prop.

Nota transitòria: els jocs infantils encara estan precintats, les orquídies no duraran gaire. El mapa virtual de l’EMT (dels autobusos), està bastant bé per als caminois, però la toponímia està desbaratada.

Per si a algú li interessen els arbusts, els més abundants són mates, garlanda, llampúdol, estepa blanca i llimonenca, xiprell... Rere Son Dureta, pels trossos de torrent més humit: englantina, heura, garrover, alzina, murta, marfull, llorer, proenga, clematis d’estiu i d’hivern...

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Llofriu, fa 2 mesos

Gràcies Tià. Potser es nota. De fet el meu nínxol ecològic és fondrem en la Natura i, efectivament, m’agrada explicar-ho. Que més voldria, que escriure només d’això...

Per poeta jo vaig néixer / però amb el mon que m’he trobat / fet pols, trossos, esqueixat / m’han rebentat s’ull des créixer.

...Però el substrat feixista espanyol torna a mostrar les dents, els Jordis encara són a la presó, els socialistes fent el colló... farem el que podrem.

En qualsevol cas en trobar-os tens un cafè pagat.

Valoració:3menosmas
Per Tià, fa 2 mesos


Pere,

En els teus articles expliques la natura d'una manera tan viva, tan engrescadora, tan sàvia, que fan ganes de posar-se immediatament les cames en el coll i anar-hi a xalar i veure i tocar i ensumar els arbres i les mates i les plantes que ens presentes.

Aquests articles teus, tan estimulants, que inciten a estimar i defensar encara més el medi, aquest tresor nostre, són un present que ens fas. Gràcies.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris