cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
20°

Cinquanta anys empobrint-nos

El president de la Reserva Federal dels Estats Units, Jerome Powell, màxim responsable de la política monetària de l'encara primera economia mundial, va afirmar, en una conferència telemàtica feta la setmana passada, que «l'abast i la velocitat d'aquesta recessió no tenen precedents en els temps moderns».

El cap del banc central més poderós del món opina que la crisi del coronavirus serà profunda i duradora, amb una recuperació feble. I que els treballadors patiran de debò, especialment els de la part inferior en l'escala d'ingressos i formació.

L'altre missatge que Powell volia subratllar davant la seva audiència d'economistes, és que aquesta forta depressió «no és culpa del capitalisme». Powell es va esforçar a assegurar que la causa de la depressió són el virus i els tancaments i no l'economia. «La recessió és atribuïble al virus i a les mesures adoptades per a limitar les seves conseqüències. Aquesta vegada, el problema no ha estat l'alta inflació. Ni l'amenaça que punxi una bombolla que amenaci l'economia, ni que rebenti un boom insostenible. La causa és el virus, no els sospitosos habituals».

Però, en realitat, basta mirar les dades que publica anualment el Fons Monetari Internacional per constatar que des del final de l'anterior recessió, que als EUA se situa a l'any 2010, la tendència del creixement a tot el món, era a la baixa i que a l'any 2019 el creixement global va ser el més lent des d'aleshores.

Hi ha algunes dades que ens poden servir per veure que sense els efectes de la pandèmia ja anàvem molt malament: en els darrers 50 anys, la producció de les empreses ha crescut vuit vegades més que els sous dels treballadors i a l'Estat espanyol, els treballadors, de mitjana, cobram el mateix que fa vint anys, en canvi els preus, de mitjana, han pujat, teòricament, un 15%.

Una bona explicació de les causes que han produït aquest repartiment tant desigual de la riquesa en favor dels de dalt, la podem llegir a la carta que Michael Cembalest, cap d’inversions de JP Morgan Chase, va escriure el juliol de 2011 als seus clients, en la qual hi deia: «els marges de benefici han aconseguit nivells que no s’havien vist des de fa dècades...» i afegia «les reduccions de salaris i prestacions expliquen la major part d’aquesta millora».

No semblen anar tan equivocats, idò, els autors que parlen de les crisis cícliques del sistema capitalista... I sembla bastant òbvia la conclusió de que a cada crisi, més pocs en surten més rics i una immensa majoria en surten més pobres.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jaume, fa devers d'un mes

El que és ben segur és que el capitalisme que ningú no wüestiona, llevat de l'extrema esquerra, no desaprofitarà l'oportunitat que els oferirà la intrusió del Cov
id 19.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris