nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
14°

Crònica d'un confinament: I ara què feim amb aquest (nou) paradís?

MALLORCA NO POT TOLERAR UN ESTIU NOMÉS PER A MALLORQUINS. I ARA QUÈ FEIM AMB EL PARADÍS? SE DEMANA MOLTA DE GENT. HI HA MASSA DOBLERS EN JOC. MASSA GENT QUE (MAL) VIU DEL TURISME. AIXÍ QUE NO VOS EXTRANYI QUE UN GOVERN D’ESQUERRES PERMETI ARA QUE ELS HOTELS SIGUIN MÉS GROSSOS. ARA QUE, FER-HO EN UN MOMENT EN QUÈ NO PODEM MANIFESTAR-NOS, NO ÉS MASSA D’ESQUERRES. DEBAT SOBRE MODEL ECONÒMIC? MILLOR #QUEDATACASA I NOLTROS DECRETAM.

Estimats compatriotes. Dos mesos després he tornat a veure el mar.

Ha sigut un passeig d’horabaixa per una platja de Calvià, buida de gent, i plena de vida.

Tanmateix ha sigut el passeig ha sigut tens, ja que, per molt que m’esforci en aprendre-ho, encara no tenc clares totes les limitacions de la Fase 1 de la desescalada.

PUC POSAR ELS PEUS DINS L’AIGUA? SEMBLA QUE SÍ, PERÒ TANMATEIX, MENTRE ME TREC LES SABATES I ELS CALCETINS, NO PUC DEIXAR DE GIRAR EL CAP A TOTES BANDES A LA RECERCA DE PATRULLES DE LA POLICIA O LA GUÀRDIA CIVIL.

Sé que, si me desallotgen de l’arena, sempre els puc dir que estava prenent una cervesa a la terrassa del quiosquet que hi ha davant les roques i que necessitava caminar un poc abans de prendre’m la segona ronda.

No diré marques, però aquest virus ens ha deixat clar que a Espanya hi ha costums que són intocables en fase 1. Mediterràniament.

El mar està impressionant. Els més urbanites, aquells que són incapaços de fer una hora de cotxe per posar-se en remull en aigues turqueses, al·lucinen amb el color de l’aigua de Can Pere Antoni. “Sembla Es Trenc”, me diu una amiga.

HEUS AÇÍ UNA NOVA PENITÈNCIA DE LA CORONA CRISI. NO PODEM FER CAPFICOS A LA MAR QUE FA MÉS NEDERA QUE MAI.

Estam en fase 1. I mentre miro l’aigua a vorera de mar amb delit i ganes de beure-me-la, recordo els dies d’agost plens de gent, amb olor de crema solar, llosques de tabac, i les mateixes aigües tèrboles i pudentes.

Seguint les directrius sanitàries de distanciament físic: era la massificació la Fase -1 o -2?

La frase lapidària de “el turisme ja no serà mai més igual” me resulta contradictòria.

EL TURISME QUE TENÍEM ABANS DEL COVID-19 NO ERA GENS “NORMAL”, PER EXCESSIU. ELS DARRERS ESTIUS MALLORCA ESTAVA TANT SATURADA QUE JO HAVIA AGAFAT POR A ANAR PEL MÓN.

Hem refereixo al meu estiu, no el del turista, i de com ens havia afectat psicològicament una època que, almenys fins fa poc temps, era una convenció social que girava entorn al descans i la desconnexió.

Ara veig platjes que semblen paradisos, sense banyants, sense turistes, sense explotar, i tenc una sensació extranya.

Faig la típica foto de les aigues de color turquesa per enviar a familia i amics que viuen lluny de la Mediterrània, però me reprimesc. No vull alimentar el desig de venir a Mallorca un estiu més i que aquesta vegada no es pugui realitzar.

MILIONS DE PERSONES ANHELEN GAUDIR D’AQUESTA MERAVELLA QUE TENC DAVANT MEU I NO SABEN QUÈ PASSARÀ. I ME SENTO UNA MICA CULPABLE.

El turisme ho és tot a Mallorca i el virus ens posa prova: què estam disposats a fer perquè venguin a visitar-nos el màxim nombre de gent possible?

El govern d’esquerres (per ventura l’esquerra és refereix a la part de l’hotel que cal ampliar) ha decidit per nosaltres. A la mateixa setmana en què ha decidit tancar les escoles definitívament fns el setembre (i ja ho vorem) per motius sanitaris, ha celebrat que a finals de juny ja puguin arribar els primers turistes (per raons econòmiques) per mar i aire.

Permetre ampliar hotels per emergència econòmica és una decissió que ens fa pegar de nassos amb l’antiga normalitat i ens prepara per la nova. Dos mesos confinats debatint i repensant des de casa no han servit per res...

Si voleu continuar llegint aquest post ho podeu fer al blog de Felip Palou, Illamón.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris