cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 24°
21°

Tornar al passat, no té futur

Aquests dies de desconfinament progressiu vivim, amb esperança, com l'amenaça mortal de la pandèmia s'alleugereix i tots retornam a una certa quotidianitat.

Per desgràcia, però, observam amb alarma, preocupació i decepció com, des de les institucions, s'imposa la idea de que cal retornar al panorama econòmicosocial immediatament anterior a la crisi i a les receptes que ens han duit al col·lapse cíclic: construcció a costa del territori i turisme a costa del demés.

L'anterior crisi no és tan enfora. La varen viure i patir tots els que ara tenen càrrecs de responsabilitat i, francament, sembla com si no haguéssim après res.

Reconeguem que l'impacte de la pandèmia i de tot el que l'envolta ha tengut, entre d'altres, un efecte paralitzador en moltes de les persones, també entre les que es dediquen a la política.

Però ja és hora de reaccionar, d'assumir plenament la situació, amb tots els aspectes negatius que té, però també amb les finestres d'oportunitat que obri.

Preferesc l'ètica revolucionària i transformadora que l'estètica i la retòrica revolucionària buida i procur no practicar el fetitxisme terminològic banalitzador i autocomplaent i sí l'autoexigència i el compromís coherent.

Des d'aquesta posició, he vist com molta gent, de diverses generacions, me donava lliçons des de l'esquerra i, al cap d'un temps se'n riuen de mi, des de tant a la dreta, que ni puc sentir les rialles.

I modestament, reclam a les persones que són en càrrecs de responsabilitat política, que no cometin l'errada històrica de continuar practicant polítiques que duen les Illes Balears a aquest cercle viciós infinit de crisi-creixement-crisi-creixement...

L'oportunitat és davant nostre. I els qui sou en política amb el lloable objectiu de transformar la realitat, per millorar les condicions de vida, teniu, ara, la responsabilitat de gestionar una situació molt dura i complicada i que és, al mateix temps, l'oportunitat per executar els canvis que, se suposa, vos varen seduir per acceptar la càrrega del càrrec polític.

Per mi, vos podeu estalviar les proclames i grandiloqüències tuiteres: manau-me feines si és per avançar en les transformacions que, dèiem, que eren necessàries i que ha resultat que són imprescindibles.

Contra el derrotisme que suposa que davant la dificultat per a obtenir objectius no val la pena ni intentar-ho, cal apostar per l'esperança i la utopia.

Per a fer possible allò necessari, caldrà redefinir els problemes i refer les preguntes, i serà necessari trobar noves respostes i inventar solucions noves.

L'inèdit no és irrealitzable. La utopia no és una quimera impossible.

El nostre somni no acluca els ulls davant la realitat. El nostre somni no és inconcebible, el que és inconcebible és que permetem que tanta gent visqui en un malson. El nostre, és un somni il·lusionat i realista. La nostra esperança és l'únic somni que se somia despert, amb els ulls ben oberts, amb el cor obert de pinta en ample.

Només tenim una vida, no la tudem amb excuses. No abaratim el somni.

Tornar al passat, no té futur.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Àlvaro, fa devers d'un mes

Molt bon article. A vegades hi ha massa realpolitik, massa cinisme i massa cofoïsme.
llegir l'article m'ha emocionat i desgraciadament la política això ja no passa.

Valoració:5menosmas
Per Toni F., fa devers d'un mes

Veritablement, no en té. Tant de bo que el seu articla, que m'ha semblat magnífic, no caigui en sac foradat. Som molts els que pensem com vostè, però hauríem de tenir una classe política que estigués a l'altura del repte, la qual cosa no és el cas, almenys en la seva gran majoria. Nosaltres els hem posat on estan, però, potser, quan votem, hauríem d'apostar per politicos més sensibles a la nostra problemàtica territorial, mediambiental i demogràfica. Posar la guineu a guardar les gallines no és el més apropiat i, malauradament, nosaltres ho hem fet massa sovint.

Valoració:5menosmas
Per Tomeu, fa devers d'un mes

A veure, el cicle de crisi-creixement segons el meu punt de vista és imposible d'aturar. Només se podria si visquessim en una utopia, on tot sigués perfecte i on no hi haguès coses a millorar.

I si sabem algo de la vida, es que canvia en un moment. Apareixen reptes nous, noves posibilitats que fan entrar en crisi preceptes que creiem sòlids.

Como diuen, ses crisis son moments d'oportunitat per fer coses noves si cal o, per que no, tornar a fer el mateix cami que has fet abans si considerem que estava ben fet.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris