cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
18°

Serrat, Sopa de Cabra, Miquel Montoro...

Aquests dies que tots hem pogut dedicar més atenció als creadors que vehiculen la seva proposta des de les xarxes virtuals d'internet, he tengut la percepció que bona part dels nous creadors que tenen com a primera llengua el català, comercialitzen, o monetitzen (crec que és el terme googlelià) les seves creacions en castellà.

En pensar-hi una mica més, he recordat que en els temps anteriors a internet, en realitat, i a l'escala corresponent, ja passava el mateix.

Per raó d'edat, no record la forta polèmica que va succeir la decisió de Joan Manuel Serrat i altres de la seva quinta de passar a cantar en castellà. Record alguna cosa de quan ho va fer La Trinca... Sí que tenc molt més present la reacció dels qui érem seguidors del rock en català, quan Sopa de Cabra va voler conquerir el mercat castellanoparlant. A continuació altres grups també ho varen intentar, amb resultats desiguals; Umpah pah, Gossos... i se m'acaba de dibuixar un somriure a la cara en recordar que Lax'n'Busto va estar a punt de fer el pas, però no el va fer... I ara em ve al cap el cas del conjunt Ocult(o)s que va fer el camí a l'inversa, amb un un èxit important... I d'un record a un altre: la interessantíssima conversa que vaig tenir sobre aquestes qüestions (en el seu cas el pas a cantar en anglès) amb qui havia estat el cantant del grup Tots Sants, Xavier Ramis, pocs mesos abans de que morís.

Les reflexions que es fan aquest dies a l'entorn de l'anunci del youtuber Miquel Montoro i del seu equip (mànager, família...) de fer les seves creacions en castellà, resulten molt interessants, per bé que la majoria d'aquestes ens recorden les dels casos anteriors.

Per una cultura com la catalana, de dimensions potents, però no gegantines com ho pugui ser la cultura en castellà, l'ombra permanent que ens projecta aquesta, ens genera problemes importants, especialment aquesta espècie de dumping que fa que existesqui la temptació permanent de pegar el bot al cantó del castellà...

Al mateix temps, el repte de crear cultura per a un mercat d'onze milions de persones, però amb l'ombra o la competència d'un mercat de 500 milions de persones, crea un nivell d'(auto)exigència que, només cal veure els resultats, ens juga a favor.

És mes que significatiu que els creadors que provenen d'aquest mercat d'onze milions de persones, dominen clarament el mercat dels 500 milions de persones.

El moviment d'obertura anunciat per l'equip de Montoro té uns seqüència que ja coneixem: més tard o més prest tornarà, com a fill pròdig.

Mentrestant, el buit que deixa, l'omplirà algú que el superarà.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Carlos Orós, fa 17 dies

Crec queCrec que els mallorquins us hauríeu de treure molts complexes del damunt!!.

Valoració:-8menosmas
Per Ciuró, fa 17 dies

Ja no m'agradava en català; ara fixa't tu en castellà! Aquest personatge desapareixerà en créixer s'al·lot una micona. Ara encara pot fer una mica de gràcia, però en canviar-li sa veu i sortir-li quatre grans s'haurà acabat sa pardaleria.

Valoració:9menosmas
Per Lisa, fa 18 dies

És el problema etern, vendre'ns al enemic, o el que és el mateix vendre'ns la dignitat..
Aquest nin, entre els catalanoparlants feia gràcia, però tenia moltes simpaties..els castellanoparlants el ridiculitzarant i serà el seu pallasso mallorquí..

Valoració:19menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris