Dubt que hi hagi cap president dels Estats Units d'Amèrica que pugui ser un referent moral des d'un punt de vista humà. Segurament des del punt de vista de capacitat de gestió política, sí que n'hi ha més de dos que poden ser un bon referent.

Deu ser des d'aquesta perspectiva que Franklin Delano Roosevelt és considerat, juntament amb Abraham Lincoln i George Washington, pels historiadors, com dels més grans presidents dels EUA.

Roosevelt, el 32è president dels EUA, és un referent pel liberalisme americà, va ser elegit president per primera vegada l'any 1932 i reelegit ininterrompudament fins a la seva mort el 1945.

De Roosevelt s'explica una anècdota d'aquelles que si no són vera, ho podrien haver estat perfectament. És diu que quan el visitaven representants de sindicats o d'organitzacions progressistes per proposar-li mesures noves i avançades perquè les inclogués al New Deal, ell els escoltava amb atenció i després els hi deia: «molt bé, ara sortiu allà fora i obligau-me a implementar-les».

Una bona lliçó.

Ara que a les Illes Balears es parla de plans de reconstrucció, seria intel·ligent per part del Govern presidit per Francina Armengol, escoltar les propostes dels sindicats i de les entitats de la societat civil, especialment de les que els fets, ja fa anys, que els hi donen la raó, com les ecologistes i les culturals.

I per ventura, aquestes entitats també podrien prendre nota d'una dada: l'any 1937, any clau del New Deal, hi va haver, als EUA, 4.740 vagues d'una mitjana de durada de 20 dies.