El 10 de maig de l'any 1730, el Consejo General de Castilla ordenava que totes les sales de justícia de Mallorca i de la resta de Països Catalans, fossin proveïdes per funcionaris castellans i que la figura del fiscal fos assignada, exclusivament, a funcionaris castellans.

El 10 de maig de 2020 ens n'assabentàvem que el Tribunal Constitucional espanyol ha exigit a Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural i de la Federació Llull i actualment pres polític, que presenti la documentació relativa al seu recurs d'empara en castellà i no en català com ho havia fet.

El TC espanyol ha amenaçat Cuixart amb no tenir en compte la seva demanda si no es presenta en castellà.

El Constitucional espanyol ho justifica a partir d'una interlocutòria del mateix tribunal de 31 de juliol de 1987, en la qual declarava com a única llengua vehicular en els seus processos el castellà.

Recordem que el Tribunal Constitucional, teòricament, és un organisme amb jurisprudència sobre tot el territori del Regne d'Espanya. És més, a l'hora de fer els pressuposts de l'Estat, els doblers que es dediquen a la multimilionària despresa de l'esmentat tribunal, es consideren inversions proporcionals a tots els territoris de l'Estat, per molt que el tribunal i la immensa majoria dels seus treballadors (i també els propis components del tribunal) estiguin radicats a Madrid.

Però, sincerament, si en 290 anys no han estat capaços d'entendre que un tribunal que té jurisprudència sobre els territoris on la llengua catalana és la pròpia i actualment, també, oficial, pens que no ho paga invertir ni un minut més, ni un joule més, ni una caloria més, en fer-los-ho veure.

Ara bé, sí que val la pena esmerçar les nostres energies en fer veure als nostres conciutadans que encara no se n'han adonat i a l'opinió publica internacional, que un tribunal que no vol entendre la nostra llengua, no és un tribunal que pugui avaluar amb equanimitat segons quines qüestions.

Ni tampoc és un tribunal que puguem reconèixer com a nostre.