cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
20°

Coresponsabilitat o conciliació?, a la fase II

Aquesta setmana hem entrat a la Fase II del desconfinament. Ja comença el retorn a algunes feines de manera presencial. S’anuncia el retorn de turistes a partir del mes de juliol, amb totes les prevencions possibles, que faran molt difícil l’arribada de molta gent.

Aquests dies hem conegut mesures proposades pel Govern de l’Estat com la renda mínima nomenada Ingreso mínimo vital que començarà a cobrar-se el mes de juny. Aquí a les nostres illes, el Govern autonòmic ja ha arribat a unes 15.000 famílies, que vol dir unes 30.000 persones amb l’ajut de la nostra renda mínima. A part, haureu vist les coes de persones que van a recollir les bosses d’aliments a les organitzacions no governamentals com Càritas, Zaqueo, Banc d’Aliments, els Caputxins... al meu poble Casal Solidari, que han vist augmentat, en molt el nombre de famílies a atendre.

El decreixement ha vingut de cop i volta i la situació creada no l’havíem previst, ni la ciutadania ni les institucions públiques. Hi ha articles d’opinió de molts experts i expertes que ens fan veure les dificultats que viuran moltes famílies, amb l’aturada de l’activitat econòmica com la coneixíem abans de la pandèmia. Aturada no només als hotels, i oferta complementària, també al món de la cultura, de l’oci, del lleure.

Des de la perspectiva feminista es proposa accions que signifiquin invertir molt en els serveis públics de tota casta, des de l’educació i la sanitat, l’atenció a les persones dependents, els transports, l’economia solidària, verda ... S'insisteix a valorar com cal la tasca de cures, que tan imprescindible s’ha vist en el confinament. Hem conegut males pràctiques a massa residències privades de persones majors, hem vist les necessitats de tenir uns serveis sanitaris públics potents, un ensenyament que arribi a tot l’alumnat en condicions, hem consumit en cooperatives alimentàries, hem valorat el petit comerç de proximitat.

Es planteja la necessitat de canvis en les feines, afavorir el teletreball per exemple. I apareix el concepte màgic: la conciliació. S’han de promoure mesures per fer efectiva aquesta. Conciliació de la feina remunerada i les tasques de cures a infants, a persones majors, a la llar...I aquí vénen les dificultats. Si pensem en les persones segur que totes ja teniu en el cap aquelles que són destinatàries d’aquestes mesures: les dones. S’han de promoure ajuts, accions, que afavoreixin i possibilitin la conciliació...

Perquè no la coresponsabilitat? No són conceptes sinònims. Conciliació ja ho heu vist, es pensa en les dones que puguin fer front a la càrrega domèstica i a la vegada continuar amb treball remunerat. Coresponsabilitat és repartir les tasques domèstiques, no «ajudar a»... sinó repartir-les de manera equilibrada, de manera cooperativa. Si parlem de coresponsabilitat, potser ha de ser un altre membre de la unitat familiar que s’ha d’apuntar al teletreball. La tria serà en funció de paràmetres diferents, segons tipus de feina, de salari, d’empresa o administració a la qual dónes la teva força de treball.

Romprem la idea que «naturalment» han de ser les dones les que assumeixin aquesta «conciliació».

Si tenim clar que és coresponsabilitat, quan es proposin mesures per fomentar els serveis públics, els ajuts al teletreball, es pensarà en persones usuàries, dones i homes, no un dels dos en exclusiva.

Demanem a les Administracions públiques que regulin, ajudin, fomentin, aquestes mesures, i també, no ho oblideu, exigeixin al món de les empreses privades que facin el mateix. Ho demanem, i també ho hem d’exigir nosaltres mateixes, amb la negociació col·lectiva, Hem vist diverses propostes genèriques de com sortir de la crisi, tenint les persones com a objectiu. No és fàcil concretar en mesures que puguin promocionar la coresponsabilitat en les feines.

En temps de dificultats econòmiques no podem fer passes enrere i retornar les dones al món domèstic, no remunerat, i que els homes siguin els qui duguin els salaris a casa. És possible que hi hagi més oportunitats de mantenir els seus salaris per part de les dones, en alguns sectors econòmics. Pensem en mesures de coresponsabilitat efectiva, remunerada, sense adjudicar la conciliació de manera «automàtica» a les dones.

Els avenços aconseguits pel moviment feminista han millorat substancialment la vida de totes i tots. No volem perdre’ls. Hem de ser coresponsables conscients, en els moments difícils que vénen. I per tant, canviem de «conciliació» a coresponsabilitat, és més justa.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tià, fa devers d'un mes

"De totes i tots", escriu l'autora.

La gent normal diu "tothom", però si ho feim com tothom no podríem mostrar que som feministes. La correcció política, el llenguatge inclusiu i altres bajanades semblants han duit a aberracions i deturpacions de la llengua com ara "en aquella plaça hi havia moltes persones" allà on tothom diu "hi havia molta gent; "nins i nines" (preferentment "nines i nins"), en lloc de "infants", "persones immigrades" per, simplement, "immigrats".
Sobretot, una trabucada de cap.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris