cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

Lymantria dispar

18-05-2020

Hem hagut de comprovar com elements de la natura ens imposen tals radicals canvis en la nostra còmoda quotidianitat global que, més enllà de solucions d’immediatesa científica, política, social o econòmica, hem hagut de recórrer a la filosofia en el millor dels casos, o a fregar frenètica i trasbalsats una bolla de vidre, en el pitjor. Estam comprovant, de grat o per força com l’antropocè no serà una era geològica de llarga durada en la història de la Terra que duri centenars de milers, milions d’anys, sinó més bé un anecdòtic gra de sorra d’uns pocs centenars, alguns milers d’anys, si voleu, si la iniciam en el naixement de l’agricultura.

Tota aquesta farragosa introducció ve a compte per la insistent i perseverant arrogància en el seu equivocat plantejament col·legial que perpetren les, diguem-ne així, autoritats tècniques en matèria forestal pel que fa a comprensió de funcionament dels ecosistemes naturals forestals, dels boscos.

Perquè ens hem d’enganar? Els col·legis o escoles de formació forestal, enginyeria de monts, de forests, de guarderia forestal, que vaig conèixer en persona, varen néixer amb una idea absolutament intervencionista en la gestió dels boscos, que, si bé valorava aquest com a regulador, protector de recursos hídrics i de retenció dels sòls, era en l’aspecte de manejament silvícola, vivers, reforestacions, monocultius, explotació forestal en definitiva, on hi mantenia la seva principal raó de ser. Totalment centralista i centralitzada, jerarquitzada, corporativista i fortament addicta, com no podia ser d’altra manera, a l’esperit i concepció antidemocràtica del règim franquista durant el temps que va durar, i més.

Hem pogut comprovar, a Catalunya en pròpia carn, com de transició modèlica del franquisme poca cosa, molts estaments estatals essencials, polítics, judicials han restat intactes. Altres, en alguns casos nostàlgics, ploren la seva adscripció corporativa autonomia enlloc de l’estatal, o nacional, si ho voleu aquí.

D’acord, no me’n puc estar, ho havia de dir i gairebé ja ho he dit, però encara vull fer una consideració més per arribar on vull anar. Quan jo estudiava a l’escola forestal de Lourizan, a Pontevedra, dos anys de ric aprenentatge, coneixements i amistat, teníem un bon llibre de plagues forestals publicat l’any 1981 “Plagas de insectos en las masas forestales españolas” del “Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación”, dic un bon llibre perquè les definicions, explicacions dels arbres i els insectes relacionats estaven molt ben estudiats i explicats. Un dels apartats important d’aquest llibre, el principal al cap i a la fi, era la lluita contra les “plagues” forestals, per exemple en el cas de la Lymantria dispar, la defoliadora de les alzines, recomanava el tractament amb DDT, Diflubenzurón , Triclorfón... Si aleshores, crec que ho vaig fer, jo m’hagués atrevit a criticar públicament aquells tractaments, en el pitjor dels casos m’haguessin tractat de roig esvalotador i extremista i, en el millor, amb superior condescendència, em parlarien amb criteris d’equidistància i de necessitat de reflexions i estudis futurs del tema. Així anaven les coses aleshores.

Avui, aquests dies, la Conselleria de Medi Ambient i Territori, a les ordres del Conseller Miquel Mir Gual, de MES per Mallorca, ha fumigat en plena època primaveral un número indeterminat, però important, de quilòmetres quadrats d’alzinars, alguns dins Espais de Rellevància Ambiental. A la pàgina d’aquesta Conselleria, concretament la de Sanitat Forestal (deunhidó amb el nom) a l’apartat de tractaments fitosanitaris diu així:

- Els tractaments fitosanitaris: Consisteix en polvoritzar les fulles dels vegetals afectats mitjançant un producte registrat i autoritzat per aquest ús i plaga; les erugues, al alimenta-se de les fulles tractades, o bé al entrar en contacte amb el producte, moren. Cal tenir present que les erugues de L. dispar no neixen totes en el mateix moment i per tant, caldrà realitzar més d'1 aplicació, o bé utilitzar productes amb major persistència en el medi. En tots els cassos, caldrà disposar del carnet de manipulador d'usuari professional de productes fitosanitaris per l'aplicació de qualsevol d'aquests productes.

Aquesta actuació s'ha de realitzar quan es detectin les primeres erugues, que generalment es produeix cap al mes de abril o maig.

L'endoterapia (injeccions a tronc de productes fitosanitaris) també té una bona efectivitat en la lluita contra aquesta plaga.

Les substàncies actives que es poden utilitzar: (sempre productes registrats i autoritzats pel Ministeri de Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient.):

  1. Bacillus thuringiensis variedad kurstaki: Insecticida biològic format per espores i toxines del bacteri BTK. Activitat únicament per ingestió; actiu sobre estadis larvaris de lepidòpters, però també pot actuar sobre larves i adults d'alguns coleòpters i dípters. Ràpida degradació a la llum UV, es part del ecosistema; es degrada a compostos no tòxics. La EPA el considera exempt de toleràncies de residus. Possible necessitat de varies aplicacions, ja que afecta principalment a larves en els primers estadis de desenvolupament i a la seva ràpida degradació.
  2. Cipermetrin: Piretroid sintètic amb activitat insecticida, no sistèmic, de ampli espectre i eficaç tant per contacte com per ingestió. Té una marcada activitat repel·lent. Es caracteritza per la gran activitat insecticida a molt baixes dosis, degut a la seva ràpida acció: efecte de xoc, bona persistència i alta eficàcia contra lepidòpters. És molt resistent al rentat per efecte de la pluja; es degrada ràpidament en el sòl. Possible afectació sobre organismes aquàtics i abelles (caldrà consultar la fitxa de registre de cada producte en particular
  3. Deltametrin: Piretroid sintètic, amb activitat insecticida molt superior a les piretrines naturals, no sistèmic, que actua a dosis molt baixes per contacte e ingestió. Poc residual. Certa activitat repel·lent. Possible afectació sobre les abelles, els organismes aqüàtics i perillós per al medi ambient (caldrà consultar la fitxa de registre de cada producte en particular).
  4. Diflubenzuron: insecticida con activitat per ingestió i contacte. Interfereix en la producció de quitina (IGR), impedint la muda, i la eclosió dels ous; els resultats tarden en manifestar-se. Perillós per al medi ambient i nociu. Aplicació mitjançant tècniques a ULV (mitjans aeris).
  5. Lambda cihalotrin: no autoritzats en alzines.
  6. Tebufenocida: Diacilhidrazina amb activitat insecticida por ingestió i en menor mesura per contacte; regulador del creixement (MAC) per accelerar el procès de muda; las larves tractades deixen de alimentar-se després de la ingestió, al cap de 2-4 hores, detenint-se la producció de danys. Perillosa i nociva.

Finalment el tractament, fumigacions sobre l’alzinar, ha estat amb aquest:

El producte que utilitzarem està formulat en base a la matèria activa Bacillus thuringiensis, varietat kurstaki, que únicament es efectiva en les larves de lepidòpters de primers estadis de desenvolupament. És tracta d’un producte biològic, apte per a ser utilitzat en agricultura ecològica i d’ús compatible amb les abelles. No es necessari prendre mesures especials de protecció durant la seva utilització.

Si bé... En aplicació del Reial decret 1311/2012, de 14 de setembre, sobre l’ús sostenible dels productes fitosanitaris, no es tractara ni sobre nuclis urbans, masses d’aigua, cultius d’agricultura ecològica, ni centres d’apicultura, d’acord consta en els registres oficials del Govern Balear.... I bé?

En tot cas, perquè fumigar, combatre, atacar aquests lepidòpter, la Lymantria dispar lligat a les alzines o la Thaumetopoea pytiocampa , processionària, lligada als pins? Quin mal fan? En ambdós casos, i per escurçar i dit aviat, són elements biològics propis d’ecosistemes mediterranis, amb una funció (potser semblant a altres sistemes de defoliació d’altres latituds) de defoliació dels arbres, alzines una i pins l’altre, per incorporar les fulles en forma d’adob i humus com a posteriors nutrients. Recordau que els boscos escleròfil·les mediterranis no tiren la fulla a la tardor, en tot cas ho fan i per estrès hídric a l’estiu. No s’ho poden permetre, els estius mediterranis són secs i calorosos, molts d’anys mals de passar, costa massa. A la vegada la incorporació de les fulles com a matèria orgànica del sòl és més fàcil si aquest ha estat digerit, descompost en primera instància, per un element creat per el propi ecosistema per aquesta finalitat, en aquest cas els dos lepidòpters, cuques, esmentades. A anys més bons, és a dir amb precipitacions altes, més producció de fulles i, en conseqüència més activitat defoliadora. Val a dir també, que la natura en general utilitza sistemes per regular, controlar, creixements poblacionals o metabòlics excessius. També en pot ser el cas.

Per si de cas, el llibre sobre plagues del que vos parlava abans, en referir-se als danys que aquestes dues papallones, cuques, provoquen als arbres, alzines i pins, en cap cas menciona que provoquin la mort de l’arbre. Per altra banda, fa anys i anys que la Conselleria autonomia o Administració estatal combaten aquestes “plagues” a les nostres Illes, especialment a Menorca. Quina és la victòria d’aquesta persistent i costosa lluita? Paisatgística per finalitat estètica turística?

Per altra banda, quina mena de direcció política és aquesta que ulls clucs aplica el que li marquen els tècnics? Així ens va.

Avui mateix el GOB ha demanat explícitament i amb arguments molt exposats i diferents, però concordants als meus, l’abandonament de les fumigacions contra la cuca de l’alzina. Ben igual que ja va demanar per la cuca del pi. En recomano la lectura als dirigents polítics de govern d’aquesta formació.

Avui, com ahir, seré titllat d’extremista o, en el millor dels casos, amb condescendent superioritat i falsa equidistància se’m dirà que s’hauria d’estudiar, potser. Mentrestant, ni un téntol, les fumigacions any rere any, siguin governants d’esquerres o de dretes es realitzen. No puc més que imputar-ho a l’estúpida arrogància de l’Homo sapiens de la que parlava al començament en termes filosòfics. Qui sap si el coronavirus o altres que estan per venir, troben el seu millor hàbitat en sistemes o ecosistemes debilitats per les nostres accions estúpides i imprudents.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Llofriu, fa 14 dies

L’alzinar com a bosc ecosistema està desapareixent, el que veim són alzines sub fòssils, per fillols de rabassa, però no es regenera perquè les cabres es mengen els aglans. La cuca d’alzina sempre ha fet envestides cícliques. El banyarriquer és el darrer mot del credo.

El bosc a les illes val mil vegades més com a ecosistema i paisatge que per la fusta. Els enginyers de fustes que es vagin jubilant s’haurien d’anar substituint per botànics i ecòlegs.

Valoració:0menosmas
Per Joan petit, fa 15 dies

JVLC, crec que entenc la seva posició, però no la puc compartir. Pens que aquests tractaments fitosanitaris el que pretenen és mantenir en bones condicions els alzinars, Clar que la natura es pot autoregular, però no per això deixarem d'anar al metge o prevenir-nos de malalties amb vacunes, no? Bé, a no ser que també sigui contrari a les vacunes i la sanitat.

Valoració:0menosmas
Per Joan petit, fa 16 dies

Bon vespre tià.

Gracis per la seva aportació, desconeixia que el terme morrut roig vingués del valencià, si bé he fet servir el terme en castellà per que tothom sapigués a quina plaga feia referència.

Salut.

Valoració:1menosmas
Per JVLC, fa 16 dies

Joan petit, el becut vermell, Rhynchophorus ferrugineus, no és mediterrani, al menys de les nostres latituds, com la Lymantria. Si ataca a la Phoenix Canariensis (ornamental, no silvestre com les alzines), és perquè aquesta, endèmica de Canaries, te un desconeixement genètic del becut, no així probablement la Dactylifera. Per tant, efectivament, ho tenen malament les palmeres canàries a Mallorca (Em sap greu, sí, que per combatre'l s'empra molta toxicitat nociva pel medi i persones, encara que molt més localitzat i en ambients domèstics, no silvestres que és el que més m'interessa defensar) i probablement el dia que no en quedi ni una, també ho passarà malament el becut que, si bé ho intentarà amb altres espècies de palmeres, aquestes són, es veu, més resistents. El problema cultural, d'educació, com també el científic, també és polític. Gràcies.

Valoració:-1menosmas
Per Tià, fa 16 dies


Joan petit, bon dia,

trob discutible la teva opinió, però en tot cas la respect i la prenc en consideració.

El que hauries de tenir present és que en, català, la denominació castellana de "picudo rojo" és "morrut roig", provinent de València, on es va detectar aquesta plaga abans que a Mallorca.

Salut.

Valoració:-2menosmas
Per Joan petit, fa 16 dies

Fins i tot en aquest sector hi ha terraplanistes... Segur que l'autor també pensa que no s'ha de fer res contra el "picudo rojo" i deixar morir totes les palmeres de l'illa, per no xerrar de la Xyleia.... i si, si ja saps que hauries d'estudiar, estudia abans de barrejar ciència i política.

Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris