nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
17°

Fase I, confinades

Hem entrat a la Fase I, confinades però amb algunes sortides diferents de la fase anterior 0. Ens recorden que amb responsabilitat individual, pensant en col·lectiu, cosa que no hi estem molt acostumades... dos mesos de confinament potser ens ho han fet entendre. No només responsabilitat de cada una de nosaltres per por al contagi. També pensem en la resta, en la col·lectivitat, en les persones que ens creuam i ens trobam en sortir al carrer, en tornar a sortir.

Aquest cap de setmana proppassat molts articulistes a la premsa ens han fet veure que, a poc a poc, la normalitat a la qual hi hem de tornar no serà com abans del març. No ho pot ser perquè l’activitat econòmica no és igual. El turisme no tornarà en els pròxims mesos, com abans. Fins que no hi hagi una vacuna no pensem en els visitants de masses, omplint platges i carrers.

Les nostres illes són especialment sensibles a aquesta nova realitat. Hem viscut del monocultiu turístic massa anys i ara sabem que no només depenem de la climatologia, de fenòmens naturals com fa uns anys el volcà islandès... ara depenem de la salut, i no només la nostra, sobretot de la que tinguin aquells que ens han de visitar.

Moltes famílies ho passaran malament. Ho sabem i també coneixem la tasca solidària, generosa, de moltes persones que s’hi deixen la pell per fer el possible per a elles, des de les institucions facilitant els ajuts econòmics, amb treballadores que són conscients de les necessitats i agilitzen els tràmits, fins a les voluntàries que reparteixen les bosses d’aliments, que atenen les cues de persones que van a recollir-los. A més de les fins ara invisibles, netejadores, repartidores, auxiliars de clínica, mestres i professorat que continua la seva tasca docent... d’aquestes darreres se’n parla poc, és cert però també hi són, també s’esforcen a fer més fàcil la vida dels seus alumnes, dels pares i mares.

Moltes famílies ho passaran cru, ho sabem. Tenim molta gent dedicada al monocultiu turístic, que treballen quan comença la temporada i els hotels, restaurants, botigues, s’obrin. Amb totes les feines auxiliars que els acompanyen. Si no hi ha temporada turística, no hi haurà feina. Si no hi ha vacuna que talli la malaltia de la COVID19, no hi haurà moviment d’avions, de trasllats massius per terra, mar i aire.

N’hem de ser conscients, crec que molta gent d’esquerres ho és. Quan anem entrant en les diferents fases, esperem que en els terminis fixats, sense retrocessos, intentarem reprendre la nostra quotidianitat, coneixent que altres no ho podran fer perquè no tindran on anar a fer feina. Convé que no ho oblidem. Segur que molts exigiran més i més recursos públics per atendre les persones, i tendran raó, a la vegada que convé exigir a qui més té que també ho faci. Per exemple, la banca que tants doblers va rebre en la crisi del 2008, doblers públics no ho oblidem, convindria que retornés bona part d’aquests en accions cap a les persones, per exemple en els pisos de la seva propietat abaixant preus dels lloguers, o afavorint l’accés als buits per a les famílies sense llar. El President de Portugal, en aquests dies passats, explicava en el seu Parlament que no pot ser que la Banca obtingui beneficis d’aquesta pandèmia.

S’hauran de crear nous llocs de feina, l’economia verda, de nous jaciments d’ocupació, l’economia circular, l’economia social i la formació. S’haurà d’incrementar el teletreball, per evitar molts de desplaçaments... Tenir present el canvi climàtic, tal com ens reclamen els joves de Friday for Future, no tenim planeta B i aquesta pandèmia ens ha fet més conscients que mai.

Necessitam canviar el model social i econòmic, això ens ho recordaven els sindicats en el 1r de maig tan atípic que hem viscut. La vida de les persones com a objectiu, com reclama el Moviment Feminista. Recuperem propostes que fa anys planteja l’economia feminista, imprescindible en aquest debat de com avançar en superar el model depredador capitalista.

Ens en sortirem, es repeteix quotidianament. Ho hem de fer, sense oblidar que caldran passes valentes i agosarades per transformar aquesta societat nostra.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris