cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 28°
29°

El temps confinat

La llum del matí entra clavada a través dels llistons de les persianes per mor del sol desenfrenat, ben segur d’ell mateix. Una circumferència càlida omple l’habitació; la bona fortuna del mes de maig. El confinat s’aixeca de jeure i pren un berenar saludable. Pa amb oli i tomàtiga, una peça de fruita i un cafè llarg amb un raig de llet abocada. Mala temporada, si hem d’emmalaltir. Mitja hora de caminar aviat pel pati de casa i exercicis terapèutics per mirar d’oxigenar el cor. Després, bugada, dutxa reparadora per acabar d’arreglar l’embromament crepuscular.

L’ordinador encès. Repàs de la premsa digital. Dues vinateres mallorquines han dit que avui qui no consumeix productes locals és un terrorista. La xarxa treu foc pels queixals. N’hi ha un que diu que són dues beneites. Un altre contesta que no, que han estat mal assessorades per l’empresa encarregada del màrqueting. Una admiradora del GOB ha escrit que els ecologistes fa estona que varen avisar que el monocultiu turístic ens havia de conduir al desastre. I una tal Maria, troba que sí, que hem de consumir vi mallorquí, però que convé bescanviar els preus, ara que els alemanys i els escandinaus rebaixaran la demanda. I els anglesos?, replica una altra lectora que interpel·la. No, rebla na Maria, perquè els anglesos li peguen a la sangria i a la cervesa. Cadascú diu la seva, per això hi ha democràcia.

Més notícies fresques. Rufian ha dit al parlament espanyol que està molt preocupat per si de cas a Sánchez se li acut de convocar eleccions anticipades. Casado, en canvi, està emprenyat perquè Adriana Lastra ha declarat que Espanya hauria de fer un monument al PSOE, l’únic partit capaç de garantir l’estabilitat democràtica. Quim Torra s’afegeix al banyat; sí, ha declarar ell, els socialistes asseguren amb garanties de sobres la pax romana. Aragonès diu, en canvi, que per ventura convendria convocar eleccions a Catalunya. Torra contesta que no, que no és un bon moment, que primer s’ha d’arreglar la crisi del virus. Una notícia de darrera hora: Pedro Sánchez troba que urgeix allargar l’estat d’alarma. Unai Sordo diu que sí, que hi està d’acord perquè ara, segons el raonament del sindicalista, tonterías, las justas. Arrimadas ha declarat que potser donarà suport al president espanyol i Echenique ha contestat que, si és confirma el reforç, C,s serà una dreta civilitzada.

Els polítics s’embullen i s’embullen, s’embullen tant que arriba un moment que ja no poden amagar els embulls. El confinat apaga l’ordinador i posa els ciurons a coure. Entretant, treu la cadireta d’anar a missa al racó del batiport, amb la intenció de badar, avinent del carrer, la perillosa calma de la ciutat en estat d’alarma. Passa una estona i un poc després el veí jubilat que torna de comprar. Com va la cosa del virus i la crisi? Al jubilat les paraules se li escapen. Ara et pos messions que no arribarem a cobrar la paga extra de Nadal. Vols posar que els del govern la pisparan? Podria ser ben bé, no et dic que no, però jo em referia a la clausura per mor del confinament. Què vols que et digui? Vaig fent. Mir de passar l’estona llegint les novel·les de Maigret, l’inspector del Quai des Orfèbres.

Passa una mica més el temps i arriba na Gabriela, la veïna que fa d’infermera al PAC que hi ha al barri. Bon dia. Ja véns de fer feina? No me’n parlis, torn esclatada. Ho sé cert. I el virus com evoluciona, cap endavant o de biaix? No t’ho sé dir, però que les autoritats aprofitaran la passa per fer net, pots estar segur. Hi haurà canvis? Ells en diuen reformes estructurals. A partir d’ara anar a les urgències dels hospitals públics ja no serà tan bo de fer. No? No, ja ho veuràs. I ara què dius? Idò et dic que si tens manies, si ets un d’aquests que fan treballar la imaginació, d’aquests que en diuen hipocondríacs, més val que et facis una assegurança privada, o que prenguis el trankimazin. Adéu, me’n vaig a pegar una dutxa i una mossegada, perquè tenc una fam que m’alça.

Just abans d’anar a dinar, encara passa en Domingo, el veí picapedrer. Hi ha gana? Ben molta. Què conten per les obres? Hi ha feina, jo no em puc queixar de res. Estic animat perquè el mestre d’obres diu que ara, a Mallorca, la construcció serà nou el motor de l’economia. Ara és hora de construir habitatges a bon preu per a les famílies discretes, de fer reformes en general. El mestre diu que serà com una revolució social. Resulta que ara volen impulsar les coses d’una altra manera, més racional. En diuen la nova normalitat. Els mecànics de cotxes també tendran oportunitats; la gent arreglarà més les panes i no agafarà tant el transport públic per por de no aplegar el virus. El qui s’ho valgui, que s’ho guanyi!

Hora d’anar a dinar. El confinat desa la cadireta i se’n torna cap a la cuina. Ciurons amb salsa de tomàtiga i un sofregit de ceba. Dues peces de fruita i un cafè. Després, l’horeta, i més tard una mica de televisió. La presentadora Mamen Mendizábal, la del programa Más vale tarde, confirma que les dades positives del govern de Pedro Sánchez són certes. Els del programa 5 dies, d’IB3, són més delicats. Diuen que els ciutadans d’aquí som la gent d’Espanya que ha fet més bonda durant el confinament i que la presidenta Armengol ho reconeix i ho valora positivament, tal com pertoca.

Abans d’anar a sopar, repàs als telenotícies. Llavors, una amanida completa, dues peces de fruita i un iogurt natural. De tot un poc i de res massa perquè, tal com recomanen les autoritats sanitàries, som en un mal moment per emmalaltir de res. En haver sopat, nit de cinema. Avui toca una pel·lícula de l’antiga col·lecció DVD-videos, la que varen titular Hiroshima mon amour, perquè a la propaganda de la coberta de cartró que serveix per estotjar el format, hi varen posar que el director, Alain Resnais, feia part del grup impulsor del moviment denominat Nouvelle vague, cineastes que afirmaven la primacia dels directors sobre els guionistes de les pel·lícules i defensaven un cinema d’autor, l’expressió d’una mirada personal. En fi, tot això que sona tan bé, deu ser ver, cosa fina. I en haver acabat la projecció, res pus i a fer nones, una pausa del temps bandejat fins demà.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris