cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
25°

En Pep Gonella II ‘Es regrés’

14-05-2020

Quan el PP s’entrega a Bauzá i Delgado, ja fa devers deu anys, entram en una altra guerra “sin complejos” i molt pitjor: ara l’enemic del poble és el seu mateix govern. Aquell gonellisme ja passa al folklore, com el mateix Pep Gonella, na Catalina de Plaça, el rebosillo o els calçons amb bufes. Per posar-ho encara més gràfic: els gonelles es queden en calçons blancs damunt s’era, quan tot ja es fa amb “sa cosetxadora”.

Bauzá i Delgado no van de coverbos, van a rompre, tot i que se’n serveixin puntualment per fer-ne befa, com la famosa escena de l’escala figueralera de les sobrassades, o tenir barra per a escenes tan grolleres com que un grupuscle de gonelles donàs una medalla a Delgado com a “Baleá exemplá” o quelcom semblant, potser ideat per a què des d’El Mundo fessin mamballetes amb les orelles.

Com aquell qui diu, ha passat un segle. La llengua minva al carrer, aleshores els bastaria fer el colló, però justament es recupera, o “molt pitjor”: es normalitza a l’Escola. Idò ara es tracta de bombardejar l’Escola en català (TIL, llei de Símbols, bilingüisme). La pagesia no existeix, els forasters continuen arribant a l’engròs i el PP els anima a no integrar-se, o directament al confrontament ─el merder els dona vots─. El famós bilingüisme, al que també s’apunten forasters del Partido Español, és una arma hipòcrita terrible.

El bilingüisme com a fenomen lingüístic és un maldecap per als filòlegs que ja coneixien perfectament, no necessitaven cap neogonella que els ho embullàs. El bilingüisme polític de Carlos Delgado “sin complejos” no hi té res a veure. Ell mateix es vantava de menysprear el mallorquí fins a un extrem grotesc. El seu bilingüisme no era per a què els forasters parlassin durant mig dia en mallorquí, ni per a què la meitat de canals televisius s’oferissin en català, ni prop fer-s’hi: era un eslògan per a no dir “bombardeamos el catalán”, que queda com a cacofònic. A part que tots els catalanoparlants ja ho érem, bilingües de naixement. El problema són els que només parlen en foraster.

Curiosament per les mateixes saons s’inventa Ciudadanos a Catalunya, i precisament per anar en contra del català i el catalanisme, o sigui a favor l’imperialisme madrileny. De fet passen al PP per la dreta en introduir el foraster al parlament de Catalunya i en quasi totes ses intervencions públiques, a part d’altres ocurrències que recorden Primo de Rivera. Ara diuen que això és esser lliberal. Els fatxes estan que no dormen, amb la llibertat.

Era inevitable que vinguessin cap aquí, i efectivament ens envien en Pericay més aviat que de pressa, que és com un gonella a la lluna de València. Com que és filòleg, es va muntar un idiolecte d’estàndard mallorquí, però com que ell és català del Principat i l’accent no hi ha cristo que el domini, queda una cosa que tanmateix grinyola i no sabem de ningú més que s’hagi apuntat a aital ocurrència.

La seva mateixa parella política (a la legislatura anterior) Olga Ballester, parlava exclusivament en foraster. Era la mare de Laura Venzal, la menor d’edat usada per calumniar Jaume March, aleshores director de l’institut de Marratxí. Per això reberen homenatge dels que preparaven la delegació de VOX, però per mamar de la política va veure més productiu apuntar-se a Ciudadanos.

I ja que hi som, sa madona d’en Pericay “s’es enviada” a IB3 a vigilar que als telenotícies salin tot quan sigui possible i més: des d’es bisbe fins a sa marededeu, i posant de locutors joves que no atinen entre esses sonores i sordes, ni la ‘o’ oberta o tancada, i fan un calc tal com sona de les cròniques que els escriuen de Madrid pensant. Després van a entrevistar tots els forasters que troben pel carrer o almanco que amollin el màxim de “desdeluegos”.

Tornant al folklore gonella, deia que la part filològica ja va quedar resolta amb la contesta de mestre Borja Moll i altres pròcers, aviat farà 50 anys. Tot fent un enèsim esforç per suposar que no era només per emprenyar, Pep Gonella Zaforteza estava preocupat per les formes de subjuntiu arcaiques. El problema actual és que, de menors de 30 anys, ben pocs deuen saber que és això; quin percentatge pot llegir una rondalla amb fluïdesa? Més patètic encara: quants parlen el mallorquí “autèntic”? Pocs, entre altres coses perquè els gonelles, altres renegats, emigrats, matrimonis mixtos... solen parlar als fills en foraster.

Però tant se val, amb l’excusa més peregrina sempre torna un gonella que necessita recordar que a un lloc diuen ‘gat’ i a un altre ‘moix’, i ja tenim discussió de peixateria d’Astèrix. Una variant recurrent és que el problema del català és que es diu català. Si enlloc de dir ‘català’ diguéssim ‘Mariaina’, per exemple, els fatxes deixarien d’emprenyar, pareix que volen dir, però no ho crec.

Agraesc els comentaris de la primera part, especialment de Tià, on ens informa que l’occità ja és en extinció irreversible a gran part de son territori. Si el català al carrer continua minvant acabarà com l’occità, a no esser que revertim la situació i continuem defensant l’escola, com vàrem fer contra Bauzá i Delgado, aleshores del PP.

I sobretot: no tireu les camisetes verdes.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Pere Llofriu, fa 14 dies

Gràcies per opinar respectuosament. Aquest tema, ara ajudat per la facilitat d’internet. és el típic per acabar com a la peixateria d’Astèrix. Crec que ho hem superat amb nota.

Tot i això, potser encara es podria millorar centrant-nos més en el bessó del problema i si el que opinam potser ja es va escriure fa temps.

Per exemple, el tema dels gonelles és més específicament de renegats que no pas d’espanyols. El tema de ‘na Pericaya’ no eren els estudis que té, sinó si va arribar a IB3 per oposicions, la varen votar, però sobretot, que hi va anar a fer? a salvar-nos del nostre patuès? fent salar des de la trona?

Antoni: per això són les gramàtiques, hi ha mots molt enrevessats, per exemple ‘per’ i ‘per a’, no és ben igual, després hi ha el ‘que’, que pot esser moltes coses, i si és interrogant... un dia de confinament te passa volant, repassant tot això.

Colcant Salat: aquinetes, assuquinetes, assutssuquinetes, assuquinos... No discutiràs que és més curt dir ‘aquí’. Però això també està estudiat: en diuen ‘registres’, de vegades cal reflectir el llenguatge del cafè amb els “batuadells” que calgui, però generalment és millor l’estàndard.

Macià: els subjuntius en ‘a’ s’usen entre la gent vella, deia Borja Moll el 1972 (Polèmica d’en Pep Gonella p. 26), idò no en poden quedar gaire. Justament els exemples que posau són de frases fetes que són, precisament, un reservori de mots arcaics.

Valoració:0menosmas
Per sebastià, fa 14 dies

Ha sigut realment enriquidor par a mí, llegir-vos a tots varies i repetides vegades per veure quan s'hi ha afegit algun comentari més, amb molta afició.
Gràcies a tots

Valoració:1menosmas
Per colcant salat, fa 15 dies

Una altre endivinalla per omplir, com a comentari anterior, molt divertida:
'Ep, nin baixa de sa taula, vina .... aquinetes!'

Valoració:1menosmas
Per colcant salat, fa 15 dies

S'estàndar mporta, però també poder escriure amb emocions amb llenguatge més proper.
Entre dubtes per camvis de mestres i llibres, un cop vaig cercar com resoldre sa meva ignorància demanant a coneguts.
Seria més o manco un test casolà com:
-Quines paraules pots posar als espais de puntets de les següents frases? Amb ..... amics com tu, només em surt escriure'ns en mallorquí. I també si ..... al·lots volen fer missatges. Com xerra ell amb ...... pare? Amb  ....  mallorquí és diferent que quan escrius?'

No sé si és encertat però, o hi ha errors.
Si ho provau, que no facin trampes consultant internet!
: - )
ha de ser espontani! : - x

Valoració:2menosmas
Per ben cert, fa 18 dies

És cert que "una bona part d´espanyols" és de lo pitjor d´Europa: feixistes intransigents, incomplidors i amants de la corrupció i la pela fàcil.
Ves que em ve basca tan sols de pensar_hi !

Valoració:8menosmas
Per Tià, fa 19 dies


Voleu riure un poc?

Vet aquí dues anècdotes, veres veritats, que em varen succeir, la primera a París i la segona Praga.

1) Essent a París, devora l'Île de la Cité, amb la grandiosa Notre Dame just arran, la dona volgué comprar no sé què a un magatzem petit. Jo estava fart de botigues i magatzems i la vaig esperar damunt la voravia, que era ampla.

En Això passaren un grup de cinc joves espanyols que devien anar perduts cercant un lloc. M'hi vaig adreçar i els vaig dir que per ventura els podria ajudar. I així va esser: els vaig fer un croquis d'aquell lloc damunt un full de paper.

Molt amablement, un em va dir: "Pero tú hablas bastante bien el espanyol". Li vaig respondre "Se hasse lo que puede".

I un altre va afegir: "Jo conozco tu acento. Tú eres serbio".

Segona, a Praga, ran de la Universitat Carolina, hi ha dues plaques metàl·liques que anuncien el departament d'estudis catalans. La de dalt és en txec i la de baix, en català. Justament, el director d'aquella secció era un mallorquí.

M'hi vaig aturar i, just llavors, passà un escabotell despanyols. Remugaven perquè "Aquí todo està en checo". M'hi vaig adreçar i, en espanyol, els vaig dir, "Todo no". "¿Ah, no?", i jo "No. ¿Ven esta placa de aquí? No està en checo, està en catalán".

Per no esser-hi de mes vaig fer via a fugir, però encara vaig esser a temps a sentir, com en un bram, "¡Me cago en la puta!".

Valoració:9menosmas
Per Antoni, fa 19 dies

Molt bé aquest escrit i també l'anterior. Un detallet només corregiría. per a què és sempre pregunta . Exemple: per a què serveixen els gonelles?
Si no es fa pregunta hem d'escriure perquè.

Valoració:7menosmas
Per deveres, fa 19 dies

Tan sols hi ha una solució, ser monolingües catalans 100 x 100, 24 hores, sense miraments. El que cal és lluitar amb les nostres armes lingüístiques: xerrar, parlar, discutir, reclamar, somiar, proclamar, exigir, militar i lluitar en tots els fronts possibles... I res més !!

Valoració:12menosmas
Per colcar salat, fa 20 dies

Totalment d'acord amb article. Em sento molt ignorant però, de veres, a vegades em perdo, i més si va d'anècdotes polítiques. I en poder parlar mallorquí, com sempre. I si se m'escapa segons què, tot i ser o no error, on m'he sentit apreciat per parlar salat és a Barna.
En general es mallorquins a casa, formal o informalment parlam un català molt més estàndar que no fa una generació o dues. Es van perdent moltes formes guapes, estimades, i hàbits escrivint entre noltros. A saber colcar entre salat informal, llengua de lo proper, i lo lalat formal

Valoració:7menosmas
Per anècdota real, no distopia, fa 20 dies

Doncs a veure qui de noltros farà de Matusalem mallorquí d'aquí un lustre!
A zones turístiques es carrer i servei és molt estranger i temporal, i hi ha àmbits i entorns que molts mallorquins no viuen.
I algun cop, ja confiats, em demanen si soc italià, vaja que no xerro espanyol. Al final, fins i tot amollen 'ah! catalufo' sense ni potser saber que és pejoratiu! No en tenen ni idea del que vivim?

Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris