cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 27°
30°

Que Europa agafi les regnes

Veient el desori de la gestió de la pandèmia que estam sofrint, i albirant els desastres que poden venir en un futur immediat, l'única escletxa de confiança que ens queda és Europa. I l'únic líder europeu que ens pot fer arribar un mínim d'anàlisi acurada i intel·ligent sobre el nostre entorn és la cancellera alemanya Angela Merkel. Dimecres de la setmana passada, Merkel va afirmar que "l'estat nació ja no serveix per solucionar els problemes actuals", després d'afirmar que s'havia de superar i que constitueix una estructura més aviat dels segles passats. L'espectacle de diferents estats europeus fent-se travetes entre ells mentre una emergència sanitària assolava el continent serà difícil d'esborrar del record dels europeus. Especialment durant la primera part de la gestió de la pandèmia Europa va estar desapareguda en combat. Posteriorment, la cosa s'ha redreçat una mica de l'única manera que sembla que ara es pugui redreçar: a través de la injecció de fons comunitaris per mirar de pal·liar la crisi derivada de la pandèmia. Malgrat tot, sembla que continuaran els estira-i-arronses per veure com es reparteixen els diners, qui se n'encarrega de monitoritzar-ne la gestió i totes aquestes coses. Business as usual.

Els analistes en economia van fent les seues anàlisis, i els que es dediquen a la geopolítica no queden endarrere. Es parla d'un món més multilateral, després de la pandèmia, tenint en compte que Amèrica (vull dir, naturalment, els Estats Units) ha deixat de banda el seu lideratge mundial (tan denostat a una part important de la nostra societat, tan enyorat abans que se n'hagi esborrat l'estela). El multilateralisme comptaria amb diferents potències, al capdavant de les quals s'hi troba la Xina. Hi ha analistes, com Yuval N. Harari, que afirmen que anam cap a una mena de nou món bipolar en què bàsicament hi haurà la Xina i els que pivotin al seu voltant, i Occident, més o menys liderat encara per l'eix Amèrica-Anglaterra. Un d'aquests dos migs mons se'ns presenta com a emergent, jove, dinàmic econòmicament, eficaç a l'hora de resoldre els problemes, extramadament productiu, tecnocràtic i profundament autoritari. Seria un "món feliç" on la supervivència estaria més assegurada, però on la democràcia seria morta i la llibertat individual també. L'altre mig món seria potent intel·lectualment, comptaria amb les millors universitats i els millors investigadors, humanista, poc eficaç econòmicament (almanco comparat amb l'altra meitat), lent a l'hora d'actuar davant les catàstrofes, reflexiu, humanista i democràtic. També decadent. En una competició entre el mig món que ens pertoca i el que ve de l'Àsia, la cosa no tendria color. Guanyaria l'emergent, sense cap mena de dubte.

En una pandèmia, el mig món asiàtic es posaria sota les ordres de Beijing, s'aplicarien mesures draconianes, els individus quedarien completament a mercè de l'estat, i se salvarien moltes vides. Al mig món liberal, es prendrien mesures més dèbils i es prendrien tard, hi hauria un mínim de salvaguarda dels drets individuals i de la llibertat política, i es perdrien moltes més vides. Això fa que ens demanem si la Humanitat es veurà abocada a viure en un món on no meregui la pena viure, on faci por viure, on la gent s'arribi a estimar més no haver nascut, però on imperi la seguretat; o en un món insegur, on la mort ens estigui sotjant permanentment, però on preservem alguns dels valors que ens han performat com a humans, en la nostra manera de viure. El dilema no és nou, i s'ha presentat en altres ocasions històriques.

De moment, i tot just prorrogat durant quinze dies més l'estat d'alarma, hem vist que els estats, individualment, per dir-ho en termes de la cancellera Merkel, "no tenen cap futur". La gestió, al Regne d'Espanya, trob que ha estat desastrosa. Però bé, ja es podrà analitzar més detingudament en el futur. Estic convençut que una Europa unida i solidària, una Europa federal, una Europa que hagués superat les limitacions que imposen els estats-nació, hauria pogut gestionar molt millor la crisi. I que consti que el meu europeisme no és només pràctic, sinó bàsicament polític. Però l'argument pràctic toca més la gent, i no l'escriuria si no me'l cregués. Tot i que, hi insistesc, ell tot sol resulta insuficient.

Avui les illes Balears es veuen abocades a una crisi econòmica de grans dimensions. Espanya continua amb el "comandament únic", i no crec que les elits extractives madrilenyes siguin la millor garantia que les nostres illes rebin els ajuts necessaris per poder-se'n sortir amb un mínim de dignitat. El ministre d'Exteriors del govern liderat per Angela Merkel, en canvi, manifestava dimarts de la setmana passada que no es podia aconsellar els alemanys que volguessin fer turisme a l'exterior basant-se en els límits estatals, i posava com a exemple... que és més segur viatjar a les Illes Balears que no a la Península. Heiko Maas no ho acaba de veure, això del "comandament únic", i sap perfectament que el virus sí que entén de fronteres i totes aquestes històries.

Esper que de la postpandèmia en surti, com a mínim, la idea clara que hem de reforçar les estructures polítiques d'Europa, que hem d'agafar-nos la crisi com l'oportunitat per iniciar una transició de la inoperant Unió Europea actual cap a uns futurs Estats Units d'Europa, que necessitam, ara urgentment.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per bany de realitat, fa 3 mesos

Té tota la lògica que cada país miri per si mateix. El que és intolerable és que espaÑa només mira per a mantenir el seu estatus i que res canvii. Aleshores un es pregunta, aquest estatus deu ser molt valuós (pels que toquen el poder), per que està als ulls de tothom que espaÑa no és una gran potència que beneficii a la societat.
Mantenir l´estatus vol dir seguir tot igual com franko ho deixà: les dretes robant a cor que vols (PP i PSOE), i la resta a aguantar i pagar.
A veure si la gent ja ho entén d´una vegada que això no té futur !
Si seguim així som els més desgraciats d´Europa.

Valoració:6menosmas
Per ergo, fa 3 mesos

Al final y pese a que no se diga de forma clara, el punto de llegada siempre es el mismo, o sea una Cataluña independiente, agregándole a ella, todo lo que sea posible aunque sea a empujones.

Parece que solo nos gusta Merkel, cuando oímos lo que queremos oír. Otros importantes personajes, han dicho todo lo contrario. Ya me imagino una península Ibérica, con seis o siete naciones y cada una de ellas tirando del carro a beneficio de inventario propio. A la vista está que la actual pandemia, no ha sido bien gestionada por las naciones europeas. Falta saber dónde se ha gestionado de forma inmejorable. Sin olvidar de donde ha salido. Siempre es más fácil predicar que dar trigo. Y en cuanto a lo del "comandament únic", no te preocupes. Son cosas que tienen poco recorrido.

Los Estados Unidos, van dejando, poco a poco su liderazgo, pues están cansados de aportar cadáveres y dinero, auxiliando a los demás. Comprensible. Y de los chinos, poca o ninguna confianza. Y de los alemanes poco hay que decir. Son capaces de armar cualquier follón. Que lo pregunten a las naciones que invadieron sin venir a cuento. Son otros tiempos, pero quien olvida la historia...…..

Valoració:-5menosmas
Per Biba iolé, fa 3 mesos

El problema és que a eÑe, es roba i malgasta, i de previsió res de res.
Pensen que per ser Europa: ia nos alludarán !

Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris