cielo claro
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
13°

Les polítiques de la inacció o com normalitzar l’anormalitat

El passat 23 d’abril, aprofitant la (no) festa de Sant Jordi, la Direcció General de Política Lingüística va engegar una campanya a les xarxes socials en què demanava a entitats, col·lectius i a la gent, en general, que triassin una paraula que els agradàs especialment i n’explicassin el motiu. Fent un repàs ràpid per les xarxes, sembla que la iniciativa va tenir molt bona acollida i que fou tot un encert; no només va tenir prou repercussió entre els illencs, sinó també entre el públic de la resta del domini lingüístic. Aquesta campanya se suma a d’altres que també volen fomentar i difondre l’ús del català a través de les xarxes, entre les quals destaquen les enganxines Uep! de la Direcció Insular de Política Lingüística, la tasca de la qual és ben lloable.

No obstant això, campanyes com aquestes poden contribuir a promoure l’ús del català a les xarxes, però ens hauríem de demanar si el que esperam del govern és simplement aquest tipus de campanyes o una política real, amb tot el que suposa. Al cap i a la fi, la tasca de normalitzar la llengua pròpia de les Illes Balears necessita d’uns objectius, un full de ruta i uns actors —les institucions— molt més atrevits, que facin una política lingüística engrescadora i eficient. Contràriament, tot restarà en una mena de maquillatge institucional que no té cap utilitat més enllà de la foto i de la nota de premsa, que fan bonic, però poca cosa més.

Des de Plataforma per la Llengua hem suggerit des del principi de la legislatura que es comencin a impulsar mesures eficaces en matèria lingüística i, sobretot, que es desenvolupin els compromisos electorals que els partits del govern assumiren abans de les eleccions. Ens referim a qüestions com ara proposar al Parlament una llei contra la discriminació lingüística, que prevegi un règim sancionador que permeti que les famoses oficines de drets lingüístics serveixin de qualque cosa, o modificar la legislació de consum i de comerç per tal que l’etiquetatge en català dels productes venuts a les Illes sigui una realitat i que demanar la carta en català als restaurants no suposi cap problema. Tampoc no és gaire útil fer campanyes a les xarxes si, en canvi, no aconseguim la plena recepció de totes les emissions de radiotelevisió d’arreu del domini lingüístic o si no s’elabora una llei d'acollida i arrelament que garanteixi que tots els nouvinguts tenguin accés a l'aprenentatge del català. Ja hem desaprofitat una legislatura, no cal desaprofitar-ne una altra.

Algunes d’aquestes mesures, de fet, ja es podrien haver desenvolupat mitjançant el conveni que el Govern de les Illes Balears va signar amb diferents entitats com la Plataforma per la Llengua, l’Obra Cultural Balear i l’Institut d’Estudis Eivissencs, ara farà un any. Malauradament, i contra tot pronòstic, aquest conveni ha quedat dins d’un calaix. Després que l’anterior consellera de Cultura, Fanny Tur, batallàs per assolir aquest acord, la Direcció General de Política Lingüística va disposar de 25.000 € amb l’objectiu de treballar per promoure els drets lingüístics. Desgraciadament, la dita Direcció General ha deixat perdre aquest conveni sense executar cap mena d’activitat. Per quina raó ha succeït i què se n’ha fet de la partida pressupostària és, encara, un misteri.

El problema de fons no ha estat, en cap cas, el canvi de legislatura ni els nous nomenaments, sinó la manca de voluntat política. Des de la Direcció General mai no ha hagut cap intenció per tal d’executar cap activitat en el marc d’aquest conveni. I no ha estat, precisament, per manca de propostes ni de compromís de la Plataforma per la Llengua, que vàrem proposar d’adaptar materials que ja havíem elaborat prèviament, com la guia Què faig si...?, sobre drets lingüístics; dur a terme cursos per a funcionaris d’apoderament en matèria de llengua; difondre falques de ràdio per conscienciar els parlants dels seus drets i, fins i tot, elaborar material de sensibilització i bones pràctiques per a les empreses, entre d’altres. Cap d’aquestes propostes no va arribar a bon port, perquè les traves administratives han estat constants.

Per tot això, des de la Plataforma per la Llengua estam profundament preocupats per la deriva de la política lingüística del Govern de les Illes Balears. Aquest és el tipus de política en matèria de llengua i cultura que volem? Realment, la situació de la llengua ens permet de renunciar a convenis com aquest i bandejar les entitats que fan feina en favor de la plena normalització de la llengua pròpia? Sembla que no siguin conscients de la gravetat de tot plegat i que no hagin après res de l’època Bauzá, caracteritzada per atacar la llengua i fer una campanya ferotge de contranormalització que, fins ara, només s’ha combatut amb la inacció.

Encara no és tard per a reconduir la situació, especialment quan tenim temps per endavant en aquesta legislatura. És hora de canviar la inacció, actuar de debò i apostar per defensar la nostra llengua amb campanyes valentes i amb polítiques contundents. I també és hora de deixar els personalismes i de fer feina de manera conjunta entre el poder polític i les entitats civils, perquè en la defensa de la llengua catalana tot suma i ningú no resta.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris