cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
25°

Esperit lúdic

Qui és Allan Watts? Allan Watts soc jo. No és un acudit. El propi Allan Watts m’ho va dir aviat farà 40 anys. En el pròleg de les seves 'Memòries', publicades en castellà per la prestigiosa Editorial Kairós de la família Panikkar, ho feia públic sense cap mena de recança. Ara mateix ho torno a constatar rellegint el seu pensament singularíssim. En el mateix pròleg ja anunciava també quina era la seva justificació a l’hora de pensar i d’escriure. No escrivia per educar ningú, ni tampoc, en aquest llibre memorialístic, per justificar-se de cap bondat ni maldat personals. Deia que escrivia per a entreteniment mutu, el seu i el del lector.

Aquest és l’esperit lúdic per excel·lència: llegir, pensar i escriure per passar-nos-ho bé tots plegats. Amb aquest esperit, les campanes de la Seu no haurien de parar mai de repicar. Això és el que fan els llibres d’Allan Watts: repiquen a jovialitat i a glòria. Un d’ells, del qual vull parlar-ne breument, titulat 'La sabiduría de la inseguridad', és el que primer vaig llegir i el que no ha deixat mai d’acompanyar les meves reflexions més alegres i saludables.

Però primer vull deixar constància d’un fet històric que m’afecta de molt a prop. Allan Watts va néixer el mateix dia que un altre savi que vaig tenir al meu costat fins el dia de la seva mort: mon pare. Tots dos nasqueren el dia sis de gener de 1915. El mateix dia del mateix mes i del mateix any. Dos savis, i això que mon pare no va aprendre a llegir i escriure correctament fins als 24 anys. La coincidència d’aquest doble naixement i la seva saviesa congènita m’han acompanyat tota la vida. Qualsevol present contempla tota l’eternitat. Allan Watts blasonava de ser un filòsof excèntric i no acadèmic. Què devia ser el meu pare, sense haver anat mai a escola?

De tot plegat, en el meu cas particular, n’he esdevingut un escoltador de registres diversos. Un altra caos. Què és un lector més que un mirador que escolta les paraules que llegeix, de la mateixa manera que un escoltador no és res més que un lector de les paraules que sent? Tenint en compte que la majoria d’aquestes veus i d’aquests sons han conformat la meva biografia i la meva vida quotidiana, no puc fer res més que sentir-me agraït a tots ells. De manera que tot el que estic dient no deixa de ser la confessió d’un vell lector que de tant en tant ha anat escrivint alguns delers personals. Tant la lectura, en gran part, com l’escriptura en segon terme, m’han mostrat la vida dels homes com un entreteniment i un joc. Allan Watts i el seu talent innat, amb tota seguretat, seguit de l’educació paterna, casolana i familiar, n’han estat, en aquest sentit, els meus dos millors mestres.

Però avui em toca parlar del primer. He de parlar del primer perquè va escriure el que el segon practicava. Es veu que tots dos pensaven més o menys igual. Quina alegria poder-los ajuntar aquí ara!

I, ho he de fer amb un llibre a les mans que ja he esmentat: 'La sabiduría de la inseguridad'. Hi ha molts llibres que hauríem d’abraçar cada vegada que ens trobem amb ells, i aquest n’és un. Els conflictes humans pitjors són els que tenim amb nosaltres mateixos, tota la resta són excuses. Allan Watts ens ho exposa i ens diu com sortir-nos-en d’aquest greu i únic problema vital. La solució es troba en l’esperit lúdic. Aquest pensador ens ho transmet a través dels seus llibres, i el que està als llibres és assequible per a tothom. Vet aquí el gran prodigi de la lectura. On, a on, quan i amb qui exerceix i comparteix l’esperit lúdic Allan Watts? Amb tothom, a tot arreu i sempre. Amb tots nosaltres i amb ell mateix. Més que cap altra element, és la seva ment, la seva psique, el seu intel·lecte, la seva ànima, el seu principal company de jocs. I la millor manera de fer-ho és a través dels llibres, del llegir i del rellegir. Del pensar. El pensament és l’eina de joc essencial. Però, com qualsevol altra eina, material o espiritual, se l’ha d’usar en profit filantròpic i personal. Propi. Això requereix un aprenentatge? Possiblement. Però no hi ha millor aprenentatge que el que exercim sense adonar-nos-en. Més que aprendre’l, l’automatitzem, l’incorporem de manera natural a la nostra condició humana elàstica i porosa. Som esponges i ens cal tenir-ne consciència.

Potser parlo massa. Més que parlar, cal prestar atenció, mantenir l’aguait, esguardar i contemplar. Ho diu Allan Watts: cal abandonar-nos i deixar-nos modelar. Uf, tot plegat això és fer màgia! Però això és el que és la vida: una capsa màgica, un fer volar coloms i estels, un confiar en l’aiguardent celestial que ho envaeix tot. Estic fent esment a la fe, a la creença, a la religió? Sí i no, però no ben bé. Estic fent esment a la jocositat, per dir-ho en un sol mot. Allan Watts, amb qui em recolzo avui per fer aquestes reflexions literàries, diu que les persones veritablement religioses són les que sempre fan bromes amb la religió. La seva fe és tan forta que s’ho poden permetre.

Rellegir Allan Watts en temps de coronavirus: aquest sí que és un bon revulsiu i un excel·lent contraverí.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Guasp, fa devers d'un mes

Sí, és Alan i no Allan.

Valoració:2menosmas
Per Joan Capó, fa devers d'un mes

Alan

Valoració:1menosmas
Per Rowena Piris, fa devers d'un mes

Un gran joc. Llàstima que molts vulguin guanyar sempre sense considerar que és només un joc. A "Cosmologia joiosa", un altre dels seus llibres, ens explica la seva excursió psiconàutica després de prendre LSD o una substància semblant.
Hi hagué un temps en què aquests "viatges" es feien en condicions. Perquè no és el mateix provar-ho en una casa californiana amb piscina, terrassa espaiosa i vora el mar, que en un antre de mala mort bevent cervesa tèbia sota l'arbitrarietat del "heavy metal"(als anys 80' molts que optaren per aquesta segona via acabaren al cementiri).
Subscric, doncs, el que diu l'autor de l'article: "Els conflictes humans pitjors són els que tenim amb nosaltres mateixos, tota la resta són excuses".

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris