algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
17°

La salut és un llibre

Qualsevol llibre és un amic. Sigui el llibre que sigui. Un llibre és un amic metge. O un confident. O un confessor. Un llibre és sempre, si més no, un funcionari de la Sanitat Pública. El llibre et proporciona sana inquietud, es deixa interpel·lar i t’interpel·la, t’esperona la curiositat, les ganes de saber, t’augmenta la intel·ligència i el sentit comú, et regala alegria, humor, enginy, creativitat, ganes de jugar, esperit crític i salut física i espiritual. La salut personal és un llibre. La salut social és una biblioteca. La cultura és la salut universal. Si un llibre és un medicament, una biblioteca és una farmàcia.

Estic escrivint aquest article el dia de Sant Jordi. Un dia de Sant Jordi que no s’havia vist mai i espero que no es torni a veure mai més. Totes les llibreries tancades, totes les cases de cultura tancades, totes les biblioteques tancades. Jo no espera veure mai un despropòsit tan irresponsable i forassenyat com aquest. Ens diuen que tot s’ha fet amb bona intenció, però no basten les bones intencions. Dante, a la “Divina Comèdia”, ja ens advertí que l’infern n’és ple de bones intencions. Si els científics, els governants i els líders socials, econòmics i fins i tot religiosos –també les esglésies romanen tancades!-, fossin conscients de la seva responsabilitat, la cosa hauria anat de manera molt diferent. La pandèmia de coronavirus que estem patit a nivell comú ha estat interpretada com una mala tragèdia grega escrita pel pitjor dels seus dramaturgs. I ni tan sols així hauria suposat un espectacle tan vergonyós com el que ens fan viure. A un dramaturg, per incompetent que fos, no se li hauria ocorregut mai vendre la seva ànima per obtenir un èxit teatral a canvi d’espantar més de la meitat de la població mundial. Veig que els cultivadors de la literatura tenen més escalfor humana que els professionals de la indústria farmacèutica. Si una biblioteca és una farmàcia, ho és de benestar i humor. De salut. Els seus objectius no són econòmics, sinó culturals. De les indústries farmacèutiques no en podem dir el mateix, vist el que estem veient ara mateix amb aquesta epidèmia i tot el terror que han provocat al seu voltant.

Terror, i no humor, que és del que jo volia parlar. Però hauré d’esperar fer-ho més endavant donades les fatals circumstàncies. Les circumstàncies són que han convertit l’epidèmia del coronavirus en un espectacle repugnant. Tots les mitjans de comunicació del món, europeus, americans i asiàtics, no fan res més al llarg del dia. Televisions, ràdios, diaris, entrevistes, debats públics, videoconferències, reunions a distància entre sanitaris, polítics i periodistes, no fan altra cosa que fer voltes al mateix tema. Quina és la finalitat? Acabar amb l’epidèmia? Aquesta és l’excusa, però l’únic que aconsegueixen és dilatar-la. No la del coronavirus, sinó la de la por. Això no faran mai els creadors de literatura, els llibreters, els novel·listes, els autors de teatre, els promotors culturals. Em pregunto què passaria si els Governs de les grans potències, els metges, els juristes, les televisions d’abast universal, els periòdics més poderosos del món, les emissores de ràdio, les xarxes socials, els Tribunals Suprems i Constitucionals, fins i tot els líders religiosos, el Papa de Roma, es dediquessin a fomentar la cultura, la crítica, el sentit del joc creatiu, l’humor, l’humor i l’humor; o en comptes de propagar la inquietud i el pànic i d’espantar la gent, destinessin els seus esforços i el seu temps i els seus pressupostos a difondre l’amor als llibres i a la literatura i al benestar de la ciutadania..., què passaria? No s’eliminarien les epidèmies ni les malalties, però les contemplaríem de manera molt diferent, les valoraríem amb realisme i no en ficció tràgica. Els plantaríem cara en comptes d’amagar-nos al nostre cau com a xotets de cordeta tremolosos i apocats. La ciència, la religió, la justícia i la política en general, cal que siguin més humanes que científiques, religioses, justes i polítiques. Els humans volem ser tractats com humans. I això és el que fan els llibres.

Jo volia parlar d’humor en aquesta diada universal de Sant Jordi. U-ni-ver-sal. Sí, universal: volia dir que els llibres són una font de salut i d’humor, i sobretot d’humanisme, però ho faré en el pròxim comentari si el coronavirus no bloqueja la meva inspiració, cosa que espero que no passi. A causa de l’epidèmia, potser parlaré d’humor negre. Tinc massa present la novel·la “1984”, de George Orwell, que vaig llegir fa més de 40 anys, i que he rellegit tantes vegades.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ressort cultural, fa devers d'un mes

El dia del libro del centralisme és una mala còpia del Dia de sant Jordi català. Quan una cosa funciona aquí a Catalunya, sempre hi ha qui, en el desgobierno zentral, ho copia o intenta emportar-s´ho a la meseta, via decret llei o via fiscal.
Tot i així, es nota moltíssim quan una cosa està implantada per força. Mai pot tenir la frescor del lloc d´origen. Visca la cultura catalana !

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris