algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
17°

L’humor no és cap broma

Gràcies a tantes lectures i relectures estic facultat per imaginar-me un món diferent. Cada dia, a la una del migdia, en roda de premsa multitudinària, compareixen, en roda de premsa, el Ministro de Cultura del Gobierno Central, la Directora General de Biblioteques, el President i la Presidenta d’Editors i de Distribuidors de llibres a tot l’Estat, acompanyats d’alguna escriptora il·lustre, algun crític literari de prestigi, algun periodista cultural reconegut, etcètera, per comunicar a la ciutadania les últimes xifres d’altes i baixes en el nombre de lectors que s’ha produït a tot el territori nacional durant el dia anterior. Entre les autoritats responsables de donar aquestes xifres diàries, afortunadament no hi ha cap general d’artilleria, ni cap comandament de l’Armada, ni cap coronel de l’Exèrcit de l’Aire amb xarreteres plenes de medalles i d’insígnies. Res no indica que estiguin en un període de guerra ni de cap enfrontament bèl·lic. Tot traspua una pau absoluta. Entre els periodistes que transmeten la informació per tots els mitjans de comunicació habituals, diaris de paper o digitals, ràdio, televisió, xarxes socials, es respira eufòria civilitzada i un clima de cordialitat i de bon humor generalitzat. El càmeres, els fotògrafs, els analògics amb bloc i bolígraf, amb les seves respectives gravadores de tots els volums i formats, tothom mostra empatia envers tothom.

El Ministro de Cultura exposa a l’engròs les dades més significatives, que són irrefutables comparades amb les del dia anterior. De cada vegada, el saldo de lectors en el conjunt del país és positiu. Quan els toca el torn als responsables de les llibreries, de les biblioteques, de les distribuïdores, s’especifiquen detalladament tots els aspectes. Es respira un entusiasme general.

- Ahir hi havia 17.349 lectors més que despús-ahir, i avui n’hi ha 21.225 més que ahir.

Una cadena de televisió entrevista l’escriptora famosa. Uns quants diaris culturals entrevisten el crític literari. A tots els protagonistes d’aquella roda de premsa se’ls requereixen unes paraules per a tal mitjà i per a tal altre, per una ràdio i per una altra. Tothom es felicita, tothom està content, tothom ho celebra de manera entranyable i molt efusiva.

Els oients i telespectadors que segueixen des de casa seva aquell paroxisme col·lectiu, es contagien d’aquella vehemència, i molts surten al carrer per visitar les llibreries i adquirir els seus exemplars endarrerits o fer les seves reserves i comandes. El poble es pregunta com és possible que hi hagi tanta gent que llegeix. Què tenen els llibres? Què hi ha en el seu interior que atrau tant l’interès de tothom? La resposta és fàcil: hi ha la vida, i el que vol la gent és viure. Viure amb salut i alegria, dos elements que es concentren a l’interior d’aquests esbarts de paraules màgiques que configuren un llibre.

Posats a imaginar, no puc deixar d’imaginar-me l’intervencionisme centralitzador del Govern Central fent el racionament de la lectura. Veient que tota la població vol llegir, potser se li ocorri fraccionar els horaris i decretar franges de lectura per edats. La franja que va de les sis del matí fins a les deu, gent jubilada. De 10 a 12, infants no escolaritzats. De 12 a 16, població vulnerable i dependent. De 16 a 22, adults majors de 18 anys. De 22 del vespre fins a les 6 de la matinada, insomnes i depressius. Tot perquè no se solapin uns lectors amb els altres, i així evitar el col·lapse de les editorials i de les distribuïdores de material imprès i literari.

Em venen al cap les tires còmiques dels tebeos del meu temps i, molt especialment, aquella del professor Franz de Cophenague, que la signaven conjuntament un grup de dibuixants i guionistes catalans encapçalats per Ramon Sabatés, tot un geni en aquest camp de l’humor il·lustrat. Allò sí que era llegir de bon de veres! Aquest equip del TBO és el que li ha fet falta al Ministeri de Sanitat espanyol actual per fer les seves rodes de premsa i el seu ridícul quotidià. Em congratulo d’haver-ho recordat perquè això m’indica que jo no només llegia, als meus deu o dotze anys, les aventures de Miguel Strogoff i de Sandokan, sinó també les més “intel·lectuals” dels còmics -que aleshores es deien tebeos-, de l’època. Grans lectures, aquelles! Que ningú pensi que frivolitzo quan ho evoco, perquè aquelles petites peces contenien tant o més talent, o tanta o més literatura i filosofia, que moltes publicacions posteriors i actuals.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Dr. Tiritas de Mimitos :-), fa 29 dies

Molt bé això de humor per reduïr sa por, estrés, inflamació i quarentena.
No va bé que quasi tot siguin pelis ii infos massives de tot tipus de cataclismes, ni pim-pam-pums, desmadre o terror.
A mi em molaria un poc més d'espectacle saludable, com de fraternitat, mimitos, relax. O molt estimulant, però bell, com jugar per un bosc o prat.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris